Després del convuls 2022 en què la invasió d'Ucraïna va disparar una inflació insòlita en els últims anys a tot Europa i a Espanya, l'any 2023 ha servit perquè, a cop de nous convenis, revisions salarials i augments del SMI, el poder adquisitiu de les famílies s'hagi recuperat lleugerament d'aquell cop i hi hagi en alguns casos encoratjat malgrat que l'IPC ha continuat alt. Amb un mercat laboral bastant dinàmic i unes xifres d'atur moderades si les mirem en paràmetres espanyols comparades amb anys anteriors, els sous han estat capaços de compensar les pujades de preu aquest any que acaba. Això sí, nous enemics com les pujades de tipus van tenallar amb força les famílies hipotecades.
Cap de les millores no ha servit per treure Espanya de la cua d'Europa en temes tan importants com la pobresa infantil, ni per sota de la mitjana en poder adquisitiu. Amb un habitatge que continua asfixiant sobretot a les grans ciutats, un atur endèmic, una gran desigualtat entre classes però també territorial i una alerta roja en educació pel mal resultat de les proves PISA, les millores no permeten precisament parar-se a aplaudir.
Un estudi de l'empresa alemanya referent en anàlisi de dades G_fk xifrava el poder adquisitiu espanyol el 2023 en 16.449 euros anuals, un 7% més que el 2022, quan era de 1.135 euros menys, però es tracta d'un estudi no ajustat a la inflació sinó amb valors nominals. Però aquest mateix estudi apuntava que aquesta xifra està un 7% per sota de la mitjana europea (on és de 17.688 euros) i al lloc 17 entre els països de la UE.
Els salaris van pujar un 4% pels nous convenis firmats amb ajustament a la inflació, tal com van pactar els sindicats i la patronal el mes de maig, mesura que afecta uns 2 milions de treballadors. Es va pactar també una pujada del Salari Mínim Interprofessional del 8% fins als 1.080 euros al mes en 14 pagues que afecta entre 2,3 i 2,5 milions de treballadors més. Amb aquests ajustaments i les pujades individuals, el salari mitjà ja havia augmentat un 5,9% el març de 2023 fins als 2.106 euros mensuals segons les bases de cotització de l'Institut Nacional de la Seguretat Social treballades en un article d'Expansió del mes d'agost. La inflació interanual per aquell moment era del 3,1%, amb la qual cosa els sous començaven a doblegar a la inflació.
Inflació i habitatge
Al novembre, sense dades actualitzades sobre salaris, la inflació estava en el 3,2%, però l'afectació a les famílies vulnerables o de baixos ingressos continua sent alta pels elevats preus de l'oli (un 66% de pujada acumulada en un any), els llegums (un 16,6%) o la fruita fresca (un 15,2%). La baixada de l'IVA en aliments essencials, criticada per economistes per no estar segmentada cap a famílies vulnerables i per associacions de consumidors perquè els supermercats no les compleixen, no ha aconseguit frenar del tot l'IPC d'elements essencials a la cistella de la compra, amb un 9% de pujada acumulada als aliments malgrat la desescalada, acaben castigant a les rendes el sou de les quals va pràcticament tot destinat a l'alimentació i l'habitatge. Altres mesures aprovades aquest any, com els ajuts públics al transport públic o l'excepció ibèrica per regular les pujades de la llum sí que han tingut un efecte d'alleujament en les famílies.
I l'habitatge és, justament, un dels assumptes que més precaritza la vida dels espanyols, en especial de les grans ciutats. A Espanya el lloguer s'emporta un 30% del sou mensual i la compra un 21%, si bé en algunes ciutats aquest esforç es dispara: a Barcelona fa falta un 43% de sou per pagar el lloguer d'habitatge i a Palma un 42% per comprar. Aquest percentatge s'eleva entre les rendes més baixes, amb uns preus de lloguer que es poden elevar fins als 26 euros per metre quadrat al barri més car d'Espanya, la Barceloneta, tradicionalment popular i on un pis de 50 metres quadrats costaria 1.355 euros segons Idealista.
L'aprovació de la Llei d'Habitatge que regularà els preus del lloguer pretén combatre aquest sobrepreu, però fins ara la regulació no s'ha aplicat a falta dels índexs de referència que ha d'aprovar el Govern i propietaris i experts alerten d'una caiguda de l'oferta de lloguer que el que fa és el contrari, disparar els preus.
I si el lloguer és en uns llimbs, la compravenda d'habitatges ha patit una clatellada important aquest any, unes pujades de tipus d'interès del Banc Central Europeu (l'interès amb què deixa diners als bancs) fins al 4,5% que han elevat l'Euríbor i els préstecs hipotecaris, amb pujades que han minvat el poder adquisitiu de les famílies amb préstecs hipotecaris a tipus variable.
Pobresa i atur
A les franges més pobres de la societat, ajuts com l'Ingrés Mínim Vital, que malgrat els seus múltiples errors i problemes abasta a 717.842 famílies, han ajudat que es redueixi el risc de pobresa en Espanya. Segons informa la xarxa contra la pobresa EAPN, la taxa de risc de pobresa o exclusió social AROPE (At Risk Of Poverty or Exclusion) s'ha reduït notablement l'últim any i assoleix el 26,0 % de la població resident en Espanya, és a dir, uns 12,3 milions de persones estan en situació d'AROPE. Respecte a l'any anterior, en el qual assolia el 27,8 %, la taxa s'ha reduït en 1,8 punts percentuals, la qual cosa suposa que unes 840.000 persones han deixat d'estar en risc de pobresa i/o exclusió social l'últim any. Una xifra, sí, millor que l'any anterior, però encara preocupant.
Amb xifres de 2022, més consolidades, de la OCDE, a Espanya, una de cada quatre persones era pobra o estava en risc de pobresa i exclusió social i la pobresa infantil era la més alta d'Europa occidental, amb un 21,8%. Espanya és el pitjor país de la Unió Europea en termes de pobresa infantil, ocupant el lloc 36 de 39 entre les nacions d'alt ingrés (els de la UE i la OCDE), superant únicament el Regne Unit, Turquia i Colòmbia, segons un informe de l'UNICEF. El 8% de la població, segons un informe de Funcas del mes de setembre passat, pateix carència material severa, això és, no té accés a almenys quatre de nou béns que es consideren essencials per al benestar humà, entre els que són les vacances, un àpat amb carn o peix cada dos dies, un habitatge amb temperatura adequada, despeses imprevistes de 650 euros, un automòbil, un telèfon, un televisor o una rentadora.
L'efecte real i detallat de la inflació i les pujades de sous en el poder adquisitiu de les famílies en 2023, així com l'evolució de la pobresa, es coneixerà millor durant el proper any quan les estadístiques es consolidin. Però el que indiquen els nombres coneguts al llarg de 2023 és que les famílies han millorat sensiblement la seva situació encara que no estan per tirar coets. I que per molt que hi pugui haver un augment del poder adquisitiu a tot el territori, existeix encara una desigualtat territorial marcada per les diferències de sous i del preu de l'habitatge que requereixen encara de molts anys de mesures i bonança econòmica, que la incertesa global no pot prometre. Mentrestant, una taxa d'atur de l'11,80%, això és, de 2,7 milions de persones, es considera positiva en un país acostumat a un atur endèmic.