La Fiscalia de Seguretat i Salut en el Treball va iniciar 263 procediments per homicidi imprudent en accident laboral el 2022, 60 més que el 2021 (29,5%), un increment "molt alarmant" que atribueix a la reactivació econòmica i a una insuficient inversió en la prevenció de riscos en el treball. El 2022 van morir 608 treballadors assalariats en accidents durant la jornada laboral, 100 més que el 2021, segons xifres del Ministeri de Treball, que inclouen morts sense relació amb possibles conductes punibles com a infarts, vessaments cerebrals o accidents de trànsit. Des de començament d'any, el ritme s'ha reduït.
Juntament amb la preocupació per l'augment dels accidents mortals en general i dels que s'investiguen com a homicidi imprudent en particular, la memòria anual de la fiscalia especialitzada en seguretat laboral assenyala com a "molt insatisfactòria" la lentitud amb la qual s'instrueixen i es jutgen les responsabilitats penals derivades de sinistres laborals, informa Efe. Per això, insisteix en la necessitat de comptar, a més d'amb fiscals especialitzats, amb jutjats especialitzats que donin una resposta més ràpida als ciutadans que són víctimes d'aquests delictes.
Fiscals especialitzats
D'acord amb la memòria, els jutjats penals tarden de mitjana 5 anys i 8 mesos a dictar sentència, la qual cosa suposa un mes més respecte a 2021, malgrat que l'any passat es van dictar més sentències. Referent a accidents laborals, el 2022 hi va haver 341 sentències, de les quals 264 van ser condemnatòries (el 77% del total), la majoria referides a sinistres en l'àmbit de la construcció produïts sobretot per caigudes i atrapaments. La memòria assenyala que continua "sorprenent i preocupant" trobar algunes sentències el 2022 sobre accidents de treball que es van produir fa gairebé dues dècades, si bé el nombre més gran de sentències ha tingut a veure amb fets ocorreguts entre 2015 i 2019, la qual cosa ja suposa un retard d'entre set i tres anys.
La fiscalia assenyala que aquests llargs lapses de temps suposen una dificultat més gran per celebrar el judici i sostenir l'escrit d'acusació per la impossibilitat de localitzar acusats i testimonis, i per la falta de precisió de les seves declaracions tants anys després d'ocorreguts els fets, que explicaria que les sentències sobre fets més antics acabin sent absolutòries. En la seva memòria anual incideix que, malgrat que la dedicació dels fiscals especialistes ha permès escurçar terminis, la instrucció dels casos que han ocorregut fa més de quatre anys continua sent molt lenta.
També al·ludeix a algun fiscal delegat provincial que ha advocat per "profundes reformes processals" per explicar amb un procediment més dinàmic que elimini "els estratagemes processals" que dilaten els terminis.
Accelerar la indemnització
La situació de les víctimes dels accidents de treball és una qüestió que suscita "profunda preocupació" en la unitat de seguretat i salut laboral del Ministeri Fiscal, que considera que han de ser "visibilitzades" de la mateixa manera que s'ha aconseguit amb les víctimes d'accidents de circulació. La fiscalia assenyala la "doble victimització" dels afectats i els seus familiars per la llarga durada dels procediments i perquè durant tot el temps que es retarda el procés no tenen la possibilitat de cobrar indemnitzacions.
En aquest sentit, proposa d'articular un mecanisme legal que permeti al Consorci de Compensació d'Assegurances anticipar l'eventual indemnització, una vegada realitzada una estimació per part del Ministeri Fiscal que hauria d'aprovar el jutge corresponent. La proposta, assegura, està sent valorada pel Ministeri d'Hisenda per determinar la seva viabilitat.
Per a la fiscalia, la desprotecció econòmica de les víctimes suposa un "sofriment afegit", per la qual cosa entén que des d'alguns col·lectius es demani que tinguin el mateix reconeixement que les víctimes del terrorisme o de la violència de gènere. En la memòria es recorda que fins a "temps molt recents" el tracte que es dispensava a les víctimes se circumscrivia a informar-los del dret a ser part en els procediments, per la qual cosa considera "fonamental i indispensable" el treball dels fiscals especialistes en defensa dels afectats.