"Mamá, qué bonita es España. ¿Por qué hay gente que se quiere ir?". Commovedores paraules d'un nen tarragoní de 4 anys que viatja amb la seva mare en tren per Còrdova. Davant la bellesa del paisatge andalús, la criatura no pot contenir-se i lloa la pàtria que meravella els seus sentits. No només això: amb 4 primaveres apunta a l'alta política: un infant que no juga amb ninots i cotxets, sinó amb DUIS, presos polítics i manifestacions multitudinàries. Toma ya. Com a relat unionista d'assimilació 'indepe' està molt bé, però té un petit problema. Què fa una pudor a bola rància que espanta. El narrador és un suposat "consultor de estrategia, posverdad y control de la opinión pública". Molts eufemismes per no dir manipulador. Es veu que hi ha mitjans que li compren habitualment el peix, en presentar-se com a "colaborador en Canal Extremadura, Mediaset y Telemadrid". La revelació infantil que ha sacsejat el vagó a 300 quilòmetres per hora per la Sierra Morena ha acabat en festa boja, amb un home de 55 anys que, davant la gallarda mostra d'amor a la nació espanyola, ha convidat a la família a un entrepà. Que no nos falte de ná, que no, que no...
"Todos lo hemos oído", deia l'autor del text. Oi, i tant. No només al tren, també a les xarxes, on s'ha fet viral. Sobretot perquè 9 de cada 10 detectors de mentides descarten la faula mística tuitaire. L'inventòmetre dels internautes pateix més que un comptador Geiger a Txernòbil. I sí no és fals, algú no li ha explicat bé les coses a aquest petit superdotat. No és tracta de bellesa. Bonic és Peratallada, Montserrat, la Cerdanya o Begur, per dir 4 sense pensar-hi gens ni mica. Potser que hi ha alguna raó més...
Els fils virals d'experts en "posverdad" haurien de portar una enganxina de mercaderies perilloses. Corres el risc d'intoxicar-te amb les seves porqueries.