A finals de l'any passat hi havia prop de 400.000 persones que estaven apuntades a les oficines de l'atur que, tanmateix, no busquen realment una feina, segons l'Observatori Trimestral del Mercat de Treball elaborat per Fedea i BBVA Research. Florentino Felgueroso, investigador de Fedea i codirector de l'Observatori, ha fet una anàlisi comparant per edats entre les xifres de l'atur de l'enquesta de població activa i el registre del Servei Públic d'Ocupació (Sepe). L'economista conclou que en el tram de majors de 45 anys hi ha una diferència de 396.000 persones entre les dues fonts laborals a favor del Sepe. És a dir, que hi ha 400.000 persones que estan registrades a les oficines de l'atur, però que quan els enquestadors de l'INE els pregunten, declaren que no estan buscant una feina.
Felgueroso conclou que es tracta de persones que no estan buscant activament una feina, perquè de ser així, apareixerien reflectits en l'EPA. Una part d'aquests 400.000 estarien apuntats a les oficines d'atur a fi de cobrar una prestació d'atur, sigui en forma contributiva, o com a subsidi de l'atur. Tanmateix, l'investigador de Fedea no té constància que es tracti de persones que estiguin cobrant el subsidi d'atur dels majors de 52 anys, uns 480.000 en total. I matisa que els que cobren aquest subsidi tenen el compromís i l'obligació de buscar una feina. Recentment, el govern espanyol ha reformat el subsidi d'atur, reforçant les mesures per afavorir la recerca d'ocupació d'aquest col·lectiu, permetent compaginar el subsidi amb un salari durant sis mesos. Igualment, s'ha elevat en els 12 primers mesos l'ajuda que reben i els restants mesos, fins a un màxim de 30, seguiran en 480 euros per incentivar igualment la recerca de treball.
Marcel Jensen, professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Madrid, investigador de Fedea, i autor de l'Observatori, apunta que la reforma del subsidi d'atur ha fet “passos modestos” per estimular els perceptors del subsidi d'atur a buscar activament la seva incorporació al mercat de treball. En aquest sentit, demanda més incentius. Els empresaris, que no han donat suport a la reforma pactada amb UGT i CC.OO., han defensat la necessitat de lligar el subsidi a una recerca més intensiva d'ocupació, una postura que va mantenir l'anterior vicepresidenta primera, Nadia Calviño, contrària a les tesis defensades pel Ministeri de Treball de Yolanda Díaz.
Segons el trimestre
No obstant això, el volum de persones que està registrat al Sepe i declara no estar buscant una feina, varia segons el trimestre. En concret, atenent les dades de què disposa Felgueroso, en el primer trimestre d'aquest any el número es redueix a 311.000. Comparant amb aquest mateix període d'anys anteriors, s'aprecia un lleuger repunt sobre els 298.000 de 2023, amb un bec de 560.000 entre gener i març de 2021. No obstant això, el nivell de majors de 45 anys que estaven inscrits a l'atur, però no apareixien en les dades de l'EPA, era molt inferior abans de la pandèmia, per sota dels 250.000.
Felgueroso assenyala que els aturats van al Sepe, sense importar l'edat, majoritàriament per cobrar una prestació o en demanda de cursos de formació, més que a la recerca de treball. Les dades ho testifiquen. Segons l'EPA, és a la cua dels mètodes utilitzats pels aturats i tan sols el 13% dels enquestats diu contactar amb l'oficina pública d'ocupació, per sota de les oficines privades, les ETT. El principal mètode és preguntar a amics i familiars, seguit d'anuncis d'ocupació o posar el currículum a Internet.
Amb prestació i subsidi
Això explica l'alt volum de persones apuntades a les oficines d'atur que cobra una prestació: 4 de cada 10. Uns percentatges que varien segons l'edat, perquè gairebé un de cada dos majors de 45 anys (47%) rep algun tipus d'ajut econòmic; en el segment de 25 a 44 anys, el 35% cobra atur i els més joves, de 16-24 anys, només perceben una prestació el 12%. La relació prestació i registre al Sepe es posa, igualment de manifest, en comprovar que el 90% dels aturats majors de 45 anys declaren als enquestadors de l'EP estar apuntats a l'atur. El percentatge es redueix al 78% entre els de 24 a 44 anys i per sota del 60% entre els més joves.
Ja que totes aquestes dades posen de manifest que la intermediació de les oficines públiques en la col·locació és molt limitada, tot just el 3% dels que troben una feina és gràcies a elles, els experts en el mercat laboral assenyalen la importància de canviar les polítiques actives d'ocupació, per formar millor els col·lectius més vulnerables, especialment els treballadors de més edat amb escassa formació. Aquest any, el Ministeri de Treball destina 600 milions d'euros en polítiques específiques per a aquest col·lectiu d'aturats, i en els últims anys, ha invertit més de 3.000 milions en els joves.