L'any passat, el 75% dels 9,5 milions de pensionistes comptabilitzats per l'Agència Tributària (AEAT) van tenir uns ingressos inferiors al salari mitjà que es va col·locar en 26.489 euros. De mitjana, els 9,5 milions de persones que van percebre algun tipus de pensió -tant pública com privada-, van obtenir uns ingressos mitjans de 17.353 euros a l'any si es comptabilitzen aquelles persones que han compaginat una pensió (generalment un subsidi, més que una de contributiva) amb algun altre ingrés com un treball. Si ens centrem en els 8,72 milions que només van ingressar una pensió, la renda mitjana ascendeix a 17.748 euros. Així es desprèn de l'estadística sobre el mercat de treball i pensions publicat recentment per l'Agència Tributària, obtinguts de la declaració de la renda dels espanyols que analitza altres fonts, a més de les dades del Ministeri d'Integració i Seguretat Social que es limita a comptabilitzar les pensions que abona.
No obstant això, l'any passat, la renda anual d'1,75 milions de pensionistes va sobrepassar els 35.800 euros d'ingressos anuals, la qual cosa suposa el 18,2% dels 9,5 milions comptabilitzats per Hisenda, que aclareix que la seva estadística inclou persones que han rebut al llarg de l'any passat retribucions declarades en la Renda en la clau B (pensionistes i perceptors d'havers passius), és a dir, les percepcions no exemptes de l'IRPF corresponent a les pensions i havers passius dels règims públics de la Seguretat Social i classes passives, així com que corresponguin a les altres prestacions, siguin públiques o privades, dineràries o en espècie. L'AEAT també qualifica de pensionistes les persones que cobren les prestacions per incapacitat permanent o gran invalidesa que estiguin exemptes de tributar i les pensions per inutilitat o incapacitat permanent de classes passives.
Però a diferència de l'estadística de la Seguretat Social, la d'Hisenda no inclou els residents al País Basc i Navarra dels quals desconeix les seves dades en tenir transferida la fiscalitat pel règim foral. La qual cosa és un hàndicap, ja que aquests dos territoris tenen les pensions més altes del sistema de la Seguretat Social. També desvirtua la comparació en el nombre de pensions públiques de la Seguretat Social i les comptabilitzades per l'AEAT. La primera va abonar aquest novembre prestacions contributives a 9,51 milions de persones, encara que abona 10,1 milions de pensions. El que significa que gairebé 600.000 persones reben més d'una pensió pública de la Seguretat Social. Per exemple, jubilació i viduïtat, que és el cas més corrent. De fet, la mitjana de prestacions rebudes és d'1,105 per pensionista, segons la Seguretat Social.
Hisenda comptabilitza que de mitjana van cobrar pensions de qualsevol modalitat 9,6 milions, als quals caldria sumar uns altres 650.000 pensionistes bascos i navarresos, la qual cosa llança un nombre de 10,2 milions de persones que reben algun tipus de pensió, dels quals 700.000 no ingressen diners de la Seguretat Social. Per aquesta raó, la mitjana de pensions s'eleva a 1,12 en el cas d'Hisenda.
El nombre de pensions és el principal determinant per tenir majors o menors ingressos si es té en compte que hi ha, sempre segons Hisenda, 10.329 persones que reben una mitjana de 2,56 pensions, amb uns ingressos mitjans de 163.637 euros any; uns altres 11.461, amb 2,5 pensions i uns ingressos de 81.431 euros; 76.654 amb 2,27 pensions que rendeixen 55.508 euros a l'any, i 75.142 amb 2,05 pensions que els aporten 45.129 euros anuals. No obstant això, no sempre hi ha una relació directa entre el número pensions que es cobren i els ingressos percebuts. Com a exemple, a la província de Barcelona la pensió mitjana que cobren 1,27 milions de persones se situa en 19.109 euros, amb 1,17 pensions. Tanmateix, Lleida, amb 1,2 pensions, tenen una renda inferior, de 16.405 euros. Tarragona es col·loca en segon lloc, amb 17.481 euros d'ingressos mitjans obtinguts amb pensions, i Girona, 17.370. En aquest sentit, influeix l'altre gran factor que determina la pensió: els salaris pels quals s'ha cotitzat o el capital invertit en fons privats.
Comunitats autònomes
Amb les dades de l'AEAT, que deixa fora a País Basc i Navarra, la Comunitat de Madrid té la pensió mitjana més alta, 20.824 euros, amb un salari mitjà de 33.052 euros i, a continuació, Astúries, amb uns ingressos per pensions de 20.274 euros -a causa de l'alt nombre de pensionistes que cobren pel règim del carbó, el més alt de tota la Seguretat Social- i un salari mitjà de 26.853 euros. Catalunya se situa en tercer lloc, amb una pensió de 18.617 euros davant un salari de 29.056. La pensió mitjana el 2022 a l'Aragó va ser de 18.577 euros, mentre que el seu salari va assolir els 25.414 i el top-5 el tanca Cantàbria, amb una pensió de 18.341 i un salari de 24.272.
Els pensionistes de Castella i Lleó tenen una renda anual de 17.500 euros amb un salari de 24.828 euros, segons AEAT; La Rioja, una pensió de 17.344 i un salari de 24.424; Balears, 16.765 euros de pensió i 23.322 de salari; la Comunitat Valenciana, uns ingressos per pensions de 16.184 euros i un salari de 24.491; la Regió de Múrcia, 15.797 de pensió i 23.162 de salari i a Andalusia, 15.766 de pensió i 23.005 euros de salari.
En Castella-la Manxa, la pensió mitjana va ser de 15.616 euros i el salari 23.431; a Galícia, 15.491 euros de pensió i un salari mitjà de 24.795; Canàries, 15.481 i 22.847 de salari i, finalment, Extremadura amb uns ingressos mitjans per pensió de 14.520 euros i un salari de 21.142. Es pot recordar que als territoris amb menors cotitzacions per salaris més baixos, la pensió es compensa amb el complement a mínims, retallant la diferència entre pensió i salari.