El Club Capitol de La Rambla és a punt de desaparèixer. 93 anys d'història que diran adéu quan acabi l'actual temporada, obligat a tancar per la decisió del propietari del local de no renovar el contracte amb el Grup Balañá, que el gestiona des de 1962. Nascut com a cinema i reconvertit en escenari teatral als 90, el tancament canviarà la fisonomia dels voltants de la Font de Canaletes, sepultant la memòria col·lectiva de desenes de generacions d'espectadors i artistes. La notícia ha provocat un veritable incendi a les xarxes socials, amb un crític de cinema com Toni Vall encapçalant el rebuig a la decisió del llogater, que engrosseix la llista d'establiments històrics de Barcelona que han sucumbit a la pressió immobiliària i l'especulació: "Realment vomitiu la porqueria de ciutat que està quedant"
Vall ha compartit els motius del tancament d'una sala imprescindible per entendre la cultura a casa nostra. Allà va poder gaudir d'obres mestres del cinema i de tòtems de la interpretació teatral, com el icònic Pepe Rubianes o La Cubana, que la consideraven com casa seva. La denuncia i el record han provocat la reacció de grans actrius i actors catalans, indignats amb la inacció de les institucions i la desaparició d'un patrimoni que feien de Barcelona una ciutat especial. L'emoció d'Anna Barrachina i un"Cómeme el coco, negro" a dalt d'un escenari en obres, Ivan Benet incidint en la relació del gran actor galaico-catalán amb el Capitol, Marc Martínez interpel·lant les autoritats municipals sota el lema "no és tanca" o Biel Duran cridant a no rendir-se i a oposar-se radicalment a la pèrdua de l'equipament cultural, són només algunes de les manifestacions que deixa el món de l'espectacle.
Si el progrés era això, que aturin el món, que molts ens baixem. Barcelona va perdent trets de la seva identitat per reconvertir-se en un gran centre comercial, sense ànima ni gràcia, dedicat al turisme i no als seus ciutadans. Veurem si les administracions se senten al·ludides i intervenen. Després serà massa tard.