La dona que va insultar greument una parella de noies lesbianes al crit de "mariconas, me dáis asco" dins d'un vagó del metro de Barcelona ha demanat "disculpes" pel seu comportament a través d'un vídeo a La Vanguardia. "No quiero justificarme, pero es que se están diciendo unas cosas...". Així comença una filípica interminable en la que aquesta lesbòfoba explica les raons de la seva agressivitat, intransigència i absència absoluta de sentit comú. Ella, però, gairebé no hi percep cap d'aquestes actituds en la seva reacció. No. A ella li sembla el més normal del món haver-se comportat de forma tan mesquina, ja que la parella gossava de fer-se petons en públic. "Eso no era un beso, se estaban morreando, mis hijos estaban ahí. Para esas cosas te vas a un hotel". Ni Rocío Monasterio en les seves tardes més lúcides, vaja.
Segons el relat de la guardiana de les essències morals de la societat, sembla que els milers d'avergonyits espectadors que la vam veure en acció la vam malinterpretar. No només això: Les veritables agressores són les pecaminoses noies, que van ignorar la seva amable recomanació. I la raó és meridiana: "A mi me da asco, pero no de ti, de todo el mundo. Mujer-mujer, hombre-hombre... (pausa dramàtica per pensar el que estava dient) mujer-hombre." El súmmum arriba poc després: "¿Si fuera al revés que hubiera pasado?". Bé, la resposta fregaria el surrealisme, per tant, millor ni contestar-li. Ja ho ha fet la xarxa i de forma massiva.
"Hay niños delante, eso no lo pueden ver", sentencia la jove, convertida en croada antiLGTBIQ. "Y tengo un hermano (al qui diu "maricón" amb la mateixa alegria) que no lo hace, por respeto a mi". Fuig, germà, fuig. "En España la libertad es para algunos", segueix, "no les puedes decir ni mijita a las lesbianas, a los gays". Uf. I per cert, que també s'ha referit a allò de "encima catalana": "No soy racista, mi marido es catalán y mi hija es catalana”. Ella ho té clar, "estáis liando una...no se puede decir nada, un poquito de por favor". No hay más preguntas, señoría.