El primer de maig, CCOO i UGT donaven un clar missatge de cansament i van carregar contra la CEOE, amb indissimulats tints d'amenaça, comminant que s'asseuran a negociar "seriosament" un acord salarial o, poc menys, que es preparessin per al caos de la conflictivitat laboral. Cinc dies més tard, el 5 de maig -per sorpresa i sense comunicar que estaven negociant "seriosament"- avançaven que havien tancat un preacord amb una pujada salarial del 4% per a 2023 i del 3% per als dos anys següents, més una clàusula de revisió salarial d'una alça de l'1% com a màxim. Uns altres cinc dies més, aquest dimecres, els dirigents de CEOE i Cepyme, per la patronal, i de CCOO i UGT, pels sindicats, es feien la foto de família. Això sí, sense que hi hagués ningú del Govern espanyol pel vet exprés dels empresaris.
Què havia passat entre la brega del Primer de Maig i el preacord del 5 de maig? "Res, que després de l'1 de maig, va arribar el 2 de maig i ens vam posar a treballar", ha explicat sarcàsticament el secretari general de UGT, Pepe Álvarez. Segons la seva opinió era qüestió d'un "sí" o d'un "no", de traspassar una línia per tancar l'acord salarial, una cosa que el líder de UGT va advertir uns dies abans. Llavors va dir que si hi havia voluntat de pacte, era qüestió de dies. I així ha estat. El punt de conflicte ha residit, com era d'esperar, en les pujades salarials i en la decisió de la CEOE d'acceptar una clàusula salarial, la qual cosa els va portar diversos dies, ja que divendres al matí es van asseure a negociar sobre un esborrany, a què ha tingut accés ON ECONOMIA, que estava tot escrit, però aquell divendres no hi havia dígits de pujades ni de clàusula de revisió, només "ics". Durant la reunió de divendres es va començar a filtrar que ja s'havien aclarit les "ics" i s'anunciava un preacord, pendent d'alguns serrells a polir durant el cap de setmana passat, encara que entre el primer esborrany i el text firmat aquest dimecres no hi ha grans canvis, tret de les pujades salarials pactades, per descomptat.
"Pèls a la gatera"
Seria complicat dir cap a quin costat s'ha decantat la balança, qui ha cedit més. Gerardo Pérez, president de Cepyme, ho ha apuntat aquest dimecres. "En la negociació, tots ens deixem pèls a la gatera. S'han obert ferides que ja estan tancades", ha dit. Però sobre el paper, sembla que els sindicats han cedit, almenys, a dues exigències que venien airejant des de fa mesos. D'una banda, volien que el V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) inclogués, a més de les pujades a futur de 2023, 2024 i 2025, la recomanació de pujades a compte del poder adquisitiu perdut el 2022, quan l'inflació va ser del 8,4%. La CEOE es va plantar i s'ha quedat fora. La segona renúncia ha estat la pretensió, especialment de CCOO, que el Govern calculés amb dades d'Hisenda i de la Seguretat Social els beneficis de cada sector perquè els convenis es negociessin amb dades objectives. Però com bé ha recordat el president de la CEOE, Antonio Garamendi, aquest observatori (garantit per Nadia Calviño) ni s'esmenta en l'acord.
De la part patronal, es podria pensar que han cedit en la inclusió d'una clàusula de garantia salarial, alguna cosa que tant el secretari general de CCOO, Unai Sordo, com Pepe Álvarez han considerat com a una cosa molt positiva. Tanmateix, tant Sordo com Álvarez han reconegut que és una clàusula de revisió salarial amb limitacions, ja que no garanteix la recuperació total de la inflació. Si l'IPC d'algun dels tres anys que dura l'acord salarial supera les pujades pactades, s'aplicarà un increment addicional l'1 de gener de l'any següent d'un màxim d'un 1%. El que significa que si la inflació acaba aquest any de mitjana com vaticinen els experts, en el 5,5%, els treballadors perdran mig punt de poder adquisitiu, ja que el màxim de pujada topa en el 5%. Amb més raó, si algun conveni decideix que, en comptes de pujar un 4%, pugi una mica menys. Llavors la perduda del poder adquisitiu serà més gran.
Positiu sí, però per motius diferents
Sobre això, Unai Sordo ha aclarit que els sindicats no renunciaran a la recuperació de la pèrdua del poder adquisitiu el 2022, i a cada una de les taules que s'obrin per negociar un conveni col·lectiu, es plantejarà com una petició. Però això ja serà l'ús que els negociadors dels convenis facin de l'acord, marc que, des d'ambdues parts, qualifiquen de positiu. Encara que per raons molt diferents.
Sordo i Álvarez han valorat especialment la possibilitat que aquest AENC desembussi els 1.300 convenis col·lectius que van quedar pendents de l'any passat, on els sindicats tenen una força escassa, ja que la sindicalització en aquests sectors és baixa i, per tant, la seva capacitat de mobilització molt limitada. On tenen més força han aconseguit ja tancar els pactes engegant pujades salarials més altes de les que es recullen en el V AENC.
Per a les patronals, a més d'assegurar una certa pau social, l'acord aporta mesures de flexibilitat que agrada molt als empresaris. "La paraula flexibilitat és en frontispici de les nostres seus", ha sentenciat Antonio Garamendi, que ha qualificat l'acord de "molt bo". Cuerva ha anat més enllà i ha remarcat en diverses ocasions la flexibilitat aconseguida. Com a curiositat, tant Garamendi com Cuerva van agrair reiterades vegades als sindicats -fins i tot el president de la CEOE va citar pels seus noms a Unai i a Pepe"- l'esforç per assolir el pacte. El sindicats no s'han mostrat tan agraïts a la patronal, ni tampoc no han titllat de formidable l'acord, encara que sí com a positiu. Sordo, fins i tot, ha incidit en la dificultat d'haver assolit un pacte amb les xifres d'inflació dels últims 18 mesos: "Mai no s'ha tancat un AENC amb aquestes nivells d'IPC", ha assenyalat.
Igualment, sindicats i empresaris van mostrar ahir disparitat sobre l'efecte que l'acord firmat aquest dimecres tindrà sobre els convenis col·lectius que es negociïn aquests tres anys, en especial els 1.300 que estan bloquejats. Garamendi ha matisat que, encara que per acceptar el pacte han consultat l'organització, les pujades salarials "són orientacions, encara que defensarem el que hem firmat en l'empresa". Sordo i Álvarez van contestar uns minuts més tard: "L'acord firmat és una mica més que orientatiu per als negociadors en els convenis de les quatre organitzacions". "No és normatiu, però són obligacions que els signants ens comprometem a portar a la negociació. I no és poc", ha remarcat Sordo.