Un de cada cinc pensionistes (21,6% del total) -alguna cosa més de 2,16 milions de persones- tenen una pensió per sota del que es considera mínim per viure, per la qual cosa l'Estat, a través dels Pressupostos Generals de l'Estat, els complementa cada mes (per 14 pagues) amb uns ingressos fins a arribar aquest mínim vital. És el que es coneix com a pensions amb complements a mínims, encara que no existeix un únic "mínim" considerat com imprescindible per poder viure. Dependrà del tipus de pensió (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat...), el règim de la prestació (general, autònoms, accidents de treball...) i les condicions personals del pensionista (amb cònjuge a càrrec o sense ell, si el cònjuge té menys o més de 65 anys, amb discapacitat...).

Per fer un resum, les estadístiques de la Seguretat Social fixen la pensió considerada com mínima entre els 733 als 788 euros per pensionista, amb l'excepció de les del SOVI, marginals, amb 368 euros. Doncs bé, d'aquesta quantitat considerada com mínima, l'Estat ha d'aportar entre 254 i 225 euros, 92 en cas del SOVI. Actualment hi ha 2.166.643 pensionistes, el 21,6% sobre un total de 10.019.006 pensions contributives, que cobren aquest complement, ja que les cotitzacions al llarg de la seva vida laboral no van ser suficients per obtenir una pensió "considerada com mínima" per poder viure. En l'estadística, de mesurava van cobrar cada un d'aquests 2,16 milions una pensió de 738,74 euros per 14 pagues i el complement que va abonar l'Estat va ser de 242,76 euros. El que suposa un desemborsament des dels Pressupostos Generals de l'Estat de 525 milions d'euros per 14 pagues, 7.350 milions d'euros a l'any.

Modificat en la reforma de pensions

L'últim acord de pensions firmat entre el Govern i els sindicats va reformar les pensions mínimes que es van convertir en el cavall de batalla de CCOO i UGT juntament amb la millora dels complements a les pensions per la bretxa de gènere. Antonio González, tècnic de UGT que va participar directament en les negociacions, explica a ON ECONOMIA que abans de la reforma el Govern decidia cada any quant pujar la pensió mínima i s'aprovava la taula de totes les modalitats en els Pressupostos Generals. Una vella reivindicació sindical ha estat establir un mecanisme que determini d'una manera "més objectiva" aquest mínim, declara González, que matisa que l'Estat corre amb el cost del complement i la Seguretat Social amb la pensió contributiva que li correspon a cada persona segons la seva cotització.

La referència ha estat el llindar de pobresa que, segons marca la Unió Europea, és el 60% de la mitjana d'ingressos que calcula l'INE a l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV). No obstant això, com aquesta estadística porta un retard de cas dos anys (aquest dilluns s'han conegut les dades referents a 2021) s'ha acordat una fórmula perquè s'actualitzi aquesta xifra aplicant la mitjana de la pujada de la mitjana d'ingressos dels últims vuit anys. Així les pujades ja no estaran a l'arbitri del Govern, sinó de l'evolució de la renda mitjana dels espanyols, aclareix el tècnic de UGT.

Radiografia dels pensionistes amb complement

Els pensionistes que van ser autònoms, que han pagat a la Seguretat Social cotitzacions molt baixes, són amb diferència els més nombrosos en el col·lectiu que reben els complements a mínims. Al març, un de cada tres pensionistes del DESAFIA (32,5%) van rebre diners procedents dels Pressupostos Generals de l'Estat per assolir el mínim establert pel Govern com a "pensió digna", davant els pensionistes del Règim General que reben complements el 20%. No obstant això, la pensió dels autònoms va ser el març 746,45 euros, 11 euros per sobre de la dels assalariats i van rebre un complement major que se'ls paga amb els Pressupostos Generals de l'Estat: 254 euros per als autònoms, mentre que els assalariats reben de mitjana 238 euros.

Per nombre de pensions, els procedents del Règim General amb complements van sumar 1,47 milions (68% del total) i els autònoms 0,64 milions (29,7%). Respecte al tipus de pensió, la de jubilació va copar el 58% de les pensions complementades, les de viduïtat el 28%, les d'orfandat el 6,8% i les de viduïtat el 6,2%. Però si hi ha una cosa que caracteritza aquest col·lectiu és la seva feminització, ja que el 67% són dones, amb carreres laborals molt més curtes per la cura dels fills i amb menors salaris, el que dona pensions contributives més baixes. De fet, del conjunt de pensionistes homes només el 15% rep complement, mentre que en el cas de les dones s'eleva al 27,5%.

Diferències per comunitats autònomes

Un altre dels factors que incideixen en el major o menor pes de pensions amb complements és la comunitat autònoma on s'hagi desenvolupat la carrera laboral. Així, al País Basc només el 10,3% de les pensions contributives estan per sota del mínim considerat pel Govern com imprescindible per viure, mentre que en l'altre extrem, el 40% dels pensionistes amb prestació contributiva a Extremadura reben un complement dels Pressupostos Generals de l'Estat.

Entre mitges, el percentatge de pensions a mínims sobre el total de la regió va ser en Castella-La Mancha el 33%, a Andalusia el 28,5%, a les Canàries el 27,7%, a Galícia i a la Regió de Múrcia el 27,2%, a Castella i Lleó el 24,3%, a la Comunitat Valenciana el 24,2%, a La Rioja el 20,4%, a l'Aragó el 19,3%, a les Balears el 16,8%, a Cantàbria el 16,4%, a Navarra el 15,1%, a Astúries el 14,7%, a Catalunya el 14,3% i a la Comunitat de Madrid el 14,2%