Més de la meitat dels espanyols desconeix que existeixen ajuts públics amb què podrien finançar part de les obres de rehabilitació energètica dels seus habitatges, entre elles gairebé 7.000 milions d'euros de fons europeus. Segons la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU), el 61% dels ciutadans no té idea que podrien demanar fons que els ajudin amb les obres de rehabilitació dels seus pisos perquè siguin més eficients energèticament. "Hi són els 6.850 milions d'euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat amb els fons europeus Next Generation, però no s'han donat a conèixer prou", explica la responsable de projectes de CECU, Pau Serra, a Efe.

Serra argumenta que no només el parc espanyol d'habitatges està envellit, sinó també la població; i demana de fer un esforç per afavorir que la informació sobre ajuts per impulsar la rehabilitació d'habitatges arribi i sigui comprensible també per a les persones grans. Una vegada que la informació arriba als possibles interessats, un altre problema que impedeix que els ajuts s'utilitzin "sempre és la necessitat d'avançar la inversió", una cosa que "és una barrera perquè els consumidors amb menys recursos". En aquest sentit, Serra destaca la iniciativa d'Extremadura d'establir un sistema d'avals públics per avançar la inversió inicial de consumidors vulnerables.

Juntament amb la falta d'informació, des de la CECU apunten que els ajuts no acaben arribant a la població perquè aquesta normalment rehabilita les seves cases per modernitzar-les o per fer-les més accessibles, però no pensa tant a convertir-les en més eficients energèticament. Tanmateix, la Unió Europea estableix que a partir de 2030 tots els habitatges han de comptar amb almenys una "E" de qualificació energètica (el que indica que el seu consum d'energia no supera el 110% de la mitjana) i que tres anys més tard hauran d'haver passat a "D" (no supera el 100%).

Segons l'Associació Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Materials de Construcció (Andimac), el 82% dels habitatges espanyols tenen una classificació d'"E" o pitjor. Això és conseqüència directa que, segons dades del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), més de la meitat dels edificis residencials es van construir abans de 1980, quan va entrar en vigor de la primera normativa reguladora de les condicions tèrmiques dels edificis. Concretament, 5,5 milions d'edificis residencials i uns 9,7 milions d'habitatges principals són previs a aquell any. Tanmateix, el 2019 únicament es van rehabilitar 25.554 habitatges, segons les seves dades, i el 2022 van ser 34.525 habitatges, un 35 % més, segons el CSCAE.

Al mig, durant el període de la pandèmia (2020-2021), Andimac va detectar un repunt de les reformes (ja que la gent es va veure obligada a passar més temps a casa), per després caure un 1,4% el 2022 i previsiblement prop d'un 3% el 2023. En qualsevol cas, aquestes xifres estan lluny dels 300.000 o 350.000 habitatges que seria necessari rehabilitar cada any per aconseguir la descarbonització del sector el 2050, tal com s'ha compromès a fer Espanya per complir els Acords de París. Els fons europeus previstos per a la rehabilitació energètica d'habitatges a Espanya permetran emprendre més de mig milió d'intervencions fins a 2026, el que suposaria una mitjana de 71.000 habitatges anuals (més del doble de les que es realitzen).

Per accedir a aquests ajuts europeus s'ha de presentar un certificat d'eficiència energètica redactat per un arquitecte abans d'iniciar els tràmits de la rehabilitació i un altre de nou en finalitzar la reforma, amb l'objectiu de demostrar que s'ha efectuat la millora d'eficiència energètica. Els recursos estan dirigits a les residències habituals, de lloguer o en expectativa de lloguer i es poden finançar obres com canvis de finestres, aïllaments tèrmics de l'habitatge o instal·lació de subministrament d'energies renovables i d'autoconsum. Per a les comunitats de veïns existeixen també ajuts dedicats a millores com la reparació d'estructura, aïllament tèrmic, instal·lació d'ascensor o reparació i control d'humitats.

Deduccions fiscals

Els ajuts no només cobreixen els costos de les obres, també els costos de l'elaboració del projecte i informes, o de la gestió dels mateixos ajuts. El Col·legi d'Arquitectes recorda que les obres de renovació energètica d'habitatges i edificis tributen el tipus reduït del 10% i que existeixen diverses deduccions fiscals vinculades a aquest tipus de rehabilitacions, mentre l'import dels ajuts directes rebuts no se l'ha de declarar. Entre les deduccions fiscals previstes s'estableix per exemple que per a reformes en habitatges existeix una deducció del 20% dels pagaments (fins a un màxim de mil euros) si amb les obres es redueix la demanda o necessitat de calefacció i refrigeració de l'habitatge en, almenys, un 7%.

També és possible accedir a la deducció del 40% dels pagaments (un màxim 3.000 euros) si amb les obres es redueix el consum d'energia de l'habitatge en, almenys, un 30% o es millora el certificat energètic a classe "A" o "B". En relació amb la reforma en edificis de propietaris existeix una deducció del 60% dels pagaments (un màxim 9.000 euros) si amb les obres assoleixen els mateixos resultats que els necessaris per a la deducció del 40% en reformes d'habitatges. Per accedir a les deduccions els pagaments s'hauran de realitzar mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes en entitats de crèdit, i mai en efectiu.