Els ajuts de les mesures anticrisi aprovades pel govern d'Espanya beneficien més les rendes altes que les famílies vulnerables, a què en principi anaven destinats aquests ajuts. Només entre el 15 i el 20% dels entre 34.000 i 40.000 milions d'euros en mesures previstos pel Govern aniran a parar a les rendes més vulnerables, mentre que el 30% més ric va absorbir el 45% de les bonificacions a carburants. Per això, el Banc d'Espanya, autor de l'estudi amb les xifres citades, ha recomanat al Govern enfocar els seus esforços en ajuts a les famílies vulnerables, en comptes de les genèriques per les quals ha apostat, informa Europa Press.
L'article analític presentat es titula 'Mesures de suport davant la crisi energètica i al repunt de la inflació: una anàlisi del cost i dels efectes distribucionals d'algunes de les actuacions desplegades segons el seu grau de focalització'. I proposa aquests ajuts segmentats que suposarien un menor cost pressupostari i evitarien "distorsions" en els preus.
Concretament, calcula que una transferència a les llars vulnerables (aquells la renda dels quals és inferior al 60% de la renda mitjana) de fins a 860 euros tindria un cost d'uns 4.790 milions, pràcticament la meitat que els 9.581 milions d'euros que costarà la rebaixa de l'IVA de l'electricitat i els aliments i la bonificació dels carburants.
Tan sols menys d'un 4% de les llars vulnerables es veurien perjudicats per aquesta mesura en comparació amb el que obtindran amb la rebaixa de l'IVA i la bonificació als carburants, i per això el Banc d'Espanya conclou que s'aconseguiria mantenir la protecció de la gairebé totalitat de les llars vulnerables amb la meitat del cost pressupostari.
Juntament amb aquesta proposta, l'organisme dirigit per Pablo Hernández de Cos realitza una altra simulació, en aquest cas, mitjançant una ajuda de 375 euros a cada llar vulnerable, i aquesta quantitat és d'igual al benefici mitjà rebut per les rendes més baixes com a resultat de les tres mesures generalitzades que s'eliminarien (rebaixa de l'IVA de la llum, dels aliments i la bonificació dels carburants).
Un estalvi de 7.484 milions
El cost pressupostari total d'aquestes transferències seria de 2.095 milions d'euros i suposaria un estalvi pressupostari de 7.484 milions d'euros respecte al cost pressupostari total de les tres mesures anteriors.
Tanmateix, en aquest exercici hipotètic, no totes les llars vulnerables es veurien afectades de la mateixa forma, ja que no tots es beneficien igual de les tres mesures eliminades. Així, entorn d'un 37% d'aquestes llars experimentarien una pèrdua mitjana de 229 euros, mentre que les restants llars vulnerables experimentarien un guany mitjà de 154 euros.
La inflació experimentada pel 30% de les llars de menor renda hauria estat d'aproximadament l'11,3%, davant un 9,7% en el cas del 30% de les llars de més renda, ja que les llars de menor renda dediquen una proporció més important de la seva despesa total al consum d'electricitat i també d'aliments bàsics.
Al contrari, el gas natural és consumit de manera més proporcional a la renda de cada casa, mentre que la proporció de despesa en carburants, a diferència dels béns anteriors, és més gran a les llars de renda més alta.
En vista d'aquestes dades, l'impacte pressupostari total sobre el conjunt de les llars de la rebaixa de l'IVA de l'electricitat i el gas s'estima en 5.871 milions d'euros, dels quals el 30% de les llars amb més renda s'haurien beneficiat d'un estalvi fiscal de 2.055 milions d'euros, davant els 1.484 milions dels de menor renda, un 39% de diferència que es deu que les llars de més renda realitzen una despesa més gran en aquests béns en termes absoluts.
No obstant això, el Banc d'Espanya precisa que el benefici relatiu de les llars de renda baixa, definit com l'estalvi fiscal respecte a la seva despesa total, hauria estat més gran a les llars de renda baixa. Quant a la rebaixa de l'IVA dels aliments, l'estudi calcula un impacte pressupostari estimat en 645 milions, que també té més impacte a les llars de més renda (240 milions), davant les llars amb ingressos inferiors (142 milions). Aquesta diferència, d'un 70%, és més pronunciada que en el cas de la rebaixa de l'IVA del gas i de l'electricitat.