L'any 2013, Xavier Albertí assumia la direcció artística del TNC, tot just un any després que els artistes Quim Girón i Niklas Blomberg fundessin la seva companyia de circ Animal Religion; van ser precisament ells els encarregats de fer el primer espectacle al teatre Nacional sota la direcció de Xavier Albertí. Avui, l'any 2020 Albertí s'acomiada del teatre amb una darrera temporada marcada per la crisi sanitària, i són precisament els Animal Religion els que enceten els espectacles de la temporada a la Sala Tallers amb la seva nova peça titulada Ahir. La companyia de circ contemporani inaugurarà aquest dimecres un espectacle interdisciplinari que dialoga amb el passat. Una incisió en la línia del temps que ens permet observar-la, estirar-la, congelar-la i transformar-la fins a reinterpretar-ne la seva continuïtat. L'espectacle ha estat creat pels autors Quim Girón, Joana Serra i Joan Cot Ros; i dirigit per Carlota Grau.
En paraules de la seva directora, Ahir és un "diàleg amb el passat que es pregunta quan comença i quan acaba l'ahir", i es qüestiona els límits del temps, la continuïtat lineal, la construcció cultural i el seu funcionament. Un viatge arriscat i poètic; de vegades cru, també fresc i sempre sincer. Un espai on els records i la imaginació es confonen. Una peça dedicada a totes aquelles persones que en algun moment han buscat, en el seu passat, alguna resposta o algun anhel. La companyia inclourà per primer cop el text en un dels seus espectacles, una aposta amb la qual busca "obrir-se", segons l'artista Quim Girón. Partint de la llum, el cos, la música i el so com a materials escènics, Ahir mostrarà "un Quim molt proper a través d'experiències personals i del seu imaginari".
Girón traslladarà aquesta reflexió sobre el temps a l'escenari mitjançant records, malsons o pel·lícules que l'ha marcat: "Ens farà viatjar a diversos universos on l'espectador se sentirà interpel·lat tant a nivell de sensacions com a nivell de la seva imaginació".
May Zircus/TNC
Girón ha avisat que és un espectacle que assumeix riscos. Primer perquè "és arriscat en què un artista de circ que no ha parlat mai en públic faci un text", mentre que Grau ha afegit que hi ha una part de la mirada personal del Quim que forma part de l'espectacle, i això inclou cert "risc" pel que fa a la seva "honestedat i sinceritat". També, Grau ha incidit en l'estructura de la proposta, que transporta a diversos espais i que fa somiar: "El risc també hi és en l'estructura de l'espectacle i pot recordar a somnis i imaginacions".
Per a ella, el resultat és una "una oda a la imaginació, molt necessària actualment", i ha afegit que aquest espectacle, ple de preguntes sense resposta, "convida a plantejar-se fins a quin punt ens creem un concepte per explicar la realitat", especialment en relació al temps. En aquesta línia, Girón ha destacat que la proposta "té un efecte" en el públic i el convida a preguntar-se quin és el seu 'ahir', ja que cadascú té la seva pròpia experiència. Tanmateix, Grau ha avisat que "el recorregut acaba posant més ènfasi sobre l'aquí i l'ara".
Vincle amb el circ tradicional
Girón ha explicat que l'espectacle incorpora acrobàcies i verticals, tot i que també explora els aeris. A més, ha dit que "hi ha un intent de fer un enllaç amb les formes de circ tradicional", en un record al seu temps d'aprenentatge, del qual va sortir sent un artista contemporani, ha dit. Segons ha considerat, la seva renovació és preguntar-se si l'abecedari del circ tradicional el pot presentar des d'altres perspectives, per exemple, des de la concepció del temps.
May Zircus/TNC
Música analògica
Pel que fa a l'elaboració de la música, Joan Cot Ros ha precisat que "tota la música està feta en directe i tot amb materials del passat". A més, tots els instruments que s'utilitzen són analògics, o no hi ha res digital. A la il·luminació, Joana Serra ha detallat que va començar a treballar amb enregistraments lumínics del dia anterior amb la intenció de "desenvolupar un treball d'arrel de buscar la llum".
Tan la música com la il·luminació van de la mà de l'escenografia, que Grau ha detallat que sorgeix del mateix qüestionament i remet a un espai oníric on tot és possible: "Un espai buit. Un forat negre". Serra ha destacat que aquest espai és discret, però clar visualment i que no destaca per sobre de la peça, sinó que aprofundeix en la "circularitat" del temps.
