A En Blau tenim una especial debilitat per Riqui Puig. El jove del planter blaugrana té un talent, una rauxa, i un d'aquells intangibles que quan salten damunt la gespa, no et deixen indiferent. Encerti o l'espifiï, fa coses diferents, mira cap endavant i no li crema la pilota, tot el contrari, sempre la demana, tot i els seus 21 anys. Koeman no li ha donat molts minuts aquesta temporada, veurem si marxa cedit o no la vinent, però si per nosaltres fos, Riqui, sempre al nostre equip.
El gran i tristament desaparegut Andrés Montes, GENI absolut a l'hora de retransmetre partits de futbol o de bàsquet, mestre posant sobrenoms i dient coletillas i frases que tota una generació després hem repetit a la mínima de canvi, deia, parlant dels cracs de l'NBA: "¿Daimiel, por qué todos los jugones sonríen igual?". Si el bo d'en Montes hagués vist jugar Riqui Puig, diria el mateix d'ell. Puig és un paradigma d'allò de salid y disfrutad que pregonava Cruyff. Sempre té un somriure d'orella a orella, quan juga a futbol o quan està de vacances:
Fins i tot, en Riqui riu quan la resta al·lucinem i posem els ulls com a taronges. El de Matadepera es troba de vacances i ho ha aprofitat posant-se el banyador i fent-se una capbussada en una piscina. I no és l'únic que fa quan es troba en una piscina. El jove del planter també ha demostrat les seves habilitats amb una pilota en una de les vores, fent tocs mentre els seus fans pateixen perquè no li falli l'equilibri en un espai tan reduït i contemplant com és capaç de fer filigranes en un angle tan petit.
Com diu Ozuna, el cantant de la cançó que sona, Este loko. Un loko que, com s'ha demostrat, controla el més mínim risc. Bojos per en Riqui.