El turisme és un dels motors principals de l'economia, tant a l'Estat espanyol com als Països Catalans. Sense visitants, hi ha penúries, ruïna i preocupació. D'acord. Però que n'arribin a dojo, vinguts d'arreu del món, tampoc és exactament la panacea. Gentades que, massa sovint, aprofiten l'escapada per desfermar una disbauxa infinita, plena de comportaments incívics, molestos i insostenibles. Un bon exemple és el que explicava fa uns dies el reporter d'informació internacional i excorresponsal de guerra de TV3, Nicolás Valle, indignat amb la festa d'un grup molt maleducat i porc al seu bloc. Tampoc ho passen gaire millor els ciutadans de localitats costaneres del territori, o els veïns de la Barceloneta a la capital. Aquesta és una realitat crua que la sap tothom, fins i tot els empresaris d'hostaleria i allotjaments turístics que es nodreixen d'aquest anar i venir de persones.
Per fer nosa, la 'turistada' menys assenyada fins i tot ho fa a l'aire lliure, en entorns naturals d'enorme valor paisatgístic i ecològic. A Mallorca estan vivint una situació demencial al paradisíac Caló des Moro, a prop del municipi de Santanyí. L'indret, com reflecteix la fotografia que il·lustra aquest article, és d'aquells que et roben l'alè per la seva bellesa. Aigües turqueses i cristal·lines, natura mediterrània i una sorra fina i càlida són els seus atractius innegables. És normal voler visitar-la i gaudir-la. El que no és tan normal és convertir-la en una cua sense solta ni volta de desenes d'aspirants a banyistes, que esperen el seu torn durant hores (alguns d'ells, moltíssimes) per remullar-se a gust. Les esperes dels parc d'atraccions són una conya marinera al costat d'aquest fenomen, explicat per IB3.
Cues de fins a quatre hores per nedar a Es Caló des Moro, a Santanyí. La cabuda màxima ara és de 80 persones. A primera hora, ja n'hi ha prop de 150. N'hi ha que fa dos dies que fan cua.
— IB3 Notícies (@IB3noticies) August 26, 2021
➡️ Les imatges: https://t.co/J1bXO3HgGq pic.twitter.com/qLqEvBRP5U
L'escena és dantesca i descriu una societat convertida en ramat en bermudes, xancletes i càmera de fotos en un telèfon mòbil. El govern balear ha acotat l'accés a la cala, però això no fa enrere la legió de visitants, disposats a patir una lipotímia per tal d'assolir la seva meta. El més trist de tot plegat és que aquest moviment de masses està molt més fonamentat en la histèria de les xarxes socials que en l'admiració i cura del medi ambient. Quantes burilles, llaunes, ampolles i deixalles diverses hauran caigut a terra per distraccions, quant de mal se n'haurà fet a arbres, plantes i d'altres elements de la zona. Tant se val: la foto és el que compta. I punt.
La reacció davant aquest disbarat és unànime, i arriba de mallorquins anònims cabrejats i desesperats, però també de figures de la cultura i la música de les Balears com Cris Juanico (antic líder dels 'Ja t'ho diré') o del televisiu català, en Peyu. El de TV3 i l'artista comparteixen vehemència per descriure i posar adjectius al que estan veient per televisió. Un diu que "el món és ple d'imbècils. Ja se’n poden anar a prendre pel sac", mentre que l'altre els bateja com a "gilipolles". Repassem algunes de les opinions dels tuitaires.
Sembla que el gènere humà, en termes generals, no té remei. A veure si algun dia veiem una cua per aturar el canvi climàtic. Aquell dia haurem de callar. Mentrestant, només podem denunciar-ho. I lamentar-nos.