Som en ple mes de juliol. La calor és sufocant. La gran majoria de la població o gaudeixen de les vacances, o somien amb fer-ho aviat. Cadascú té la seva forma d'ocupar aquests dies de descans, però moltes d'elles passen per fer un viatge fora del lloc d'origen, buscant platja, muntanya, fresca, etcètera. Els més valents, afortunats o intrèpids escullen destinacions exòtiques o llunyanes; d'altres s'estimem no sortir de la Península Ibèrica. Hi ha molt per veure, gaudir i descobrir. Però és clar: anar a segons quins llocs pot causar traumes incurables en determinat tipus de persones. Són deixebles de Toni Cantó o Mario Vargas Llosa, un col·lectiu que pateix una obsessió malaltissa molt concreta: la llengua. Més concretament: tot allò que no sigui en castellà els pertorba. Pobrets. Les passen magres quan van a Galícia, al País Basc, als Països Catalans. No diem Portugal ni Gibraltar per no esverar al personal, però vaja: tot plegat és un suplici.
Ara bé, malgrat el patiment, no deixen d'anar-hi. Aquest tipus de masoquisme colonial és la targeta de presentació de l'espanyolisme monolingüe, que s'acompanya de clams victimistes molestos, desagradables i ridículs. El resum és aquest: "el castellano está en peligro", "no entiendo qué quiere decir 'Urgències'" o "en español, paleto".
Doncs bé, perquè no es digui que tots aquells que parlen idiomes diferents a l'espanyol, en pertànyer a nacions, cultures i històries diferents o perquè senzillament els hi surt del nassos, som mala gent i no ens compadim de les patologies alienes, hem de destacar el consell d'un tuitaire gallec i que els farà molt de servei durant aquest estiu. Diego Pazos escriu una recomanació senzilla però inapel·lable, i que s'ha convertit ràpidament en viral. Sembla una obvietat, però és que s'ha d'explicar tot: "¿No os gustan los carteles en gallego en Galicia? No vengáis". Una manera molt pràctica, econòmica i indolora d'evitar trastorns: els propis i els aliens.
Les reaccions no s'han fet esperar, i s'ha de dir que moltes d'elles són reconfortants: sembla que no tot és foscor a la caverna 'pàtria', ja que encara no s'han extingit els castellanoparlants respectuosos amb la cultura i la llengua dels veïns. També destaquem l'aplaudiment i solidaritat unànime que ha rebut de bascos, catalans, valencians o balears, que coneixen bé aquesta realitat. Fins i tot d'asturians que parlen el bable. Una mostra d'aquest suport: "Si no aneu a respectar la nostra llengua i la nostra cultura, i la vostra intenció es acorralar-la com a un reducte folklòric, no vingau!".
S'admeten apostes: quants tuits li dedicarà Toni Cantó a aquest clam tan poc espanyolitzant? Penseu que aquesta és la seva veritable feina a l'Oficina del Español': passar-se el dia a les xarxes a canvi de 75.000 euros a l'any. Va, doblem el repte: quantes faltes d'ortografia trobarem al text? La solució, imminent.