Catalunya és, de llarg, la comunitat autònoma on més estrangers no europeus van comprar una casa a canvi del permís de residència. En total, 7.115 d'extracomunitaris es van instal·lar en terres catalanes després d'obtenir un permís de residència aconseguit a canvi d'inversions, majoritàriament immobiliària, d'un mínim de mig milió d'euros. La xifra suposa un 39,99% del total de 17.792 persones (sense comptar els familiars) que van obtenir un permís de residència golden a Espanya entre 2013 i 2022. Catalunya compta amb més del doble de residents per permisos 'golden' que la segona comunitat del rànquing, Andalusia, que en té 3.291, només dos inversors més que Madrid, que tanca el top 3 amb 3.289 permisos golden concedits a canvi d'inversions, segons xifres del ministeri de Seguretat Social a què ha tingut accés ON ECONOMIA.

La Comunitat Valenciana és la quarta comunitat amb més residents que han aconseguit el permís a canvi de diners, 2.599, ja a una gran distància de la cinquena, que és les Balears, on hi ha 754, i de les Canàries, on hi ha 471 extracomunitaris que van invertir a partir de mig milió d'euros. País Basc, amb 75, Regió de Múrcia (67), Aragó (35), Galícia (32), Castella i Lleó (20), Castella-La Mancha (11), Cantàbria (10), Navarra (9), Astúries (6) i La Rioja (3) tenen una presència anecdòtica d'aquest tipus de residents.

 

El repartiment territorial no compta els 5.409 que van accedir al visat des d'una oficina consular, ja que el ministeri d'Exteriors no detalla les dades per comunitats a petició d'ON ECONOMIA, a diferència del ministeri de Seguretat Social, que ho ha fet després de desatendre les peticions de premsa i gràcies a una sol·licitud oficial a través del portal de Transparència. Per obtenir el visat golden, cal fer-ho des del país d'origen en oficines consulars, però per obtenir un permís de residència es pot fer des d'Espanya a l'oficina de la Unitat General d'Empreses (UGE).

En total, els inversors extracomunitaris (sobretot de la Xina i de Rússia) que es van registrar en aquesta oficina van gastar 10.900 milions d'euros en inversions immobiliàries i 11.300 milions en total, comptant també inversions en empreses, dipòsits bancaris, lletres del tresor i altres actius. La suma de la resta d'inversions suposa un 5% de davant el 95% que van optar per la via ràpida de comprar un immoble.

Si multipliquem el mínim de 500.000 euros d'inversió immobiliària pels 5.409 inversors que van accedir al visat golden des de l'estranger, el resultat és que els inversors que van optar per la via consular van gastar almenys 2.700 milions d'euros des de 2013. Afegits als 10.900 milions d'euros gastats per inversors amb permís de residència golden obtingut en l'UGE, dona com a resultat un mínim de 13.600 milions gastats per 23.201 d'extracomunitaris en la compra d'immobles que donen dret a un permís de residència. Els càlculs i trencaclosques estadístics es deuen a la falta de transparència de Ministerios de Seguretat Social i Estrangeria, que no ofereixen dades detallades, actualitzades i completes sobre els visats i permisos golden a canvi d'inversions.

El visat i el permís de residència golden van ser aprovats a través de la llei 14/2013 pel govern de Mariano Rajoy per atreure inversions estrangeres després dels danys causats a l'economia per la crisi financera de 2008. Altres països també el van aplicar, però alguns d'ells l'han anat retirant. La Comissió Europea va demanar de retirar-lo el 2019 per la possible entrada de diners d'origen corrupte a través de les inversions golden i pel privilegi que atorga a ciutadans rics en relació amb la resta. Portugal, l'última en retirar-se, ho va fer al·ludint que les inversions golden contribuïen a l'encariment de l'habitatge. Irlanda, el Canadà, el Regne Unit (que té sospites que algunes inversions golden procedien de la corrupció) i Xipre, per un escàndol de corrupció que implicava funcionaris públics, també l'han retirat. En el dia d'avui, a Europa tan sols es pot adquirir per la compra d'habitatge a Espanya, Bulgària, Malta i Grècia.

Majoria de russos i xinesos

Ciutadans xinesos (4.715) i russos (4.414) van ser amb gran diferència els inversors que van obtenir més permisos de residència a canvi de la compra d'un immoble. Junts sumen més de la meitat del total de 17.792 permisos concedits. Quant als 5.409 visats obtinguts per la via d'estrangeria, el 20%, uns 1.000, correspon a ciutadans russos, per un 45%, uns 2.263 visats, de ciutadans xinesos.

Més enllà del privilegi que suposa poder accedir a aquest permís pel fet de tenir a partir de 500.000 euros en relació amb altres migrants que viuen veritables odissees per arribar i ser regularitzats (quan ho aconsegueixen), els seus avantatges són múltiples en altres sentits. Els permisos s'atorguen en 20 dies, el silenci administratiu suposa la concessió i els requisits passen per tenir estalvis, assegurança mèdica i no tenir antecedents penals. A més, no és necessari residir a Espanya per renovar el permís de residència, a diferència de la majoria d'autoritzacions.