"Más ganadería, menos comunismo". Aquest és el nou crit de guerra del Partit Popular de Pablo Casado, un líder que s'ha rendit a la propaganda de la persona que li vol pispar la cartera i la poltrona, Isabel Díaz Ayuso. La batalla està perduda, i practica allò de "si no puedes vencerlos, únete a ellos". El resultat és aquest remake del "Comunismo o libertad". Ara bé, com el 99'% de tot allò que diu aquest partit està basat en mentides, incongruències i molta demagògia. Com per exemple lapidar el ministre de Consum Alberto Garzón per criticar les macrogranges i la ramaderia intensiva. El mateix que fa la Unió Europea o, fins i tot, el mateix PP fa molt poc temps. Però és clar, ara no interessa que se sàpiga. Per això esborren tuits a la mateixa velocitat que destruïen discs durs per amagar la seva comptabilitat opaca, mentre que paral·lelament fan xous de cara a l'opinió pública.
I quin xou, per cert. Un a l'altura de Casado, expert en la matèria. Només ell pot aconseguir l'excel·lència en el ridícul esfèric: és patètic des de totes les perspectives. Fa 4 dies, el 14 de gener, vam assistir al reportatge de l'excursió d'en Pablo a veure vaques pasturant a Navas del Marqués, Ávila. Un indret que coneix bé: diu que és fill adoptiu, però en realitat el que passa és que té una segona residència en una polèmica urbanització. Però vaja, que de tant en tant passa per allà. Es va plantar en aquest paratge per dir que "a mí no me parece que la ganadería contamine" i similars. El principal problema i que parla perfectament de la seva incoherència és que l'escenari no era el que criticava el ministre 'comunista', ni molt menys: era una explotació extensiva. Tradicional. Familiar. Tot el contrari, vaja. Però si cola, cola, oi? Els periodistes el van fer suar, però com que és el rei de les fotos de postureig, es va quedar tan ample. Però hi ha més motius per fer-se'n creus, o directament pixar-se de riure (per no plorar).
Plorar, sí. Perquè aquest senyor es veu ja instal·lant-se a La Moncloa. El futur president del Govern espanyol. Ni en els seus somnis més humits a la seva Palència natal hagués imaginat una situació com aquesta. Ara bé, s'ho ha currat: tant com els màsters que li van regalar per adornar el seu currículum. També ha fet molt d'esforç demostrant la seva ignorància gens innocent sobre el català i d'altres llengües, l'energia solar o fins i tot la geografia de la seva Espanya. Casado és un polític de mentida, una fake news amb dues potes. I que hi ha al final d'aquestes potes? Exacte: dos peus. I aquí està el tema: com calça el gran expert en matèria agrícola, ramadera i el que se li posi per davant. Sobretot en un entorn natural com l'hàbitat de les vaques que el miraven al·lucinades.
En Pablo caminava amb pas ferm entre la gespa, les roques, els camins de terra i les tifes dels animals amb les sabates menys indicades per a l'ocasió, demostrant que de rural té el mateix que de contorsionista, cirurgià o cuiner de mitjanes: exacte, no res. Un calçat de pell girada de 'pijo' urbanita que només surt de Madrid per representar operes bufes esgarrapavots. Potser quan va acabar la jornada i va emular el seu guru Aznar posant els peus sobre la taula alguna cosa feia pudor, però no sabia ben bé per què.
El detall el retrata amb precisió. El pagès a la terra i el soldat a la guerra... i Casado, a un despatxet de Génova amb aire condicionat.