L'economista autodenominat llibertari i amb postulats d'extrema dreta Javier Milei, que assumirà la Presidència argentina el 10 de desembre, assegura que la seva primera missió serà la d'aplicar un pla de "xoc" per intentar estabilitzar l'economia argentina, que arrossega profunds desequilibris que la posen a punt d'una crisi explosiva. Per a això, ha nomenat com a ministre d'Economia Luis Caputo, exministre del govern de Maurici Macri i qui també va ser president del Banc Central.

"Quan parlo de pla de 'xoc', parlo de posar en caixa els comptes públics, parlo del que té a veure amb la solució de les Leliq, arreglar el balanç del Banc Central i, una vegada que això el tinguem encaminat, començar a obrir el cep i anar cap a una unificació canviària", va dir Milei després de la seva victòria electoral del passat 19 de novembre. Aquestes són les mesures prioritàries llistades per l'agència EFE.

Equilibrar comptes públics

En primer lloc, Milei va formular com a objectiu fiscal aconseguir el 2024 l'equilibri financer (resultat fiscal primari i pagament d'interessos del deute), el que suposa com a mínim aconseguir un superàvit primari equivalent al 2 % del PIB.

Per a això, hauria d'aplicar un ajustament fiscal d'almenys un 5 % del PIB, una meta ambiciosa que implicaria mesures dràstiques i no exemptes d'impopularitat i costos polítics.

El focus estaria posat en reduir les despeses en obres públiques d'infraestructura i en personal de l'Administració pública, baixar els subsidis, especialment a l'energia i el transport, i retallar les transferències corrents a les províncies. També es tallaria l'assistència a la trentena d'empreses públiques, que en una segona fase serien privatitzades.

Pel costat dels ingressos, Milei ha promès baixar i eliminar molts tributs, encara que no està clar si avançarà en tal sentit a curt termini, tenint en compte que, en un escenari de caiguda de l'activitat econòmica, la recaptació es contraurà.

Desactivar la 'bomba' del Banc Central

Una de les prioritats de Milei és "desinflar" els passius del Banc Central, una cosa que, segons l'economista, urgeix per no ingressar en una hiperinflació.

El deute no remunerat del Banc Central ascendeix a uns 25.000 milions de dòlars, una 'bomba' feta instruments financers (Lletres de Liquiditat -Leliq- i Passis Passius) col·locats entre bancs comercials.

Al mercat s'especula amb una sortida que rescati aquests instruments a canvi de títols de deute del Tresor o de diners en efectiu obtinguts per un préstec internacional -per exemple, més auxili financer per part del Fons Monetari Internacional-, o una combinació d'aquestes alternatives.

Frenar l'emissió monetària i unificar el canvi

El Banc Central deixarà d'emetre diners per assistir al Tresor en les seves necessitats de finançament, una pràctica a què Milei atribueix el fenomen de l'elevada inflació a l'Argentina.

Els plans de dolaritzar l'economia i tancar el Banc Central promesos per Milei en campanya semblen haver perdut força o, almenys, no seran executats immediatament.

El mercat espera que, tot just iniciat, el nou Govern devaluï el tipus de canvi oficial entre un 75 i un 100 %.

Després vindrien altres passos feia la progressiva unificació canviària -avui coexisteixen una vintena de tipus de canvi alternatius- i, finalment, l'aixecament del denominat 'cep' canviari, l'eixam de restriccions per accedir a divises que impera a l'Argentina.

Però l'avenç cap aquests objectius dependrà en gran manera del nivell de reserves netes que aconsegueixi acumular el Banc Central, avui negatives en uns 10.500 milions de dòlars.

Sincerar els preus

Milei es proposa d'acabar amb la "repressió" dels preus de l'economia que manté fixos o retrets certs valors de béns i serveis regulats.

Aquesta correcció, juntament amb les mesures canviàries que pensa adoptar, tindrà un efecte inflacionari, amb un índex de preus ja molt elevat, proper al 160 % interanual al novembre.

El mateix Milei ha reconegut que l'"estagflació" s'aprofundirà i que portarà temps sortir d'ella, un delicat escenari on ja gairebé la meitat de la població és pobra.