Dels creadors del cadell Lucas, els panots i els cartellets, ja tenim aquí la nova superproducció del departament de comunicació de Ciudadanos. Un producte modest però molt efectiu en una de les seves dos missions essencials: que se'n parli del partit. La que no han tingut en compte, una vegada més, és el com es parla d'ells. Només cal fer una ullada als comentaris del fotomuntatge en format GIF amb el que el partit de la videalcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, expressava la seva posició durant la celebració del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra la Dona. La idea era senzilla. Una mà, una cara, un gest. Què podia fallar?
Vist el resultat, la resposta sembla clara. O no. Falta d'empatia, records d'adhesions pretèrites, presents o futures, paperots que no es creu ningú... Cadascú dirà la seva després de veure Villacís o el regidor i novel·lista Martín Casariego imitant el lema visual de la campanya. Com que recorda d'altres salutacions, gens recomanables, practicades per socis de govern a l'Ajuntament de Madrid gràcies al pacte del trifachito. La diferència salta a la vista, comparat amb d'altres companys, que semblen aturar un taxi o jurar, sense entusiasme ni convicció, dir la veritat a un judici. Cap d'ells guanyarà l'Òscar a la interpretació. Més entusiastes són, però, la número 2 d'Almeida i l'esmentat Casariego. El gest ja apunta a la sobreexcitació.
Quina jornada, la d'ahir, a Madrid. Problemes al paradís de les dretes espanyoles.