Els barcelonins giren l'esquena a determinades estructures de la ciutat, que són considerades simples atraccions per a turistes. Una d'aquestes instal·lacions poc estimades és l'aeri del Port. Tots els barcelonins han vist en alguna ocasió les vagonetes vermelles que pengen sobre el port, però no són gaires els que s'hi han introduït per veure la seva ciutat des dels aires. I, malgrat tot, és una experiència que realment val la pena. Són 1.300 metres de trajecte que uneixen tres punts de Barcelona en tan sols deu minuts. Amb d'altres mitjans de transport aquests punts semblen ben llunyans i, sens dubte, es triga molt més.
La Barcelona aèria
El viatge amb l'aeri del port permet unes vistes magnífiques de la ciutat. Ens apropa a vol d'ocell a les zones històriques de l'urbs, com el barri de la Barceloneta, però també permet una mirada diferent sobre les infraestructures noves: les torres Mapfre, l'hotel Vela i, sobretot, el World Trade Center. A les vagonetes es pot gaudir d'una mirada insòlita sobre les zones turístiques de Drassanes i les Rambles, però també sobre els teulats i les terrasses del Raval i del Poble Sec. Amb aquest mitjà es pot gaudir de zones del port que, a diferència del Moll de la Fusta o altres zones del Port Vell, normalment no són accessibles als visitants: des de les drassanes de iots esportius fins a zones d'embarcament de cotxes o de mercaderies, passant pels molls de pescadors. El telefèric passa, també, per sobre de la banda més abandonada de la muntanya de Montjuïc, una zona on el turisme hi és absent. Si dirigim la mirada cap a baix, permanentment hi podrem veure algunes embarcacions esportives; i a l'horitzó mai no hi falten els avions que es dirigeixen a aterrar a l'aeroport del Prat.
De Miramar a la Barceloneta
Les vagonetes vermelles del Telefèric connecten dues zones turístiques: el parc de Montjuïc (amb la seva sortida de Miramar) i la Barceloneta (amb la torre Sant Sebastià), amb parada al bell mig del port, prop de Colón, a la Torre Jaume I. És, doncs, un mitjà ideal si volem anar a veure els jardins de Montjuïc, o un sistema original i agradable per anar al castell (amb una passejada podem arribar fins al telefèric que ens puja fins al castell, al capdamunt de la muntanya). Però també podem prendre el telefèric abans d'anar a prendre un arròs amb llamàntol a la Barceloneta, o d'anar a fer un passeig per la sorra de la platja.
Una infraestructura maleïda
El telefèric era un projecte de Carles Buigas, el creador del recinte de l'Exposició Internacional de 1929 i de la Font Màgica de Montjuïc. Formava part dels complements previstos per a la gran exposició, però no va arribar a construir-se a temps, per manca de pressupost. De fet, es va inaugurar el 1931. Però en esclatar la guerra es va tancar i va quedar abandonat. El 1957 un helicòpter de la flota nord-americana, que visitava Barcelona, va topar amb els cables i van morir els nou ocupants de l'aparell. Després d'aquest accident es va decidir restaurar la instal·lació, que va tornar a posar-se en funcionament el 1963. Però no va aconseguir captar gaires visitants. El 1995 es va tornar a tancar i va passar un temps tancat. El 2000 es va tornar a posar en marxa amb les instal·lacions renovades.
Menjar a les alçades
A la torre situada a la Barceloneta, a un dels extrems dels telefèric, s'hi troba el restaurant Torre d'Alta Mar, que es defineix com un establiment de cuina mediterrània, amb predomini dels plats de peix. Pretén combinar unes magnífiques vistes amb l'alta gastronomia. No cal agafar el telefèric per visitar-lo.
Breu i intens
El trajecte amb l'aeri és breu, però intens. No deixa a ningú indiferent. El viatge en la vagoneta pot ser un magnífic colofó a una excursió per la Barceloneta o per Montjuïc. El telefèric, a l'estiu, és obert de 10.30h a 20h. El preu del viatge d'anada és d'11 €, i l'anada i tornada surt per 16,50 €.