Segons els cànons tradicionals, un bon pessebre ha de tenir: molsa, suro, un riu de paper d'alumini i les figuretes dels principals actors de la representació del naixement del nen Jesús. Aquest és el sancta sanctorum d'aquells que celebren les festes com cristians de bé, i no com a Barcelona, niu de separatistes, 'rojos', 'jipis', etcètera. Perdó, última hora: des de Madrid, bressol del trifachito, ens informen de l'element que no pot faltar en un bon pessebre 'ejpañol': una rojigualda que faci patxoca. "Es una tradición", ha dit l'alcalde Martínez-Almeida, feliç com unes castanyueles amb la seva segona, la ciudadaner Begoña Villacís. "Frente a un Gobierno en funciones del PSOE que pretende pactar con aquellos que dieron un golpe de Estado y con aquellos que son herederos de los que asesinaron a mas de 900 personas, creo que nunca está de más, y menos en estos tiempos, reivindicar la bandera nacional". Els responsables de la capital d'Espanya han fet feliç Cayetana Álvarez de Toledo, tan preocupada en aquestes dates, i sobretot, el reprovat Ortega Smith, el 'rambito' ultra i masclista que sosté el govern municipal.
I és que, ja saben. La bandera espanyola és com uns texans o unes patates fregides: va bé amb tot. I no, no és política, ni nacionalisme espanyol, ni 'mandangas'. És una tradició que honora la pàtria, i punt. Llàstima que Espanya no existís com a tal en aquella època, la de Jesucrist. Hagués frisat per néixer a El Escorial, La Pedriza o el barri de Chamberí. Un chulapo més. Ara bé, les xarxes no comparteixen el punt de vista del triumvirat fatxa: la majoria dels internautes mai no han guarnit el pessebre amb la "banderita de marras". Serà que no són bons espanyols.
Apa, tothom al basar de la cantonada a comprar banderes espanyoles de 3 euros i a completar el manament d'Almeida i la seva colla. I espera't que no reinterpretin l'escena amb un torero, una folklòrica o una mòmia. Els caganers a la foguera, per cert. "Ande, ande, ande..."