El 83% dels professors contractats com fixos discontinus són acomiadats en els mesos d'estiu, encara que els tribunals l'han declarat il·legal, segons les dades d'afiliació de la Seguretat Social. Davant d'un possible frau laboral massiu, el Ministeri de Treball va anunciar fa uns dies que llançarà una campanya de control d'aquesta modalitat contractual, amb la remissió de 50.000 cartes a empreses per revisar uns 140.000 contractes, molts d'ells al sector de l'educació, una de les activitats amb més creixement d'aquest contracte modificat amb la reforma laboral. L'any passat, la Inspecció de Treball ja va posar en el seu focus el contracte de fix discontinu.
Es tracta d'una pràctica que ve de lluny, com assenyalen a ON ECONOMIA els responsables d'ensenyament privat de CCOO, Pedro Ocaña, i de UGT, Jesús Gualix (la patronal Acade ha declinat participar): els professors al sector privat són contractats el setembre, amb l'inici de les classes, i acomiadat en juny/juliol quan finalitzen i així, les col·legis s'estalvien pagar les vacances d'estiu. Abans de la reforma laboral, aquests treballadors tenien contractes temporals, la majoria d'obra i servei, però després de la reforma s'ha disparat la modalitat de fixos discontinus. Tanmateix, malgrat que fa ja molts anys que els tribunals han declarat l'ús del contracte de fix discontinu com il·legal per als mestres, després de la reforma laboral s'ha aguditzat el seu ús.
Com va apuntar recentment El Mundo, l'ús del contracte de fix discontinu ha pujat amb força en aquesta activitat. En concret, un 126%, de 68.816 afiliats el desembre de 2021 a 155.812 el març de 2023 -com constata ON ECONOMIA en les estadístiques de la Seguretat Social- i han passat del 6,6% del total d'afiliats en ensenyament abans de la reforma al 14%. Al març constaven en la Seguretat Social 1,12 milions de treballadors afiliats en activitats educatives. Tanmateix, el rellevant de l'estadística de la Seguretat Social no és tant el creixement d'aquest contracte que s'explica, en part, per la transformació dels antics contractes d'obra i servei en fixos discontinus, però també, pels llocs de treball generats en 15 mesos pel sector, un 7,3%. El rellevant, per tant, és l'ús que s'està donant a aquesta modalitat contractual, en part il·legal, segons reconeixen els sindicats.
Amb les dades d'afiliació es constata que el sector ve repetint amb els fixos discontinus el frau de no abonar els mesos d'estiu com aconseguia el contracte d'obra i servei. El nombre de fixos discontinus afiliats en ensenyament va ser incrementant-se de forma gradual durant els primers mesos de l'any passat, fins a assolir un pic el maig de prop de 90.000. Tanmateix, el número es redueix dràsticament a l'estiu: el juny 16.199 d'aquests treballadors es van donar de baixa en la Seguretat Social i, encara que tècnicament no són acomiadats, a la pràctica deixen de cobrar la nòmina. Al juny van ser "acomiadats" uns altres 40.014 i a l'agost uns altres 18.529. És a dir, dels 89.800 mestres fixos discontinus que van treballar el maig (i van cobrar un sou), van caure a 15.058 en esgoto, 74.742 menys, amb una reducció del 83%.
Però a la tornada del curs escolar, el nombre de professors fixos discontinus va créixer de forma aclaparadora: al setembre tornaven a estar en alta 73.986, xifra que es va doblar l'octubre -per l'inici del curs universitari- fins a 140.05 afiliats en alta. Des del Ministeri de Treball venien alertant d'un increment del nombre de fixos discontinus a partir d'octubre de 2022, ja que per al curs escolar 2021-2022 molts dels professors van ser contractats mitjançant obra i servei, ja que encara no havia entrat en vigor la reforma, i els van mantenir fins al final del curs en juny/juliol de 2022. Tanmateix, per al present curs 2022-2023 ja no es podien fer contractes d'obra i servei en ser vigent la reforma laboral, per la qual cosa s'han disparat els fixos discontinus. Per tant, aquest estiu és previsible que es produeixi la baixa d'un bon nombre de fixos discontinus si no es produeix una conversió obligatòria a fix ordinari per acció de la Inspecció de Treball.
No tots els contractes són fraudulent
No obstant això, tant Gualix com Ocaña matisen que no es pot considerar que tot l'ús del contracte fix discontinu en educació és fraudulent, encara que reconeixen que hi ha frau en l'àmbit de les col·legis privades no concertades que imparteixen formació reglada de caràcter curricular (cursos d'ensenyament primari, instituts, FP i Universitats). En els concertats no és possible el frau, segons explica Ocaña, doncs els mestres cobren directament de l'Administració i en el cas de l'ensenyament públic és un pràctica ja desterrada, ja que els interins, tret que facin substitucions temporals d'uns mesos, són contractats per tot un any, sempre de setembre a setembre, incloent les vacances, com es recull en un informe elaborat per UGT.
Però dins dels afiliats en ensenyament hi ha també personal que no fa tasques docents, com monitors i personal d'assistència o cuina, els contractes del qual es lliguen a la permanència d'alumnes en el centre i poden ser fixos discontinus sense incórrer en irregularitats. I juntament amb la formació reglada (pública o privada concertada i no concertada) hi ha una formació no reglada, lligada a cursos variats, com d'anglès o, fins i tot, d'esquí i altres esports, amb durades inferiors al curs acadèmic, que també pot utilitzar legalment el contracte de fix discontinu. Per aquesta raó, ambdós sindicalistes reconeixen que és difícil discernir quin percentatge del total dels contractes fixos discontinus està en frau de llei i, per tant, objectiu de la Inspecció que pot exigir la seva conversió a contractes fixos ordinaris.
Recent sentència de l'Audiència Nacional
La batalla contra el frau laboral que pateixen alguns professors s'ha agreujat arran d'una recent sentència de l'Audiència Nacional que ha deixat "molt clar" que el contracte de fix discontinu no es pot aplicar als mestres que imparteixen formació reglada, sense importar si exerceixen en centres públics, privats o concertats. La sentència parteix de la demanda, que van perdre, d'una vintena de col·legis privades no concertades andaluses que van recórrer el conveni col·lectiu de la formació reglada en centres no concertats que prohibeix l'ús del fix discontinu per a aquests professors. No és una sentència nova. El 1994, ja el Tribunal Suprem ho prohibia.
Sorprèn, doblement, que es mantingui una pràctica que, d'una banda, es considera il·legal amb sentències de molt pes, però a més està proscrita pels convenis del sector firmats pels cuatros sindicats de l'ensenyament (CCOO, UGT, ÚS i Fsie) i les dues patronals d'ensenyament privat (Acade i Cece).