El barri de Malá Strana és una visita habitual a la ciutat de Praga. Molts hi acudeixen a partir de tours que, per a més informació, no són excessivament cars (costen uns 10 euros) i estan disponibles en més llengües que l'anglès. Després d'una extensa visita al castell -que per les seves dimensions sembla més aviat un recinte palatí- és el torn dels carrerons de la part baixa del barri. 

Si el rígid fred d'hivern o la calor estival no t'han devorat abans -Praga és de clima continental-, arribaràs, en una de les darreres aturades d'aquest tour, a un mur pintat amb infinits colors que ressalta en el paisatge del barri. Alguns guies diuen que es tracta del “mur del turista”, cosa que en principi no sona estranya: Praga rep moltíssims visitants, de manera que se'ls pot haver adjudicat un lloc per a que deixin la seva empremta a la ciutat. Però hi ha molt més que això.

Aquesta paret on ara tothom s’hi fa ‘selfies’, busca l’enquadrament perfecte per a la foto d’Instagram o fa pintades mostrant l’amor per Justin Bieber -ha passat- va néixer un dia com a mur de la llibertat d'expressió. Una llibertat reflectida a partir de l’assassinat de John Lennon l’any 1980. Eren temps de la no tan llunyana època comunista, així que aquell tros de paret de Praga es va convertir en l’únic lloc de l’antiga Txecoslovàquia on era possible expressar-se -sense paraules, però amb pinzells- amb llibertat.

El mur de Lennon, l'any 1981. Imatge: Wikipedia

No es va tractar, allò, d’una cessió benèvola del Partit Comunista. Un grup d’estudiants cansats de la situació van pintar la cara de Lennon en aquell mur blanc quan es va saber la mort del músic. La pintada va ser esborrada l’endemà, però va tornar a aparèixer al cap d’unes hores. I així successivament, fins que, per sorpresa, les autoritats van donar el mur per impossible.

Va ser un gran triomf de la societat txeca d’aleshores, tenint en compte d’on venien. Com per exemple el cas de l'estudiant Jan Palach, un altre emblema nacional, que va immolar-se al mig de la Plaça de Wescenslao per protestar contra la repressió comunista, l’any 1968. De la mateixa manera, molts artistes van entrar a presó o van ser obligats a emigrar per les seves obres, així com també es van arrestar dissidents. Fins i tot es diu que no eren pocs els espies infiltrats a la ciutat, fet que va acabar provocant una espècie de "paràlisi col·lectiva" en què ningú es fiava de ningú, ni tan sols dels éssers estimats. Des de l'any '80, doncs, el mur va convertir-se en una via d'escapament per a tot això.

El mur de Lennon, l'any 2016. Imatge: Pixabay

A l'actualitat el debat és si cal limitar les pintades en aquesta paret, per a que les cares de John Lennon, els escrits de "no a la guerra" o les banderes del Tibet, entre d'altres, no quedin tapades per pintures sense aquesta classe de missatges. Molts ho tenen clar: agradi o no el que la gent ara escrigui, limitar l'ús lliure del mur aniria en contra de la seva funció inicial, que és la d'escriure el que es vulgui, sense haver de ser penat per fer-ho. Això és el que va convertir el mur en l'emblema de la llibertat d'expressió al país.

“Ara que ja sabeu això, sí, podeu fer-vos la típica foto”, anuncien els guies un cop explicada la història... És llavors quan el turista se sent d'alguna manera intimidat. La foto que s'anava a fer ja no serà la mateixa. Potser, fins i tot, acaba per no fer-se-la: i és que si ha escoltat amb atenció la història, encara que no tingui la 'selfie' de record, difícilment podrà oblidar el significat d'aquest amagat racó de Praga.