Conviure amb una extrema dreta normalitzada pel sistema democràtic espanyol produeix alteracions en el dia a dia dels ciutadans. Tots sortim perdent, en drets, llibertats, sentit comú, dignitat... i en el llenguatge. Ha passat aquests dies amb la Capitania de l'Exèrcit a Barcelona (amb gir espaterrant de guió), i ara amb la prehistòrica foto de família d'un torero molt particular. Particular per les seves idees polítiques i la seva trajectòria professional. Juan José Padilla, l'exmatador borni i franquista, que acumula més cornades que la resta de professió junta, que està viu de miracle i que dedica la seva existència a l'apologia d'una Espanya casposa, antiga, i molt, molt fatxa. De manual de fatxa, vaja. Tant que a molts li provoca nàusees i ganes de vomitar: a partir d'ara, però, li haurem de dir VOXmitar. Apuntin el mot que el faran servir sovint analitzant els detalls de la imatge.
Juan José Padilla foto família @miralles1980
La posada en escena de Padilla i els seus no podria ser més cavernícola: Els mascles, al front, amb el patriarca del pegat agafant les espatlles de l'hereu, tots dos disfressats d'assassins d'animals. L'atmosfera fa por, primer pel cap de toro penjat de la paret, i segon pel quadre de la icona tauròfoba sobre les testes de, oh sí, les femelles de la nissaga. En segon o tercer pla, sota l'ala imperial de l'home. Al seu servei, vaja. Els estilismes tampoc són casuals, sobretot el de la nena, embotida en el vestit de folklòrica, mentre l'esposa i mare amantíssima sembla, segons alguns usuaris, una "esclava romana". Jutgin vostès mateixos. Hi ha interpretacions de tota mena, la gran majoria esgarrifades. D'altres tiren d'ironia per superar l'impacte, com Antonio Baños, que veu la rèplica fatxa d'un quadre famós del Museo del Prado: "Las Meninas de Voxlázquez". Al costat del de Velázquez, aquest sembla del museu de cera madrileny.
Antonio Baños TV3
Juan José Padilla Telecinco
Juan José Padilla Gtres
Imatges que revelen una part de la societat que vol 'avançar' cap enrera, que viu una síndrome Benjamin Button de la dignitat en ple segle XXI. No ens estranya que hi hagi qui voxmita només de veure-ho.