Dissabte de març, una del migdia, plaça d'Osca al barri de Sants de Barcelona. Fa un sol de primavera preciós i les terrasses no només estan plenes, sinó que hi ha gent que espera dempeus el seu torn. Dins els bars, es pot trobar alguna taula buida, però no entre els que estan millor valorats. La imatge es repeteix als bars de Gràcia i Sant Andreu, com a la Latina o Lavapiés de Madrid. El poder adquisitiu dels espanyols l'any 2022 va caure un 5,6%, a causa de restar-li l'augment salarial del 2,8% de mitjana al 8,4% d'inflació mitjana. En canvi, la facturació de l'hostaleria va augmentar un 44%, segons dades de la patronal a partir de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i va arribar als 37.600 milions d'euros. Aquesta facturació recull també l'efecte de la inflació (hauria estat menor amb uns preus més baixos), però sens dubte mostra un augment del consum.
La inflació, malgrat les mesures del Govern, continua colpejant amb força el cistell de la compra (els aliments pugen un 16,6%) i la capacitat de consum, la invasió russa a Ucraïna no s'atura. Ara, a tota aquesta incertesa se li comencen a sumar les crisis bancàries de Silicon Valley Bank i Credit Suisse. La desconfiança es contagia entre els inversors en Borsa, però no entre els consumidors del bar. Al restaurant Bartolí, ja en dilluns de menú, les taules també estan plenes, i un dels propietaris, Vicenç Bartolí, apunta una raó incontestable per la qual els bars no es buiden malgrat la incertesa econòmica: "Pots tenir més o menys diners, però tothom té boca". Però n'hi ha d'altres menys biològiques i més econòmiques.
La primera, en la que coincideixen tots els consultats, és "l'aspecte psicològic", en paraules de l'economista i professor de la UOC Antoni Cunyat. "Encara ens afecta la postpandèmia i les ganes de consumir i de viatjar; el sector del lleure encara viu d'això i es nota", aporta Josep Soler, president del consell assessor de l'Institut d'Estudis Financers.
El mateix Soler apunta un segon motiu: "Hi ha embussat en el patrimoni dels espanyols més d'un bilió d'euros d'estalvi (el PIB és de milió i mig)". En efecte, aquest estalvi va assolir xifres rècord l'any passat, per primer cop per sobre del bilió d'euros, segons el Banc d'Espanya, un augment del 4,57% respecte a l'any anterior.
Consum per sobre de la renda
Ara bé, si ho mirem en percentatges sobre la renda disponible, la taxa d'estalvi ha anat caient amb la inflació, tendència que va començar després d'un pic rècord de gairebé el 25% d'estalvi fins a arribar al 5,7% actual. Ara, el consum mitjà per família està per sobre de la renda disponible. "Durant molts anys, els comptes bancaris no donaven molt de benefici, però hi havia poca inflació. Ara, els comptes encara no estan molt remunerats, perquè els bancs no retribueixen, però els crèdits te'ls cobren cada vegada més cars pels tipus d'interès. Així que hi ha més al·licients per gastar l'estalvi, encara que l'evolució de la renda no hagi sigut significativa", afegeix Soler.
A més, i entrem en el tercer motiu, "la inflació produeix un efecte psicològic que fa pensar que és millor gastar ara perquè encara apujaran més els preus", afegeix. "Hem de tenir en compte que, encara que estiguem en un fre econòmic, el volum general de rendes ha anat creixent", completa. En efecte, la renda mitjana ha augmentat més en els darrers anys i ha de fer-ho encara més amb els nous convenis col·lectius, que preveuen una pujada de sous general relacionada amb la inflació i amb l'augment del salari mínim interprofessional de 1.080 euros, que va entrar en vigor el mes de febrer.
El quart factor és que hi ha menys atur que mai des de l'any 2008. Espanya va crear 278.900 llocs de treball l'any 2022, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'INE, i l'atur es va reduir un 2,6% respecte al 2021. És un ritme molt més lent que el contrast entre 2021 i 2020, primera sortida de la pandèmia, però manté una tendència positiva. Si mirem els darrers mesos, el mes de febrer va tancar amb 2.618 persones més a l'atur que al mes anterior, però també es van sumar 88.918 nous afiliats a la Seguretat Social.
Aquestes feines, i aquí entrem en el cinquè factor clau, son cada cop més amb contracte indefinit, arran de la reforma laboral de l'any passat que limita i redueix la contractació temporal. El Banc d'Espanya va presentar un informe la setmana passada titular, justament, 'L'augment dels contractes indefinits i el seu possible impacte en la despesa'.
L'estudi observa, amb dades de la EPA, que el nombre de treballadors amb contracte indefinit va augmentar en 1,6 milions l'any passat, de 12,6 milions a 14,275 milions i que, per tant, el seu pes poblacional ha crescut un 3,6%. Paral·lelament, els treballadors amb contracte temporal han perdut pes i són 1,2 milions menys, en passar de 4,308 milions a 3,115 milions de persones.
De temporals a indefinits
La conversió d'un contracte temporal en indefinit ha derivat, històricament, en un augment de la ràtio de despesa sobre la renda del 20% en els dos trimestres posteriors, deia l'estudi. Mirant les xifres de 2019, els indefinits gastaven un 81% la renda de la seva llar, i els que tenien contracte temporal ho feien un 72%.
Amb aquestes premisses, el Banc d'Espanya calcula que la conversió de contractes temporals en indefinits podria haver contribuït a incrementar la ràtio de despesa entre 01,8 i 0,24 punts percentuals, o sigui un total d'entre 1.198 i 1.586 milions d'euros. O sigui, que cada llar amb un cap de família que ha signat un contracte indefinit hauria augmentat la seva despesa entre 1.189 i 1.586 euros anuals.
El sisè factor pel qual tenim els bars plens és el turisme, segons apunta Soler, de l'Institut d'Estudis Financers, després "d'una temporada molt bona d'hivern". En efecte, durant el mes de gener, Espanya va recuperar xifres prepandèmiques i va rebre 4 milions de turistes, molts d'ells sense ganes de cuinar i sí amb molta curiositat per la gastronomia espanyola, que és un dels grans atractius del país. Les begudes alcohòliques, a més, són més barates que a la majoria de països emissors de turistes al nostre país. L'any passat, Espanya va rebre 71,6 milions de turistes internacionals que van gastar 87.061 milions d'euros, xifra que és més del doble, i s'espera que aquest 2023 la xifra se superi i assoleixi el rècord de 85 milions de viatgers i 100.000 milions d'euros en despesa.
El setè motiu pel qual els bars estan plens se'ls ha escapat als economistes consultats, però no a Vicenç Bartroli (el recordeu dels primers paràgrafs?), que recorda que "molts bars van haver de tancar durant la pandèmia i, per tant, és com una neteja, i els que vam quedar absorbim més gent". No es tracta només de la seva percepció, sinó que hi ha xifres que ho corroboren. La patronal Hostaleria Espanya, en el seu anuari, va detallar que l'any passat hi havia 175.029 bars, pels gairebé 200.000 de l'any 2012, i que, per tant, se n'han perdut 24.470 a la darrera dècada. Durant l'any de la pandèmia, els tancaments de bars van ser 7.000, gairebé una tercera part del total dels perduts durant la dècada. Els que queden van servint canyes, tapes i plats sense parar de facturar.