Abans del 29 de juny es farà la proclamació oficial de les candidatures que es presentaran a les eleccions per a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona i amb les quals es configurarà el ple cameral, format per 60 empresaris. Tots i cadascun d’ells podrà ser elegit president de la institució. Serà el ple constituït amb 52 vocals escollits per sufragi, 6 designats per organitzacions empresarials i 2 en representació d’empreses que hagin fet una major aportació econòmica qui prendrà la decisió final i qui també designarà els membres que formaran el comitè executiu, l’òrgan permanent de gestió i administració de la Cambra. Aquí radica el perquè de l’estratègia que estan seguint les diferents propostes empresarials que volen governar la Cambra: aconseguir el nombre més gran possible d’empresaris que puguin presentar-se a cadascuna de les 52 vocalies i l’acord a què han arribat Foment del Treball i Pimec per consensuar els seus sis representants.
Per aquesta raó, els membres de l’equip de govern actual que aspiren a revalidar el mandat han dissenyat la candidatura Eines de País, un pas més per forjar una llista amb un empresari que tingui possibilitats de ser escollit en cada una de les 52 vocalies. De fet, amb aquesta tàctica electoral va ser com van guanyar les darreres eleccions de 2019, en les quals es van imposar amb 32 vocalies de les 40 que llavors anaven a sufragi.
Es pot presentar com a elector qualsevol empresari de la demarcació que tingui, com a mínim, una antiguitat de dos anys d’activitat empresarial i prèviament hagi validat que forma part del cens de la cambra. Ampliant la base electoral i despertant l’interès dels seus afins van aconseguir que, tot i que reduïda, la participació en les eleccions s’incrementés, ni que fos lleugerament, amb 19.243 vots emesos, equivalents al 4,55% del cens (unes 423.000 empreses) de la demarcació de Barcelona. En l'anterior procés electoral, el lema utilitzat va ser "Tu Votes. Tu Comptes".
Aquesta victòria aclaparadora els va entregar la majoria del ple i, en conseqüència, la totalitat dels 12 membres del comitè executiu de l’entitat: la presidenta Mònica Roca (Isardsat) i els tres vicepresidents Antoni Fitó (Pere Quart), Pere Barrios (Recam Laser), Roser Xalabarder (Nubur XXI), el tresorer Jordi Pomarol (Implica2 Consulting) i els vocals Pere Alemany, Jaume Aragall, Pau Bestit, Elisabet Camprubí, Raquel Morera, Albert Pijuan i Xavier Sunyer.
També va ser essencial l’entrada en vigor del vot electrònic. Mai en la història de l’entitat s’havia pogut emetre un vot a distància, un procés que aquest any s’ha fet més robust per esvair dubtes i garantir la seva autenticitat. Una fita que va aconseguir la conselleria d'Empresa i Coneixement, amb Àngels Chacón al capdavant, que en va haver d’informar el Ministeri de Comerç, del govern. Cal recordar que les eleccions portaven un cert retard, ja que el mandat anterior havia caducat el 2014, sota la presidència de Miquel Valls.
El nombre total d’epígrafs que es poden cobrir amb la candidatura és probablement la mateixa qüestió que determina que, ara per ara, no es conegui l’abast d’una possible candidatura alternativa que agruparia a corporacions, pimes i autònoms propers a l’establishment barceloní. Fonts properes a la mateixa han manifestat a ON ECONOMIA que no la faran pública fins que sigui declarada candidatura oficial pels serveis interns de la cambra.
La formació de les candidatures és complexa en tant que les 52 vocalies del ple s’agrupen en 14 grups i les categories corresponents, que representen tots els sectors empresarials de la demarcació territorial de Barcelona. El nombre de vocalies de cada grup depèn del seu pes econòmic en la demarcació de la Cambra. Determinar-lo correspon als serveis jurídics del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, que és òrgan tutelar de les 13 cambres de comerç catalanes. En els pròxims comicis – que tindran lloc del 15 al 20 de setembre vinents- hi ha 14 grups amb un pes important dels serveis immobiliaris, comerç i serveis de reparacions, i altres serveis destinats a la venda, el transport, l’emmagatzematge o les comunicacions. [veure gràfica].
Les patronals continuïtat i noves cares
Enguany, s'ha fet un gir important pel que fa als llocs patronals. Han decidit sumar esforços i consensuar una proposta per repartir-se al 50% els llocs atribuïts. Foment ha proposat la consellera delegada de Copisa, Anna Cornadó, el soci-director de PwC Ignasi Marull i Eloi Planes, president executiu de Fluidra. Per part seva, Pimec ha elegit Emma Gumbert, sòcia-fundadora d'Emma Gumbert, la directora corporativa de Font Packaging Group, Martina Font, i el president de Moventia, Miquel Martí.
El 2019, Foment del Treball i Pimec no van aconseguir consensuar al 50% una distribució dels sis membres que per llei tenen dret a ostentar al ple. Per tant, es van sotmetre a votació dues candidatures paral·leles. Per Pimec es van presentar José María Torres (Numintec), Emili Rousaud (Factorenergia), Martina Font (Font Packaging Group), María José Tarancón (advocada), Josep Ignasi Hornos (Associació Catalana d’Entitats de Salut) i Anna de Quirós (Cobertis). Per part de Foment eren Santiago García-Nieto (Confecat), Jaume Roura (Gremi del motor de Barcelona), Elisabeth Trallero (Mutua Universal), Anna Cornadó (Copisa), Joan Canals (Agrupación Española de Género de Punto) i Francina Valls (Criteria Caixa). En la votació, Pimec va guanyar el pols i es va fer amb 4 dels 6 llocs que van ocupar Anna de Quirós Almorín, Martina Font Olivé, Emili Rousaud Parés, José María Torres García, per Pimec; i Anna Cornadó Vidal i Jaume Roura Calls, per Foment.
Les empreses, un mínim de 150.000 euros
El que encara queda obert és saber quines corporacions estaran interessades a ocupar un dels dos llocs que s’assignen a canvi d’una aportació econòmica anual i que contribueixen a engreixar el pressupost de la Cambra. Fruit de la governança que ha regit la cambra en els últims quatre anys, la preponderància d’aquesta fracció ha disminuït considerablement, de 14 a 2 llocs, en benefici de les vocalies que van a sufragi. En les eleccions de 2019, les empreses interessades s’havien de comprometre a una aportació de com a mínim 75.000 euros. Es tracta de Banc de Sabadell, Banco Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte Advisory, Gremi d'hotels de Barcelona, Indra Sistemas, PricewaterhouseCoopers, Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), Damm i Sociedad General de Aguas de Barcelona.
En qualsevol cas, l’equip de govern sortint ha deixat clar que el que volen potenciar és que el paper d’aquestes empreses no sigui només crematístic, que han de contribuir amb networking amb els associats. Això no obstant, han elevat la quantitat mínima dels 75.000 als 150.000 euros anuals. De fet, independentment de les dues cadires que tindran veu i vot al ple, el propòsit és que la cambra s’obri a fórmules d’esponsorització i patrocini de la gran empresa per trobar sinergies que afavoreixin el desenvolupament de nous projectes i consolidar els que ja s’han tirat endavant en aquest últim mandat, com els estudis basats en indicadors de progrés i benestar, l’impuls al Centre Blockchain de Catalunya o la “transversalitat” que ha mostrat a l’hora, per exemple, de proposar membres del consell d’administració de Fira de Barcelona, assegurava recentment la seva presidenta, Mònica Roca.
Sistema electoral
Del 15 al 20 de setembre, les empreses podran emetre el seu vot electrònic, disposant del corresponent certificat digital. Enguany, el procés incorpora, com a novetat i mecanisme complementari, l’autenticació via mòbil. En concret, la persona electora haurà d’introduir, abans d’emetre el seu vot, un número de telèfon mòbil, que es verificarà mitjançant un missatge SMS. Cal tenir en compte que un mateix número de mòbil no podrà ser usat per completar la identificació de dues o més persones físiques diferents.
Les votacions presencials es concentraran en l’última jornada, la del 20 de setembre. La Cambra de Barcelona habilitarà 11 col·legis electorals que s’ubicaran respectivament a les oficines centrals de la Cambra (Av. Diagonal, 452 Barcelona) i a cadascuna de les 10 delegacions territorials. En total, 38 punts de votació distribuïts entre la relació de col·legis electorals. Territorialment, es repartiran en 18 punts al col·legi ubicat a la seu de la Cambra a Barcelona i 2 a cadascun de la resta de col·legis.