En el primer trimestre de 2021, abans de la reforma laboral, els treballadors acomiadats van cobrar una indemnització mitjana de 9.087 euros. Tres anys més tard, amb la reforma laboral pel mig, aquells que van perdre els seus llocs de treball van rebre una indemnització de les seves empreses de 7.876 euros en el primer trimestre, segons les dades de l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals (ECTL) de l'Institut Nacional d'Indústria. Això significa un descens d'un 13%. Una reducció que ha estat progressiva, però amb una tendència clara, perquè en el primer trimestre de 2023 es va col·locar en 7.985, per sobre d'aquest any. Encara que les causes no estan molt clares, els nous contractes fixos discontinus i la menor durada en l'ocupació dels indefinits serien darrere d'aquest descens.
Un efecte que s'explica pel canvi normatiu. Com a mostra, en el primer trimestre de 2022, abans que entrés en vigor plenament la reforma de l'Estatut dels Treballadors, es va produir un increment desproporcionat, desconegut en la sèrie històrica de l'INE, en elevar-se a 10.356 euros. Una pujada deguda a l'intent d'algunes empreses de desfer-se de treballadors més cars, principalment fixos discontinus, però també indefinits, mitjançant acomiadaments improcedents. Amb dades més endarrerides, la tendència també s'aprecia en les estadístiques que maneja el Ministeri de Treball en un informe anual sobre acomiadaments i indemnitzacions, l'últim amb dades de 2022, la qual cosa impedeix de conèixer l'evolució en aquests dos últims anys.
Dades de Treball
Així i tot, aquell any -el primer en vigor de la reforma laboral-, la indemnització mitjana durant tot l'any va ser de 8.251 euros, similar al calculat per l'INE. On es produeix un salt en l'abisme és en la comparació amb l'any anterior -2021, l'últim abans de la reforma-, quan la indemnització mitjana va ser d'11.416 euros, és a dir, 3.165 més que l'any posterior, gairebé un 30% de caiguda, segons Treball. No obstant això, el 2021 és atípic, en comparar-se amb el fatídic any del confinament, quan es van destruir un milió de llocs de treball, majoritàriament contractes temporals i d'obra i servei, el que va baixar molt la indemnització mitjana. Amb tot, els 11.416 euros d'indemnització de 2021 resulten sorprenent davant els 9.310 euros de 2019. En qualsevol cas, es constata que la indemnització mitjana el 2022, primer any de la reforma, es col·loca per sota de la de 2019, concretament un 11,4% menys.
Encara que l'estadística del Ministeri de Treball apunta una dada tant o més curiós, ja que en plena recuperació de l'ocupació, el nombre d'acomiadaments es va accelerar el 2022. El 2020, amb del PIB de l'11% -desconeguda des de la Guerra Civil, el Ministeri de Treball comptabilitza 476.181 acomiadaments i l'any següent, malgrat la forta pujada de la indemnització mitjana, es reprodueix la xifra, amb 447.708. Tanmateix, el 2022 -últimes dades disponibles- s'eleva a 522.413 els treballadors que van perdre la seva feina.
Reforma de la indemnització
La reforma de la indemnització improcedent, que s'obrirà en setembre amb els sindicats i les empreses, podria revertir aquest descens. El Consell d'Europa ha declarat que Espanya no compleix amb la Carta Social Europea en el que a indemnització per acomiadament es refereix. Entén que no són prou diners per rescabalar el treballador i desmotivar l'empresa en el cas dels acomiadaments amb causa justificada, coneguts a Espanya com a acomiadaments improcedents. El Ministeri de Treball, que lidera dins del Govern la intenció d'augmentar la indemnització per als acomiadaments improcedents, tindrà al davant, no només els empresaris; també, a la part socialista que s'assegui en el Consell de Ministres.
L'explicació d'aquest descens de la indemnització no és fàcil. S'apunta que els treballadors indefinits duren menys en les seves empreses, reduint el cost mitjà de la indemnització, una cosa que es constata amb les dades del Ministeri de Treball. Centrant la comparació de 2022 amb 2019 -per l'anormal de les dades de 2020 uy 2021- queda patent. Entre aquells dos anys, la indemnització mitjana descendeix un 11%; doncs bé, als contractes indefinits a temps complet, la diferència és del 23% i per als de temps parcial un 30%. S'ha de tenir en compte, a més, que s'ha disparat el nombre de persones que perden la seva ocupació sense esgotar el període de prova, encara que estan fora de les estadístiques, ja que no tenen dret a indemnització.
Però la transformació del fix discontinu, creat per substituir als temporals, té una culpa més gran. Les empreses contractades amb aquesta modalitat abans de la reforma, tenien feines clarament de temporada, per mesos, principalment al sector turístic i l'educació. Amb la modificació, molts tenen contractes molt curts, de setmanes i fins i tot de dies. Això ha fet que la indemnització que es cobrés el 2019 anés molt més alta, al que se suma que ara hi ha molts més fixos discontinus acomiadats, produint una caiguda de la indemnització mitjana entre 2019 i 2022 d'un 68%. Segons Treball, abans de la pandèmia rebien 4.916 euros i el 2022, 1.570 euros. Al contrari, les indemnitzacions dels contractes temporals han pujat després de la reforma.
Per sectors
No obstant això, les mitjanes sempre són mentideres, ja que la indemnització mitjana varia de forma substancial segons el sector on es treballi. Segons l'ECTL, en les empreses de subministrament d'energia, gas i electricitat, la indemnització en el primer trimestre de l'any va ser de 36.586 euros; les activitats financeres, 19.445 euros; les activitats professionals, científiques i tècniques, 15.227 euros; els treballadors d'immobiliàries, 14.909 euros; i molt a prop, 12.663 euros en la indústria manufacturera i 12.659 l'extractiva. En comerç, també per sobre dels 10.000, la indemnització mitjana el 2024 és de 10.225.
En hostaleria és on la indemnització és més reduïda, 2.205 euros, en construcció 2.827 euros, encara que se'ls contracta per obra i podrien tenir diversos contractes en un mateix any, igual que en hostaleria; activitats sanitàries, 3.328 euros; les activitats (molts de contractats intervenen fix-discontinu), 4.471 euros i en cinquena posició, per la cola; Educació (abonats també al fix-discontinu), amb 4.675 euros.