La dreta espanyolista s'ha entestat en convertir la vida en un abocador de fems. I els seus esforços estan tenint recompensa. És impossible no tapar-se el nas amb el reguitzell de porqueries que van escampant per tot arreu. Ho estem patint al Congrés dels Diputats, però també a les xarxes i els mitjans de comunicació. Un dels partits més actius en el descens als inferns de la indecència és Ciudadanos, amb Arrimadas al front, qui signa xous vomitius en torns de matí i tarda. I com que a Cs són molt d'emular les bestieses dels seus líders, els càrrecs que els hi queden en actiu tracten de fer mèrits en la competició de dir-la més grossa. I més inoportuna. I més inhumana. No distingeixen entre política i vida personal, com a Roldán: ho barregen tot i acaben signant (i no retirant, que és més greu) piulades infectes com la que li dedica Miguel Ángel Ibáñez, regidor i portaveu de Cs a Gavà, a Aina Vidal, la diputada d'En Comú Podem que va ser baixa a la primera votació d'investidura i que ha anunciat que pateix càncer.
Avui no he pogut anar a al Congrés a votar. Són dies de nervis i jo i la meva família hem cregut important explicar el perquè.
— Aina Vidal Sáez (@AinaVS) 5 de enero de 2020
Salut i lluita ✊🏻 pic.twitter.com/9oQqOw8O6c
La dreta busca desercions al bloc socialista (i socis minoritaris) per tombar la investidura. La tupinada aquella del "Tamayazo". D'acord. És molt el seu estil. Cada vot compta, i molt. També els d'aquells, evidentment, que no poden assistir a les sessions del Parlament, per la raó que sigui. Una d'elles va ser Vidal, una baixa sobtada, inesperada, i que no va poder votar telemàticament. El sentit comú, tan desconegut a Cs, convidava a mantenir la cautela davant la situació. Però que l'Aina expliqués que pensava assistir a la votació decisiva del dia 7 va obrir l'aixeta de la insensibilitat dels hooligans "vestits" de polítics, com Ibáñez. Ell no és al Congrés, fent soroll, ensenyant cartells i embrutant i contaminant Madrid, però li encantaria ser-hi. I va escriure això al compte d'El País: "Si ya sabe que pasado mañana asistirá...será ¿Dominguitis? ¿Cabalgata de Reyes Magos?". No és pas batalla política. Què va. Es un tuit inoportunament fastigós, que no ha esborrat després que la mateixa diputada barcelonina de 34 anys anunciés que pateix càncer, "un de raro, extés i agressiu". Qualsevol adjectiu queda curt per definir el personatge, tot i que Jessica Albiach, portaveu dels Comuns al Parlament de Catalunya, s'hi acosta.
Si ya sabe que pasado mañana asistirá...será ¿Dominguitis? ¿Cabalgata de Reyes Magos?
— Miguel Angel Ibáñez (@MAngel_Ibanez) 5 de enero de 2020
Un auténtico miserable, digno representante de @CiudadanosCs. https://t.co/sT4sNZwKup pic.twitter.com/sLl8gfm0pp
— Manuel García (@Candeliano) 5 de enero de 2020
Espero que feu alguna cosa amb aquest personatge. Per lo menys que se us caigui la cara de vergonya als del teu partit. https://t.co/8bBxscCbN6
— Aida di Roures🎗 (@aidin_rg) 6 de enero de 2020
Ets molt miserable.
— Aina Soler (@bombolleta) 6 de enero de 2020
Tú eres directamente imbécil y de un nivel humano tan bajo que lo que tendrías que hacer es dimitir y no salir de casa.
— Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) 5 de enero de 2020
Tiene cáncer, mala bestia.
— Nacho Tergal 🥁 (@HMonstertsch) 5 de enero de 2020
No se puede ser más malagente. No se puede....
— Annamaria.G (@annamareka) 5 de enero de 2020
La bajeza humana ya tiene representante
— Dani Pérez (@dpgtc) 5 de enero de 2020
Ella tiene cáncer y se curará...
— Jechu 💜🏳️🌈 (@Jesus48126618) 6 de enero de 2020
Lo tuyo si q no tiene cura, mala gente.
Ni tan sols Arrimadas ha estat tan agressiva, enviant-li un missatge d'ànims a Vidal. Afortunadament, el regidor ha acabat rectificant, i ha demanat disculpes per la seva actitud amb aquest missatge:
Quiero pedir mis más sinceras disculpas a Aina Vidal por el tweet que publiqué ayer. Desconocía por completo su situación personal. Desde aquí quiero desearle, de corazón, una pronta recuperación y muchos ánimos tanto para ella como para su familia.
— Miguel Angel Ibáñez (@MAngel_Ibanez) 6 de enero de 2020
Les disculpes i el reconeixement de la greu errada dignifiquen. Llàstima que, segurament, no evitarà nous episodis com aquests d'aquells que consideren la vida un escenari bèl·lic. La humanitat ha d'estar sempre, sempre, sempre, en primera línia. Ànims, Aina.