VOX perjudica seriosament la salut democràtica i provoca delirants efectes adverses. Sembla el prospecte d'una medicament, però no: el que prediquen no cura, sinó que intoxica. Ja comencem a patir les derivades dels seus disbarats: per exemple, l'endemà de les generals l'estat es va adonar de que havia retrocedit 80 anys, com a mínim. Concretament, al període comprès entre el 18 de juliol de 1936  al 1 d'abril del 39. Però no, la meta dels d'extrema dreta viatjant en el temps va molt més enllà, com es pot apreciar a l'últim vídeo que circula a les xarxes amb els ultres 'chupando plano' (i vins ben espanyols). Celebraven l'èxit dels 52 escons aconseguits el 10-N, amb una arenga medieval, apel·lant a 'Los Tercios de Flandes'. Recordin, aquesta colla és la que vol inhabilitar el MHP Quim Torra per posar una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics. Acusació popular, en diuen. 

Javier Ortega Smith, copa en mà, i envoltat de la plana major de la cúpula ultra, recita de memòria la poesia de Diego Hernando de Acuña, capità de 'los tercios de España'. Som a l'any 1591 a la seu de VOX. Ultranacionalisme de cavalleria enregistrada amb smartphones. El súmmum de l'absurd. "Si pregunta alguno, bueno será contestarle que, español, a toda vena amé, reñí, di mi sangre, pensé poco, recé mucho, jugué bien, perdí bastante". Ecs, s'ha sentit a les xarxes. Sí, una onomatopeia de fàstic pel que diuen els que volen posar la seva "pica en Flandes", és a dir, empresonar els independentistes catalans al judici al Procés, i des d'aquest dilluns 18 de novembre, posar fora de combat el President de la Generalitat​. El brindis també retrata la situació actual: “¡Por España! y el que quiera defenderla honrado muera; y el que traidor la abandone no encuentre quien le perdone". 

Ortega Smith Espinosa Abascal discurs medieval

Ortega Smith Espinosa Abascal discurs medieval 

Veure les cares de Santiago 'Torete' Abascal i Iván Espinosa de los Monteros embadalits amb el trobador Smith produeix nàusees incontrolables. Democràcia del segle XVI que acaba en èxtasi protofatxa (no trobem un mot més acurat) amb el vivajpaña coral de l'aquelarre ultra. Quin país us està quedant, Espanya.