El 40% dels criptousuaris a Espanya té Bitcoin, convertint-se així aquesta moneda en la principal 'cripto' a Espanya, segons l'enquesta elaborada per l'empresa Imop per a Funcas sobre l'ús dels serveis bancaris i els mitjans de pagament digitals i l'adopció dels criptoactius. Els resultats també recullen que el 5% dels espanyols té alguna criptomoneda, una dada similar a l'aportat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que diu que el percentatge d'espanyols amb criptomonedes és del 6,8%.

Per darrere del Bitcoin, la següent moneda és Cardano, que la tenen el 25% dels criptousuaris, i Ethereum, amb el 24%. Altres monedes com a Solana, Polkadot o Dogecoin mantenen percentatges per sota del 10% dels criptousuaris enquestats.

Segons els resultats de l'enquesta, que es va dur a terme de manera online a 2.121 residents en Espanya, amb edats compreses entre els 18 i 70 anys, el perfil típic d'un inversor d'aquestes monedes digitals correspondria amb un individu jove, generalment home, que estudia o treballa, té un ingrés mensual "elevat" i que resideix en àrees urbanes de gran mida.

Respecte als motius argumentats per haver adquirit criptomonedes, destaca el seu ús com a inversió, ja que el 79,5% dels criptousuaris han comprat monedes digitals com una forma d'inversió. "La possibilitat d'obtenir guanys potencials, malgrat enfrontar un risc significatiu, podria haver motivat nombrosos consumidors a invertir una part dels seus estalvis en aquests actius, especialment en un context de tipus d'interès baixos o fins i tot negatius", explica Funcas.

En canvi, l'ús d'aquests actius com a mètode de pagament és "limitat", ja que només un 0,6% de les persones enquestades hauria adquirit criptomonedes per tal d'utilitzar-les en transaccions de comerç electrònic.

Només un 0,6% utilitza les criptomonedes per pagar

En la seva anàlisi, Funcas també estudia la relació existent entre l'evolució dels tipus d'interès, el preu dels criptoactius i la seva adopció, especialment en el context de la pandèmia. En aquest sentit, els autors de l'article assenyalen que fins a l'estiu de 2020 el comportament dels criptoactius va ser "relativament estable" davant de la incertesa inicial sobre l'evolució de l'economia i la propagació del virus de Covid-19. Tanmateix, a finals d'aquell any "va començar a produir-se un ràpid creixement, no exempt de certa volatilitat."

Així, la capitalització total dels criptomercats va passar dels 0,8 bilions de dòlars a finals de 2020 als dos bilions a finals de 2021. "El mercat va créixer més del doble en un sol any, assolint una capitalització màxima de 2,7 bilions de dòlars el novembre de 2021", una cosa que s'explica, en part, per la creixent adopció institucional del bitcoin com a reserva de valor.

"Les polítiques monetàries i fiscals posades en marxa per reactivar l'economia després de la pandèmia van començar a generar preocupacions sobre la inflació, la qual cosa va portar a alguns inversors, especialment els més amants del risc, a buscar refugi en actius digitals", exposen. El 2022, i una vegada superada l'etapa "més dura" de la pandèmia i amb un "incipient" repunt de la inflació, es va produir una "important correcció" en el valor dels criptoactius de més d'un bilió de dòlars, la qual cosa va suposar una caiguda del 64% en el valor agregat dels criptomercats.

A més, l'adopció de polítiques monetàries restrictives per part dels principals bancs centrals, a través de pujades de tipus d'interès, han provocat que molts inversors hagin reajustat les seves carteres d'actius en favor d'actius financers "més segurs", la qual cosa s'uneix a un escrutini" "més gran dels criptomercats i de les grans criptoplataformes per part dels reguladors.

Unit a això últim, Funcas assenyala que la caiguda en la valoració de les criptomonedes de 2022 també es va explicar per la "por" que va provocar la fallida d'algunes de les principals criptoplataformes, especial la de FTX, que va provocar el temor que més plataformes poguessin tenir problemes de liquiditat.

El 2023, la recuperació que alguns analistes vaticinaven "no es va produir", sinó "més aviat el contrari". Així, durant l'estiu passat, Funcas assenyala que els criptomercats van caure al voltant d'un 12%, una cosa que el 'think tank' planteja a conseqüència de les pujades de tipus: "En la mesura en la qual els bancs centrals han continuat amb les alces de tipus el 2023, la qual cosa afavoreix les inversions en renda fixa, els criptoactius s'han mantingut en una certa situació de letargia".

Sobre això, explica que un entorn de tipus d'interès baixos als mercats financers afavoreix que els inversors busquin alternatives d'inversió amb rendiments "més alts", com poden ser les criptomonedes, que van oferir rendibilitats més elevades que les normals del mercat, encara que assumint més riscos. "La demanda més gran de criptoactius en etapes de tipus d'interès reduïts és el que explicaria l'increment en el valor d'aquests actius digitals", assenyala.

Al contrari, un entorn de tipus d'interès alts fa que els criptoactius siguin, en general, menys atractius per als inversors, ja que poden obtenir rendiments més alts en inversions més tradicionals, com el deute públic, els bons corporatius o els dipòsits bancaris.

Aquesta relació es pot atenuar, no obstant això, a través de certs factors, com la possibilitat que els criptoactius ofereixin rendiments superiors a llarg termini, la qual cosa pot portar els inversors a prendre més risc fins i tot si els tipus d'interès són alts. A més, si aquests inversors creuen que els tipus alts són "temporals", poden estar disposats a invertir en 'criptos' a curt termini, "esperant que els preus es recuperin quan els tipus d'interès tornin a baixar".