Jornada de pànic en el sector bancari. Després del col·lapse del Silicon Valley Bank als Estats Units divendres passat, a Europa les accions de Credit Suisse es van desplomar un 30% aquest dimecres al tancament de la sessió borsària, assolint mínims històrics per als títols del banc. Els problemes que encadena el banc estan alimentant els rumors de fallida i que es converteixi en la seva sort de "Lehman Brothers suís", encara que també s'estudia la possibilitat que sigui absorbit per UBS, el seu principal competidor al país. Hi haurà efecte contagi a la borsa espanyola? S'acosta una nova crisi financera? Com s'han d'interpretar tots aquests conceptes?
Més enllà de les teories dels experts en economia, els professors i els inversors, el sector cinematogràfic i, en concret, Hollywood, també s'han encarregat de narrar les múltiples crisis al sector financer nord-americà. Aquestes són algunes de les pel·lícules per entendre la crisi financera de 2008, la desfeta de Lehman Brothers i els constants moviments en borsa.
Margin Call
Margin Call o crida de marge és l'avís que dona el broker quan el nivell de dipòsit es troba molt a prop del marge mínim, per la qual cosa els clients han d'aportar diners addicionals per no quedar-se en descobert en les seves posicions. Aquesta pel·lícula estrenada a finals de 2011, gira al voltant de vuit personatges clau dins d'un dels bancs d'inversió més grans durant les 24 hores prèvies a l'inici de la crisi financera de 2008. Tot comença quan a un analista júnior li revelen informació compromesa que podria provocar l'enfonsament de la seva empresa. Aquesta notícia farà als protagonistes prendre una sèrie de decisions en un intent desesperat per salvar-se a si mateixos, encara que sent conscients que el món s'ensorraria per culpa de les seves decisions. La pel·lícula està inspirada en el succés ocorregut amb Lehman Brothers als Estats Units i una posterior crisi econòmica en l'àmbit mundial.
Money Monster
Són corresponsables els mitjans de comunicació de la ruïna dels ciutadans? Lee Gates és una estrella de televisió que dona consells financers i que és segrestat en directe per un inversor arruïnat mentre s'emet el programa. El thriller parla sobre com els mitjans de comunicació tenen part de responsabilitat social a la presa de decisions de la població i del "circ" en el qual el govern i els bancs controlen la informació i manipulen els ciutadans. Dirigida per Jodie Foster, el repartiment compta amb cares conegudes com George Clooney, Julia Roberts, Jack O'Connell i Dominic West.
Inside Job
Premiada amb un Oscar al millor documental el 2011, Inside Job (també coneguda com a Feina confidencial i com a Diners Bruts) tracta sobre la "sistemàtica corrupció dels Estats Units per la indústria de serveis financers i les conseqüències de l'esmentada corrupció", segons el seu director, Charles Ferguson. El film tracta sobre la crisi financera de 2008 i presenta investigacions i entrevistis amb financers, polítics, periodistes i acadèmics. L'objectiu final de la pel·lícula és demostrar que la crisi no va ser un accident, sinó que podria haver-se evitat, però la cobdícia i la irresponsabilitat dels bancs, polítics i agències van portar el país al caire de l'abisme.
La gran aposta
Basada en el llibre homònim de Michael Lewis sobre la crisi financera i la bombolla econòmica, La gran aposta tracta sobre les quatre persones fora del sistema que van ser les úniques que van entreveure que tot el mercat hipotecari anava a fer fallida. Va ser llavors quan van decidir apostar contra el mercat de l'habitatge a la baixa, anant a contracorrent de les decisions que van prendre en aquell moment. El llibre també posa èmfasi en la naturalesa excèntrica del tipus de persona que aposta contra el mercat o va al revés de l'habitual.
Too Big to Fail
La frase en anglès too big to fail o massa gran per permetre que facin fallida és un concepte econòmic que descriu la situació financera d'un banc o qualsevol altra entitat la fallida de la qual tindria conseqüències sistèmiques desastroses sobre l'economia. En aquesta pel·lícula s'observa com les relacions entre els poders polítics i els magnats de Wall Street queden afectades i les friccions acaben afectant el preu de les accions de Lehman Brothers. La pel·lícula està basada en el llibre d'Andrew Ross Sorkin Massa gran per fracassar: la història interna de com Wall Street i Washington van lluitar per salvar el sistema financer, i el 2011 va rebre 11 nominacions en la 63a edició dels Primetime Emmy Awards. La pel·lícula arrenca amb clips de notícies sobre la crisi de la indústria hipotecària i la venda forçosa de Bear Stearns a JPMorgan Chase, amb garanties de la Fed.
Els últims dies de Lehman Brothers
Els últims dies de Lehman Brothers resumeix tot l'ocorregut durant el cap de setmana anterior al dilluns 15 de setembre de 2008, quan Lehman es va declarar en fallida. La història està narrada pel personatge fictici Zach, un treballador de l'entitat que sovint rep ordres directes de Dick Fuld, banquer nord-americà conegut per ser l'últim president de Lehman Brothers. Aquesta producció de la BBC és una narració de la desesperada carrera a contrarellotge per salvar la situació de l'empresa que està fermament ancorada en la realitat.
El llop de Wall Street
La pel·lícula està inspirada en les memòries de Jordan Belfort, un corredor de borsa que va ser acusat per una tirallonga de delictes relacionats amb la manipulació de diners i que, més tard, es va dedicar a donar conferències sobre els seus errors passats i l'ètica al món dels negocis. El film, dirigit per Martin Scorsese, relata la història d'un agent de borsa de Nova York que es nega a cooperar en un cas de frau de títols que involucra la corrupció a Wall Street, el banc comercial i infiltració de la màfia. El llop de Wall Street és un retrat satíric sobre els excessos als quals porta el capitalisme, sense tenir en compte la legalitat dels negocis.