'Españoles por el mundo... o por Galícia', capítol tres. Un gènere que està sent ben prolífic durant aquest estiu de 2021. Els castellanoparlants monolingües, aquells que col·lapsen llegint o sentint paraules en gallec (o català, o basc, etcètera) no deixen de demostrar-nos que sempre poden caure una miqueta més baix, més enllà de l'expressió "ridícul sideral". S'ha de reconèixer que els gallecs tenen una gràcia especial defensant el seu idioma i la seva cultura. La darrera mostra, una anècdota que un tuitaire ha viscut a la terrassa d'un bar restaurant, i que és d'aquelles de traca i mocador.
Tot comença amb un grup de turistes amb pulseretes i banderetes rojigualdes a dojo (los "queridos mesetarios", ho recorden?) que seuen a l'establiment a Santiago de Compostela. Demanen la carta per posar-se 'finos filipinos', cosa ben pròpia d'aquesta ciutat plena de locals i exquisits menjars. El cambrer, amablement, els hi fa arribar l'oferta. I aquí comença un drama per pixar-se de riure.
Menú en gallec... en un bar gallec! / @elbarroquista
La carta és de plats combinats, i, com si d'una conxorxa maligna es tractés, estava escrita en la llengua que es fa servir cada dia i cada hora en aquest local. Allà trobes enigmes com "polo asado con patacas fritidas, ensalada e pan", "lombo adobado", "ovos duros con atún", " ... Sí, ho sabem. Calen 10 anys d'escola d'idiomes i un doctorat en filologia per esbrinar el significat del menú. Però la cosa es complica més quan els comensals de la pell de toro troben la paraula "ensaladilla". Brutal.
Aquesta és la conversa, o el deliri: "Jefe, ¿la carta la tiene en español? --- No, pero le traduzco lo que no entienda (gesto torcido) --- La ensaladilla, ¿qué es? ¿Una ensalada pequeña? --- Ensaladilla. --- Pues un 4". Si li posen música de violins i de sobte apareix el Mago Tamariz tot tindria molt més de sentit. Però la cosa és real 'como la vida misma'. El tuitaire explica: "Lo gracioso es que no recuerdo a nadie pidiendo "en español" la carta del sushi al que van a cenar. Ni que les traduzcan el osobuco o la lasagna". I remata: "En serio: dejad de salir de casa enfadados y con el culo apretado. Es todo mucho más fácil". Bravo.
El drama d'uns castellanoparlants en un bar a Galícia / @elbarroquista
Espanyolista saludant al personal / GTRES
El drama d'uns castellanoparlants en un bar a Galícia, segon acte / @elbarroquista
La història té un final més o menys feliç: "En honor a la verdad, los turistas de la ensaladilla acaban de decirle al camarero que la comida está muy buena. Al final sospecho que se han dado cuenta de la pasada de frenada y se han arrepentido". Vaja, que han relaxat el pompis. Galícia caníbal!