La hipersensibilitat de l'espanyolisme contra els símbols catalans és tan insistent com paranoica. La darrera mostra d'histerisme encara belluga. La raó, la segona samarreta del F.C.Barcelona​, per a la que la marca comercial que vesteix el club ha triat color tabú de l'unionisme: El groc. No havien passat ni cinc segons des que coneixíem el disseny i "el jari" (que diria Israel García-Juez) ja estava en marxa: "Asquerosa, trapo totalitario que homenajea a golpistas. Club repulsivo, al lado de los regímenes más abyectos". El brot de xantofòbia (fòbia al groc) d'arrels catalanes s'ha estès a Twitter.

És realment complicat ser capaç d'escriure, pronunciar o fins i tot imaginar tantes bajanades sobre la samarreta culer i la seva relació amb el drama i la injustícia dels presos polítics. Primer, per hiperventilats: La samarreta ret homenatge als 40 anys de la Masia, imitant la samarreta del 1979. Però és encara més ridícul quan, fent una breu repassada per les equipacions alternatives blaugranes, t'hi trobes amb diferents exemples de dissenys molts similars, i que mai no havien ofès la pell fina del galliner anticatalà. Tot ha canviat amb la croada contra els lazis. Bé, millor dit. res ha canviat. Només que avui en dia atacar Catalunya té premi. Premis, ara bé, que també els hi esclaten a la cara. 

És evident que qualsevol institució catalana és susceptible de ser una perillosa eina en la malèfica estratègia independentista de presentar els presos polítics com germanetes de la caritat. I encara més en el cas del Barça, un gran catalitzador de l'odi contra els "catalinos" o "catalufos" que borda cada dia contra la determinació democràtica d'un poble al que menyspreen. I "tanto va el cántaro a la fuente", com diuen a la península, que al final es trenca, i quedes retratats com el que són: Intolerants, cuñaos i hooligans. Dins i fora dels estadis de futbol, és clar.