La capacitat per a la fantasia dels mitjans ultres de l'Estat és senzillament digna d'estudi. Només així es poden entendre la gran quantitat de bajanades que són capaços d'expressar dia rere dia. Són incansables. Atenció al que es pot llegir a VozPópuli: "Nada de hablar castellano con los alumnos en pasillos, patio y comedor. El 98,5% de los proyectos lingüísticos de la escuela catalana veta el uso del castellano". Això ho signa aquest digital que es vanta, a la seva capçalera, de ser un diari amb "el valor de ser libres y fiables". Doncs "ni libres, ni fiables". L'única cosa que sembla que si tenen és valor, molt de valor, en permetre que aquest tipus de mentides formin part de la seva oferta "informativa". 

L'article és una veritable demostració de com intoxicar, desinformar i atiar conflictes i que no et caigui la cara de vergonya. No només atempta contra el sentit comú i la realitat que es viu als centres educatius catalans, sinó que és una fal·làcia de proporcions gegantines. I especialment fàcil de contrastar, per cert. Només cal que algun d'aquests suposats "periodistes d'investigació" del TBO visitin alguna escola, algun pati, algun dels passadissos dels centres educatius que satanitzen amb alegria. Però els importa un rave, com ja hem comprovat tantes i tantes vegades. Una cosa, però, és que les seves mentides ja no ens sorprenguin, i una altra de molt diferent, que no mereixin una resposta contundent, sarcàstica i punyent. Com les que trobem en massa a les xarxes.

Així són les coses a les redaccions més recalcitrants de l'Estat.  Potser troben a faltar l'escola franquista, tant tolerant com era. Tot el dia imaginant monstres, redactant tenebroses històries per a no dormir, i oblidant-se (sí és que alguna vegada les han après) de les normes més elementals de l'ofici que diuen exercir. Más madera, ¡es la guerra!