Propera, generosa i amb els peus a la terra. Va néixer a Barcelona i creu que ja ho va fer "trista". I és que la humorista, actriu i presentadora, que reconeix que també és "maca i divertida", es considera "una persona molt trista i poc optimista, però no per res que m'hagi passat. Simplement és una manera de ser, una cosa que ve de fàbrica i porto dins." Tanmateix no és tristesa, precisament, el que transmet quan posa fil a l'agulla. I és que a la catalana, a còmica, no la guanya ningú.
Els seus començaments al món de l'espectacle no l'incomoden, encara que prefereix no tornar enrere en el temps perquè seria una "murga". I és que ha passat d'actuar a El Molino, a omplir teatres amb els seus monòlegs, a protagonitzar la reeixida sèrie de TV3 'Benvinguts a la família' i la segona temporada de 'Paquita Salas'. Uns èxits professionals, a l'abast de pocs, que la fan sentir-se "molt bé i molt feliç amb el treball". Èxits que li han valgut tota mena de crítiques, encara que la humorista confessa que "només em miro, llegeixo i rellegeixo les crítiques bones perquè les dolentes em senten fatal i et creen una inseguretat que repercuteix en la teva feina. És com si vas pel carrer i la gent t'insulta".
@cf_yolandaramos
Però Yolanda Ramos també s'ha confessat de moltes altres coses en la seva xerrada per a En Blau. I ho ha fet de la millor manera que sap: a cop d'humor i rialla. I és que Ramos no només considera que "l'humor és molt terapèutic", sinó que "sense humor, l'ésser humà acabaria malalt".
Yolanda, és millor caure en gràcia o ser graciós?
Caure en gràcia. Sé de companys que fan molta gràcia i són molt graciosos, però tenen menys èxit professional i són menys famosos que altres que no fan cap tipus de gràcia però, com cauen bé, els veus treballant.
Hi ha límits a l'hora de fer humor?
Crec que sí. Tinc força intuïció amb això, llavors el límit el marco jo mateixa perquè penso en el que pot caure bé i en el que no. Considero que si a algú li senta molt malament el que fas o dius, no parlem d'humor, sinó que parlem d'una altra cosa. L'humor consisteix a fer riure de forma universal a tothom.
Teatre o televisió, què prefereixes?
Una cosa porta l'altra. El teatre és preciós, però crec que, avui, la televisió és indispensable perquè et coneguin. La televisió, o l'internet, és com el suro que hi ha a les universitats on es pengen tots els anuncis. És una borsa de treball perquè et vegin i serveix perquè puguis arribar a donar el "cop" definitiu. Encara que la tele també és perillosa perquè si un dia fas alguna cosa malament, se't carreguen. Però bé, així funciona.
@cf_yolandaramos
T'agrada veure't per la televisió?
No, per a res. Hi ha pocs professionals que gaudeixin veient-se per la televisió. N'hi ha alguns que sí, però crec que són molt pocs. A mi m'agrada treballar a la televisió, però no m'agrada veure'm perquè pateixo molt. Quan estàs treballant, estàs en un estat en el qual tot t'és igual i et lliures al cent per cent amb el que fas. Però quan estàs tranquil·lament a casa teva i et veus per la tele, t'adones de tots els errors que fas perquè saps el que ve després i no et fas cap gràcia. És com si un dia estàs ebri i l'endemà t'envien un vídeo amb totes les coses que vas fer. Et fa vergonya. Doncs amb el treball passa el mateix. Quan surto de treballar sóc una altra.
Aquest estiu veurem a Netflix la segona temporada de 'Paquita Salas', com ha estat el rodatge?
El rodatge ha estat com a mi m'agrada que siguin els rodatges, perquè per fer comèdia has d'envoltar-te de gent que està rient tota l'estona. Tot l'equip s'ha partit del riure, des dels tècnics de so, fins als membres de producció i els directors, els Javis, que ha estat un plaer treballar amb ells. Llavors aquest ambient, considero, és el que es necessita per arribar a l'estat que et comentava abans d'embriaguesa. D'aquesta forma aconsegueixes deixar-te portar mentre actues. A més, el que està bé a 'Paquita Salas' és que hi ha hagut molt espai tant per improvisar, com per aportar noves idees al guió original.
Hi ha alguna semblança entre Yolanda Ramos i Noemí Arguelles?
No, res [riu]. Noemí Arguelles és una boja que va de diva per la vida. La veritat és que no té res a veure amb mi. Generalment, i al contrari del que sembla, em costa molt fer de mi mateixa. De fet, quan em diuen "és un personatge que té una nena i s'assembla molt a tu", doncs no em fa cap gràcia, la veritat, perquè crec que em sento més còmoda fent personatges que no tenen res a veure amb la meva manera de ser.
Antena 3
Alguna vegada t'han dit que t'assembles als teus personatges?
Sí [riu]. Quan estava fent la sèrie de TV3 'Benvinguts a la família' m'afirmaven que m'assemblava molt a Victòria, el personatge que interpretava. I això sí que és dolent i preocupant [riu].
Quin balanç fas de la sèrie 'Benvinguts a la família'?
Quan em van cridar de TV3 no vaig donar crèdit perquè no sóc una catalana a l'ús, però la veritat és que em va encantar. Al principi tot va ser molt estrany, però després, quan vaig posar fil a l'agulla, em va encantar i ha estat una experiència maquíssima. Visc a Madrid i trobo molt a faltar les meves arrels, llavors ha estat molt emotiu poder participar en la sèrie de 'Benvinguts a la família' perquè he pogut tornar, temporalment, a Barcelona. A més tot l'equip em va cuidar moltíssim i em va tractar fenomenal. És veritat que el rodatge va ser dur, perquè van ser molts dies i moltes hores, però m'he sentit molt estimada.
TV3
Com portes allò de ser catalana i viure a Madrid?
La veritat és que costa canviar i costa sortir de la teva zona de confort. Però no com a catalana, perquè encara ho sóc, sinó com a dona de 43 anys que un bon dia va prendre la decisió de mudar-se. Però el mateix m'hauria passat si hagués nascut a Madrid i m'hagués hagut d'anar a Barcelona a viure. Sigui com sigui, a Madrid estic molt contenta i em sento molt ben tractada com a catalana. A més, si et dediques al món artístic, això de canviar de residència són esforços que has de fer i al final sempre acaben pagant molt la pena. I si algun dia necessito tornar a les meves arrels, sempre estic a temps.
Et prepares d'alguna forma especial per donar vida als teus personatges?
No. De fet sempre estic treballant en els meus personatges. És a dir, si sóc en un bar, escolto les converses dels altres, observo com es comporten i després em faig una espècie de biblioteca interna. D'aquesta forma, quan em demanen que faci un paper o un altre, recerco dins meu i en tot el que he presenciat, i em surt, en certa manera, el que em demanen. De tota manera, si hagués de posar-me al paper d'un malalt psiquiàtric o una mica així, sí que investigaria més a fons. Però, de moment, tot el que m'han demanat són papers de "gent de la ciutat".
A part de sèries, també fas monòlegs, què t'aporten?
M'agraden molt. Els monòlegs me'ls invento jo i és un autèntic luxe poder parlar durant vint minuts del que et dóna la real gana. A més, sempre que vaig al teatre a fer monòlegs la sala és plena fins a dalt i la veritat és que és una autèntica passada.
@cf_yolandaramos
Tens temes comodí per als teus monòlegs?
No dono tant de si [riu]. Si em poso a pensar què vull dir, acabo per no preparar-me gens. Llavors prefereixo escriure'm els monòlegs quan em ve la inspiració, perquè així deixo que flueixin les idees.
Yolanda, fa falta més sentit de l'humor?
Sí, fa falta sentit de l'humor perquè estem preocupats i espantats. Molta gent ha parlat sobre el nou càrrec de Màxim Huerta, com a Ministre de Cultura i Esport, però abans que això passés, molt poca gent, o ningú, no parlava del canvi de Govern. La veritat és que, com a mínim, em sembla estrany.
A propòsit, què t'ha semblat el nou càrrec de Màxim Huerta?
Em sembla molt bé, però m'és igual que sigui Màxim, com que sigui un altre. L'important és que la persona que estigui en el poder ho faci bé. De tota manera, prefereixo mil vegades més Màxim Huerta que tots els que hi havia abans. A més, a la gent li fa molta ràbia que ara s'hagi convertit en polític, quan abans havia treballat a Telecinco i altres. Tanmateix, a mi tant me fa. Màxim sap molt de cultura i segur que ho fa molt bé.
Efe
Et semblen justes les crítiques que ha rebut recentment?
Les crítiques cap a Màxim Huerta em semblen molt injustes. Sembla que no vulguem recordar els orígens de Terenci Moix o Maruja Torres, que han estat autèntiques bèsties literàries. Ambdós van començar sent meravellosos comentaristes del cor. És veritat que abans eren altres notícies, però no deixava de ser crònica rosa. És més, crec que el problema que hi ha amb tot això és que ens agrada anar d'intel·lectuals i no assumir que consumim notícies del cor.
Hi ha algun projecte que se't resisteixi?
N'hi ha molts, el que passa és que no m'agrada dir-ho perquè sembla que estigui menyspreant tot el que tinc. Però sempre he volgut fer un programa d'entrevistes, a l'estil de Jordi Évole. Sóc una tia a qui li agrada molt parlar amb la gent. Llavors, poder tenir un programa que em donés l'oportunitat d'entrevistar, des d'un punt de vista molt despreocupat, m'encantaria. El problema és que et trauria la feina... [riu].
Parlant de televisió, què prefereixes: 'Tu Cara Me Suena' o 'Me lo dices o me lo cantas'?
Amb perdó, i sense cap mena de dubte, 'Tu Cara Me Suena'. Penso que és millor, que està més elaborat i que té molta més qualitat.
Antena 3
De totes les actuacions que vas fer a 'Tu Cara Me Suena' (TCMS), de quina et sents més orgullosa?
De la que guardo molt bon record, malgrat que no va ser espectacular, és de la imitació que vaig fer de Jean Jacques. La cançó de 'Mamá' la cantava jo quan era petita i per això vaig demanar a l'equip de producció del programa que em deixessin fer aquesta actuació. Una altra imitació de la qual també guardo un bonic record és quan em vaig posar a la pell de Junco. Em va fer molta gràcia posar-me bigoti i m'ho vaig passar molt bé.
T'agradaria estar en el jurat de la nova edició de 'TCMS'?
M'encantaria perquè no només ets cada dia en el programa, sinó que guanyes moltíssims diners [riu].
Quin record guardes de 'Hable con ellas'?
Diverses vegades han dit que no vaig estar a gust en el programa i això és totalment fals. No estava a gust quan em feien parlar de temes del cor perquè no ho sé fer, encara que m'agrada consumir aquest tipus de notícies. De 'Hable con ellas' guardo un molt bon record. Va ser un programa que em va brindar molta popularitat i tot l'equip, tant davant com darrere de les càmeres, em va tractar genial. 'Hable con ellas' em va fer més bé que mal.
Telezinco
T'ha tornat José Luis Moreno les 25.000 pessetes?
No [riu]. No me les ha tornat i tampoc no crec que me les torni mai perquè no ve al cas i tampoc no coincidiré amb ell. Allò del deute va ser una cosa simbòlica perquè deu diners a molta gent. Llavors, vaig voler aprofitar el que m'havia passat, per denunciar el que a moltes altres persones també els havia passat i no havien tingut ocasió de dir. A més, després de fer oficial el deute de José Luis Moreno, vaig rebre el suport de molts actors i gent de la indústria del cinema.