La població catalana més gran de 55 anys té una situació financera més positiva que la de la població de la resta de l'Estat d'aquesta mateixa franja d'edat, malgrat que bona part està amoïnada pel context econòmic actual. Un 46% dels catalans d'aquesta franja d'edat es mostra intranquil respecte a la seva situació econòmica i un 26% creu que les seves finances empitjoraran en el futur. Tanmateix, són dades inferiors a les del conjunt de l'Estat, on els percentatges assoleixen el 50% i el 29%, respectivament.

Aquestes són algunes de les principals conclusions recollides al I Baròmetre del Consumidor Sènior a Catalunya, que ha presentat aquest dimarts el Centre d'Investigació Ageingnomics de Fundació Mapfre amb l'objectiu d'analitzar els hàbits de consum dels 2.607.690 habitants de més de 55 anys, el 32,6% de la població total de Catalunya.

De l'informe també en destaca que els catalans sèniors tenen més fonts d'ingressos per llar que la mitjana estatal: mentre que el 62% indica que al seu habitatge dues o més persones aporten un salari, a la resta de l'Estat només es dona aquesta situació en el 55% dels casos.

L'estudi confirma algunes tendències, entre les quals, que es tracta d'una generació que ajuda econòmicament el seu cercle proper, tot i que en un grau més baix que la mitjana espanyola; que té confiança en el sistema públic de pensions; que continua tenint la intenció de viure molts anys a casa seva; que viatja amb freqüència, o que cada dia és més digital.

Suport econòmic, estalvi i cistell de la compra

En aquest sentit, el baròmetre mostra que el 44% de la població sènior de Catalunya ajuda econòmicament algun membre de la família, un percentatge 8 punts inferior a la mitjana estatal (52,2%). Així mateix, també mostra que el 47% aconsegueix estalviar alguna cosa cada mes, i, d'aquests, que el 38% aconsegueix reservar-se entre l'11% i el 30% dels ingressos.

El motiu principal per a aquest estalvi és estar preparats davant possibles imprevistos econòmics que puguin succeir (per al 41% aquesta és la prioritat principal), per tranquil·litat (20%) o davant una situació de dependència o malaltia (16%). Pel que fa als preus, més de 9 de cada 10 asseguren que han notat "força o molt" la pujada del valor del cistell de la compra arran de la inflació (94,2%).

Actualment, les dues partides de despesa principals van destinades a alimentació i begudes no alcohòliques (83%), i a habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles (75%). A l'hora de plantejar-se on seria impossible gastar menys sense que això afectés la seva qualitat de vida, 6 de cada 10 creuen que no poden destinar menys recursos a l'habitatge (58%) i a despeses sanitàries (49%).

Per contra, 2 de cada 3 persones més grans de 55 anys de Catalunya (64%) sí que podrien retallar les despeses lligades a les begudes alcohòliques i el tabac (64%), la roba i el calçat (63%) i els mobles i els articles de la llar (59%). En cas de disposar de més ingressos, la població sènior els invertiria, seguint el mateix patró de prioritats, en alimentació (39%) i en l'habitatge (15%).

Quant a la vida laboral, la jubilació i els plans de pensions, de l'estudi se n'extreuen dades interessants. El 17% de la gent gran allargaria, o li hauria agradat ampliar, la seva vida laboral més enllà de l'edat de jubilació, i el 24% estaria disposat a treballar un dia menys a la setmana, tot i que això representés una rebaixa del sou.

Davant la possibilitat de reinventar-se laboralment o de formar-se en noves matèries, el 18% emprendria un nou negoci, encara que això comportés un canvi del seu estil de vida actual, i el 20% començaria a estudiar de nou. Pel que fa als seus ingressos durant la jubilació, el 30% indica que té contractat un pla de pensions.

3 de cada 4 són propietaris, la majoria sense càrregues

A diferència del que passa a la resta de l'Estat, a Catalunya hi ha un percentatge superior de persones de més de 55 anys que viu de lloguer: el 18% resideix en un immoble arrendant a preu de mercat i el 3% en un immoble amb lloguer protegit o gratuït, davant del 13% i el 2%, respectivament, corresponents a la mitjana espanyola.

Així mateix, 3 de cada 4 (77%) són propietaris i la majoria no paga hipoteca (el 59% no està assumint cap préstec d'aquesta mena; el 18%, sí). Dades un xic inferiors a les obtingudes al conjunt de l'Estat, on el 82% disposa d'habitatge propi i el 66% el té sense càrregues. Quant a les previsions de futur, per als sèniors catalans és gairebé igual d'important deixar el seu habitatge en herència als fills (37,7%) que treure'n més benefici pròximament (34,2%).

L'estudi també mostra que el 43% té previst residir al seu habitatge actual per sempre, percentatge que assoleix el 63% entre els més grans de 71 anys. D'altra banda, malgrat que el 48% no estaria disposat a residir en nous formats alternatius a la seva llar actual, la resta sí que optaria pel coliving (32%), una residència (15%), un pis tutelat (14%) o per la segregació d'habitatge (6%).

El col·lectiu de catalans més grans de 55 anys presenta un comportament digital més actiu que el del conjunt estatal: un 90,2% va accedir a internet els últims tres mesos, davant el 86,9% estatal. Les activitats en línia que més realitzen són consultar el banc ―un 28% ho fa uns quants cops a la setmana― i mirar o publicar contingut a xarxes socials (22%). Quant al comerç electrònic, un 67,6% de la població sènior de Catalunya ha comprat per internet últimament, molt per sobre de la població espanyola d'aquesta franja d'edat (56,2%).

Alimentació i viatges

Aquesta generació mira molt per la seva alimentació (72%), factor clau per mantenir una bona salut. A més a més, gairebé 6 de cada 10 catalans de més de 55 anys assisteixen a revisions mèdiques periòdicament (57%), respecten les hores de son (56%) i solen fer exercici físic habitualment (49%). Per contra, és menys freqüent que accedeixin a informació sobre salut (23%) o que dediquin temps a la meditació (19%).

El 72% dels sèniors de Catalunya ha viatjat per vacances l'últim any, i el 76% té previst fer-ho durant l'any. D'aquests, el 48% triarà una destinació estatal fora de Catalunya, el 37% anirà a algun punt dins de Catalunya i el 32% té planejat viatjar fora de l'Estat com a turista. Els hotels són la mena d'allotjament més triat per aquesta població (52%), i la principal barrera que troben a l'hora d'anar-se'n de vacances són els preus (49%).

De fet, el 70% ha notat molt o força l'augment de costos a hotels o restaurants. Altres barreres identificades són la dificultat per conciliar el viatge amb les seves obligacions familiars (9%) o la manca de temps (7%), de motivació (5%) o d'acompanyants (5%) per viatjar.