L'espanyolisme i el monolingüisme estan vivint dies de vi i roses. La barra lliure contra el català és absoluta i té la benedicció dels tribunals de justícia. La cosa és tan descarada que fins i tot a la mateixa Catalunya l'odi s'estén com una taca d'oli. Què coi, oli. Chapapote llefiscós, pudent i fastigós. Ja ni dissimulen, leña al mono. El més curiós del cas és que tot aquells que s'omplen la boca amb improperis contra els catalanoparlants ho fan darrera d'un suposat escut de tolerància i llibertat, però que no és més que odi visceral i mala lluna. Ens diuen supremacistes quan en realitat la pel·lícula és tot just la contrària: imposen el castellà per coj... Vergonyós.

D'exemples de conductes insultants i ofensives en trobem a cabassos. Cada dia. A tot arreu. Ara bé, aquesta turba té una capacitat d'innovació ben curiosa. Fins i tot diríem que al·lucinant. Si en comptes de passar-se el dia cercant la manera d'atacar la llengua del país fessin servir el seu temps i energia en alguna cosa profitosa, Espanya seria una potència mundial en tot allò que es proposés. Però és més fàcil destruir que construir, i l'españolazo ho sap. Així viuen amargats, emprenyats i obsessionats. 

manifestante colon m.l.
Manifestant espanyolista / M.L.

On hem trobat la darrera mostra d'aquest odi? Al mercat immobiliari. Increïble, però cert. Una catalanoparlant que volia llogar un pis a Catalunya va cometre el pecat venial de respondre un anunci en català. Què fort. Sí, d'acord, el llogater oferia l'habitatge en castellà, però d'allà a la resposta infecta del susdit a la interessada hi ha una distància sideral. La víctima d'aquest episodi aporta la captura de la conversa: un seguit d'àudios que van quedar sense resposta i, finalment, un missatge molt educat emplaçant-lo a veure's quan li vingués bé. "Em dius algo i llavors mirem dia d'aquesta setmana per venir a veure'l". No cal ser Pompeu Fabra per entendre el text, però ja saben que segons la pell fina de monolingüe vulgaris cada paraula en català és com una ganivetada en les seves parts íntimes. "En serio?", diu l'afectada.

tuit alquiler piso catalán Twitter
La conversa sobre el lloguer d'un pis que fa al·lucinar / Twitter

I és que la resposta d'aquest personatge és de traca. Penosa és fer molt curt. Atenció al que escriu (i com ho fa, diríem que no seria pas acadèmic de la llengua): "Perdona pero nada más por haberme contestado tres veces en Catalan (incluso mándandome audios) dando por sentado que entiendo catalán o sin tener en cuenta a la otra persona y sin ni siquiera preguntar, y además siendo que tanto mi anuncio como mi contestación ha sido en castellano. Lo siento pero suerte en tu búsqueda porque por esta parte ya no estamos interesados. Espero que te sirva mi feedback". Al·lucinant, mis dieses. Especialment per allò del "feedback". Son un acudit. 

En serveix, i tant que en serveix. No en saps quant, de fet.