A 31 de desembre de l'any passat, hi havia 283.811 llars que estaven cobrant l'ingrés mínim vital (IMV), de les quals només 42.879 (el 15%) van entrar en el programa d'ajuts l'any passat. La llarga permanència és una de les principals conclusions que s'obté de l'anàlisi realitzada sobre l'ingrés mínim per l'AIReF en la segona opinió sobre l'Ingrés Mínim Vital que emet l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal sobre aquesta prestació, corresponent a l'exercici de 2022. Segons les dades de l'AIReF, 177.145 de les actuals llars beneficiàries, el 62%, van començar a cobrar l'ajuda el 2022, quan es va posar en marxa amb motiu de la covid, i uns altres 63.787 (el 22,5%) es van apuntar al llarg de 2021. De mitjana, fa 20 mesos que les llars cobren l'IMV, la qual cosa posa de manifest que un dels objectius, el d'intentar reincorporar els beneficiaris al mercat laboral i que millorin les seves condicions vitals, s'està complint escassament.

L'AIReF ressalta, "des de la perspectiva inversa", que del total de llars que van arrencar a percebre l'IMV, segueixen en el programa el 63% o, en sentit contrari, tan sols el 37% ha pogut obtenir prou renda al llarg d'aquests dos anys i mig, per no tenir ja dret a percebre l'IMV. Respecte als mesos cobrant l'ingrés mínim, destaquen per una persistència més gran les llars monoparentals i aquells compostos per dos adults i cap menor.

Al costat de la baixa rotació de les llars emparades per l'IMV, una altra de les conclusions de l'Opinió de l'AIReF sobre l'IMV -que ha assegut especialment malament en el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social segons un comunicat remès als periodistes-, és l'estancament a les llars beneficiades. Així, el nombre de llars amb la percepció a 31 de desembre de l'any passat era molt similar al del mateix dia de 2021. El que significa que l'any passat es van donar de baixa un número similar a les llars que van entrar en el sistema (42.879).

Tornar 2.500 euros

L'anàlisi de l'AIReF revela que el 16% de les llars, uns 45.000, van ser donades de baixa pel Ministeri d'Inclusió en detectar, amb les dades de l'Agència Tributària (estan obligats a presentar declaració, encara que no a pagar la renda, ja que estan per sota dels mínims exempts) que havien superat els mínims amb dret a l'ajuda estatal. El que suposa que van estar cobrant una prestació pública que no els correspon i, per tant, van haver de tornar de mitjana 2.500 euros per llar, segons els càlculs de l'AIReF.

Des d'AIReF insisteixen que no es tracta d'un frau, sinó d'un canvi en la percepció d'ingressos a les llars beneficiàries procedents bé d'algun treball o bé d'alguna altra prestació. En principi, al gener es revisa si compleixen els límits a partir dels quals es genera el dret a cobrar l'IMV, però al setembre, la Tresoreria de la Seguretat Social, amb les dades d'Hisenda, revisa els seus ingressos que si superen el límit màxim implica la baixa de la prestació i la devolució del cobrat de més. De fet, segons l'estudi de l'Autoritat Independent, el 83% de les llars beneficiades van tenir el 2022 una revisió dels seus imports. En concret, al 27% se li revisa l'import a la baixa (en uns 1.000 euros), un altre 40% a l'alça (en alguna cosa menys de 1.000 euros) i, a aquest 16%, se'ls dona de baixa. El restant 17% mantenia els mateixos ingressos que en començar l'any.

Atès l'esforç que suposa per a aquestes famílies fer front a la devolució dels 2.500 euros, el Ministeri d'Inclusió ha posat en marxa algunes mesures per pal·liar aquest problema, entre elles, la possibilitat que si augmenten els ingressos, els primers 300 euros al mes es quedin exempts. Des del principi, el 2020, es permet compatibilitzar la prestació amb ingressos del treball, però per cada euro que es guanyava, es deixava de cobrar un euro de l'IMV. A partir d'aquest any s'ha suavitzat, amb aquests 300 euros exempts, però com destaquen en l'AIReF, això serà a partir d'aquest any, el que fa pensar que els 2.500 euros que han hagut de tornar aquestes 45.000 llars serà molt menor el 2023.

Sol·licituds denegades

Una altra de les troballes de l'AIReF és la paradoxa que el 58% de les llars (800.000) que segons els seus càlculs tindrien dret a cobrar l'IMV no ho ha sol·licitat. És el que es coneix en l'argot comunitari com el non take up o renúncia voluntària a una prestació pública a què es té dret. I, tanmateix, dels que demanen la prestació, al 69% l'hi deneguen per diverses causes. La principal, que suposa el terç del total dels rebutjos, es deu que la llar sol·licitant supera els ingressos límits, en concret, en 7.800 euros anuals de mitjana.

La segona causa, el 19%, són problemes d'empadronament; el 13% per un nou requisit denominat el test d'actius; un altre 16% per la documentació incompleta i el 10% per la combinació d'aquestes causa. No obstant això, el 13% del total de les sol·licituds té una qualificació de denegació provisional, ja que estan encara en un procés obert, per la qual cosa podria reduir-se el percentatge de sol·licituds fallides.