Només el 20,8% de les persones que viuen sota el llindar de la pobresa es beneficien de l'ingrés mínim vital (IMV), o el que és el mateix, gairebé el 80% de la població en aquestes circumstàncies no rep la prestació social. En aquest sentit, tres de cada quatre sol·licituds continuen denegant-se, segons ha denunciat l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials aquest dijous.
Malgrat que el ritme de concessions ha augmentat l'últim any i ha afavorit la incorporació de nous perceptors, l'IMV assoleix el 76% dels 2.300.000 beneficiaris previstos quan es va aprovar aquesta mesura fa tres anys i encara queden gairebé 550.000 persones per percebre aquesta prestació.
Així, segons l'anàlisi feta per l'organització, l'ingrés mínim vital ha arribat a un total de 611.029 llars i només el 20,8% de la població sota el llindar de la pobresa a Espanya s'ha beneficiat, és a dir, 1.752.467 persones, dels quals 755.752 són menors.
Continuen existint diferències per territoris i, mentre hi ha comunitats que tenen una baixa cobertura sobre les persones sota el llindar de la pobresa com les Balears (11,4%), les Canàries (12,3%) o Catalunya (14,5%), altres com Ceuta i Melilla (43,2% i 40,3% respectivament), La Rioja (32,7%) i Aragó (28,3%) se situen al capdavant.
Atribueixen la situació al sistema de gestió del web, sense suport de personal
L'últim any, ha augmentat un 70% el nombre de beneficiaris de l'IMV (700.000 persones més), multiplicant per tres la cobertura del sistema de rendes mínimes de les comunitats. El 2022 es va assolir una inversió de l'ingrés mínim vital de 2.512,82 milions d'euros, superant per primera vegada la inversió en rendes mínimes que el 2020 van fer les autonomies (1.970,18 milions).
No obstant això, els gerents alerten que se'n continuen denegant tres de cada quatre sol·licituds, el que atribueixen al sistema de gestió implantat, a través del web i "sense suport de cap personal" que conegui els requisits i el procés, i a la impossibilitat d'aconseguir cita presencial a les oficines de la Seguretat Social.
Lamenten que el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social "continuï sense articular" les mesures de coordinació amb la xarxa de serveis socials previstes en la llei i que "no hagi estat capaç" d'executar el pressupost total i hagi tornat 453 milions d'euros. Per això, reclamen "un impuls encara major" per incorporar en la gestió als serveis socials d'atenció primària i solucionar el "laberint burocràtic" que ha fet que l'IMV s'hagi implantat a un ritme molt més lent del previst.