Els economistes catalans consideren que l’economia de Catalunya creixerà menys aquest any a causa de la sequera, segons l'Enquesta de Situació Econòmica - hivern de 2024, elaborada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), que afegeix que dos de cada tres economistes tenen una "opinió desfavorable" del topall als lloguers i creuen que "no ajudarà" al mercat.

En la presentació de la nova enquesta estacional del col·legi sobre la situació econòmica presentada pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l’enquesta que realitza l’entitat, Xavier Segura, han subratllat que el 95,3% dels professionals enquestats creu que tindrà un impacte: el 57% han sostingut que serà "molt elevat" i el 38,3% que ho serà poc, ha detallat Segura. Així, la sequera és el principal problema de l'economia catalana actualment pel 42,7% dels participants (respecte al 28,9% de la tardor passada), seguit pel dèficit fiscal (41,4%) i la situació política (30,6%), si bé el CEC va dur a terme l'enquesta abans de la convocatòria electoral. 

En quart i cinquè lloc apareixen la manca de reformes estructurals i la inflació i els costos de producció, amb un 28,8% i un 27,4% respectivament. El degà del CEC ha fet una crida al consens perquè “necessitem governs estables que tirin endavant mesures econòmiques que beneficiïn la ciutadania. L'economia va bé, però no s'ha de tensar amb inestabilitat política”, ha explicat. D’altra banda, ha manifestat que Catalunya necessita un nou model de finançament: “l’actual ha caducat i és ineficient”.

Topall als lloguers

El sondeig també posa de manifest l'opinió desfavorable del 65,4% de la comunitat del CEC sobre l’entrada en vigor aquest mes del límit al preu dels lloguers a 140 municipis catalans. En concret, un 32,5% considera que no ajudarà a alleugerir la pressió en el mercat de l’habitatge i un 32,9% pensa que no solament no rebaixarà la tensió, sinó que tindrà l’efecte contrari. En aquest sentit, el degà del CEC ha comentat que el problema de l’habitatge requereix “voluntat política” i “augmentar el pressupost”. “No es pot solucionar un problema com aquest només amb regulació. S’han de consensuar les mesures amb el sector i incrementar la col·laboració publicoprivada”, ha dit.

Els economistes també s’han pronunciat sobre una qüestió relativa a la seva demarcació. A Barcelona, un 70,8% dels enquestats afirma que no renovar el contracte del circuit Barcelona-Catalunya amb la Fórmula 1 tindria efectes econòmics adversos (un 30,6% molt negatius i un 40,2% simplement negatius). Un 19,2%, però, no ho veu tan preocupant, i fins i tot un 5,1% pensa que serien favorables (un 3,1% dels quals creu serien molt positives i un 2,0% pensa que simplement positives).

A Girona, un 88,1% dels col·legiats assenyala que la bona marxa del Girona FC a La Liga té una incidència positiva en l’economia del territori (un 35,6% opina que és molt positiva, mentre que un 52,5% pensa que és positiva, però poc). Per la seva banda, un 73% dels economistes de Lleida veu positivament la reconversió de l’aeroport Lleida-Alguaire en un equipament orientat a activitats industrials, formatives i tecnològiques vinculades a l’aeronàutica. Un 18,9% pensa que aquesta alternativa tindria un efecte neutral, i ningú creu que pugui tenir conseqüències negatives. Finalment, a Tarragona la manca de reformes estructurals i la sequera són assenyalades, amb un 64,3% cadascuna, com els dos principals problemes que poden generar efectes negatius en l’economia de la demarcació aquest any 2024.

Conseqüències de la sequera

En aquesta edició, la sequera és el tema que més inquieta. Pel que fa a les mesures d’emergència establertes, els economistes consideren entre les més adequades la reducció del consum d’aigua per a usos recreatius (43,5%); la prohibició d’omplir les piscines, exceptuant les esportives i d’ús terapèutic (41,3%); i la prohibició del reg, excepte per a la supervivència de l’arbrat públic (37,8%). La prohibició de netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, façanes i similars, la limitació de la dotació d’aigua per persona i dia a 200 litres, i la prohibició de netejar els vehicles amb aigua potable són altres mesures que també han rebut suport. Un 78,8% afirma que s’accentuaran les tensions en el sector agroalimentari, un 69,6% manifesta que s’iniciarà un conflicte entre els sectors econòmics (agrari, boca, industrial i turisme) pels usos de l’aigua, i un 55,1% diu que fomentarà la inversió en sistemes tècnics de reciclatge i reutilització de l’aigua.

Preguntats per quines són les accions que s’haurien d’incorporar per afrontar la sequera a mitjà termini, el 71,9% dels economistes demanda incrementar la inversió en plantes dessaladores i de regeneració, i el 67% reclama reparar canonades en mal estat que produeixen pèrdues molt elevades. Incrementar l’eficiència del regadiu (40,6%), augmentar la inversió en potabilitzadores (37,8%) i interconnectar la xarxa d’aigües de l’Ebre amb la xarxa metropolitana de Barcelona (34,1%) són altres propostes que tenen bona acollida. D’una banda, el 78,3% dels col·legiats considera que no se li dona la importància que li correspon pel seu pes en l’economia. D’una altra, han identificat diferents factors que afecten negativament el sector: excessiva burocràcia (56,6%); falta de control a la importació de països tercers (55,2%); preus baixos (45,3%); exigència de complir normatives ambientals excessivament estrictes en comparació a altres territoris competidors (42,5%); i pujada de costos de producció (40,2%).

"La dada de l'IPC és preocupant"

El degà del CEC ha aprofitat la roda de premsa de presentació de l’Enquesta de Situació Econòmica per a comentar les dades econòmiques publicades en les últimes hores. D’una banda, ha valorat positivament que Espanya hagi crescut un 2,5% el 2023. Respecte a l’IPC de març, que s’ha repuntat al març 0,4% fins al 3,2% pel preu de la llum i la benzina, ha dit que “és preocupant”. “És una situació que el Col·legi d’Economistes de Catalunya fa mesos que avisa: les incerteses i les tensions geopolítiques poden impactar en la volatilitat dels preus energètics. Hem d’estar pendents de l’evolució dels tipus d’interès”, ha conclòs.