Galícia i els gallegoparlants s'estan posant al capdavant de la defensa de les llengües cooficials de l'estat. Potser se'n parla menys que de catalans i bascos, però no serà per manca de contundència ni de raons. Fa algunes setmanes, el tuitaire Diego Pazos signava una piulada sensacional, adreçant un missatge molt senzill als espanyols monolingües que cada any estiuegen al seu territori. Es veu que llegir cartells en l'idioma propi d'aquesta nació sense estat els provoca maldecaps, descomposició i terrors nocturns. Els jeroglífics de les piràmides d'Egipte els resulten molt més comprensibles que el gallec, un drama. "¿No os gustan los carteles en gallego en Galicia? No vengáis". Ras i curt. I un imant per als 'likes': desenes de milers van aplaudir.
Allò va pertorbar l'estrena de Toni Cantó (per cert, algú sap el seu parador?) com a flamant director de la ridícula, inútil i 'chiringuitera' "Oficina del Español", però si es pensava que la tempesta havia passat de llarg, res més allunyat la de la realitat. Que s'agafi ben fort a la cadira, perquè "vienen curvas".
Una altra gallega, influencer, sanitària i que porta "Catalunya al cor", acaba de publicar un vídeo imprescindible amb un discurs més extens, però que es pot resumir amb facilitat. Ella no parla de cartells, senyals i cartes en restaurants, sinó de l'exigència dels castellanoparlants als internautes de l'estat per expressar-se "en cristià". Vaja, el que van fer amb Miquel Montoro, l'adolescent mallorquí que va acabar sucumbint per la pressió externa. Parlem de Fátima Barros, que comença l'enregistrament amb un adorable "estimats mesetaris". Malgrat que els espanyolistes els hi sembli mentida, les seves paraules, íntegrament en gallec, les entenen a tot arreu... menys a Madrid i rodalies. I no som superdotats. Com que tenim vocació de servei públic, els farem un resum.
"Passo per aquí perquè veig una tendència dels mesetaris a demanar als creadors de contingut que som d'altres comunitats autònomes, que canviem de la nostra llengua a l'espanyol per a que se sentin més còmodes". Han begut oli i en quantitat: "I jo des d'aquí dic: estimat mesetari, no tens dret a demanar-me que canviï la meva forma d'expressar-me. Si t'interessa el contingut, perfecte. És molt fàcil entendre'm. I si no t'interessa, doncs no passa res. Però a les meves xarxes m'expresso com em doni la gana. En l'idioma que a mi em doni la gana". Podria haver fet un dibuix per als que tinguin problemes de comprensió auditiva, però ha quedat clar. Chimpum la pandereta, vaja. Els aplaudiments recorren la Península, de l'Oest a l'Est.
Querido mesetarián, nas miñas redes voume expresar no idioma que a min me de a gana 🙋🏼♀️ pic.twitter.com/THtCP1QRNA
— Fátima Barros (@paxarinhatuitea) July 30, 2021
No sabem si ja han triat els seu destí per a les vacances, però ens estan venint unes ganes de visitar Galícia que... no ens podem reprimir. Parabéns, compañeiros i compañeiras!