Els presidents de les cambres de comerç de Barcelona, Josep Santacreu, i de Terrassa, Ramón Talamàs, mantenen converses per apropar les seves posicions “en els reptes de la gestió cameral a Catalunya” i “abordar el que implicarà la reforma de la llei de Cambres”, en paraules de Ramón Talamàs. El president de la Cambra de Terrassa insisteix en què “les cambres necessiten un finançament ponderat per sostenir les accions de caràcter públic que tenen assignades per llei” i, per tant, s’ha de coordinar què s’ha de fer “per desmitificar les argumentacions que insinuen que volem recursos per abastar aspectes que no ens pertocarien”. En aquest sentit, Talamàs és partidari de tenir una acció conjunta entre les 13 cambres catalanes “perquè junts tenim més potencialitat per afrontar les problemàtiques camerals al conjunt del territori” i s’han de marcar “els temes que són prioritaris pel present mandat” que fa tot just un mes i mig que es va encetar. Un full de ruta en què, com sempre, la Cambra de Comerç de Barcelona té molt a dir, per ser la que més nombre d’empreses representa, prop del mig milió.
Des de la Cambra de Terrassa s’apunta que “tant important és el finançament que rebin les cambres com que hi hagi una alineació de país entenent que som entitats de dret públic que vetllem pel teixit industrial i econòmic del conjunt del territori, desenvolupant un seguit de tasques que proporcionen confiança i consistència jurídica, consens i arbitratge entre les empreses”. Per tant, no té massa sentit que Catalunya segueixi sent una de les comunitats autònomes que encara no té regulades les cambres de comerç amb una nova llei, tal com pertoca des que el 2014 es va reformar la normativa estatal, arran de la desaparició de les quotes camerals.
A la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs vol continuar amb els programas que es van dissenyar en l'anterior mandat i que han servir per posar l'entitat en el camí de la innovació i la digitalització. En aquell moment ho va fer amb un comité executiu on hi havia representació d'Eines de País i ara ho fa amb un equip únicament format per persones de la seva proposta de govern ja que en les darreres eleccions van guanyar per una ampla majoria. L'esperit segueix sent que la Cambra arribi al territori i al major nombre d'empreses possibles, de les més de 35.000 que pertanyen a la demarcació que abasta la Cambra de Terrassa. No oblidem que per proximitat geogràfica l'entitat terrasenca té a tocar la Cambra de Comereç de Sabadell, amb la qual Talamàs vol aprofundir també buscar sinergies per "poder col·laborar i no duplicar tasques", ja que "estem uns al costat dels altres".
Mentrestant, des del comité executiu de Terrassa s'aprofundeix en la Cambra Business & Working (Cambra B&W), un projecte que en el mandat anterior va servir per a una transformació física de les tres plantes de l’edifici de la corporació terrassenca -en ple centre de la ciutat- plenament orientada a atraure i afavorir la sinergia i intercanvi entre professionals, i impulsar els negocis i l’emprenedoria amb espais com coworkings, oficines diàfanes i transparents, un coworking digital i sales d’assaig i experimentació, i networking. Unes instal·lacions que ara ocupen persones emprenedores, start-ups, pimes i micropimes de la seva demarcació territorial i que actuen com a acceleradora empresarial de futur, amb capacitat per a 300 persones. Firmes com Wecaria, SMFN, Patent Riders, NB6 que "acompanyem si és necessari en moltes àrees" o d'altres que estan "un periode més curt de temps i que fan servlr també els nostres serveis". El projecte va comportar una inversió d’1,25 milions d'euros, dels quals 230.000 euros provenen dels fons FEDER EU, a través de la Fundación Incyde de la Cambres de Comerç d'Espanya.
El president s'ha empoderat d'aquest estil de futur i d'innovació i la gestió del dia a dia de l'entitat també s'ha modificat. "Ara treballem per línies de projecte, amb equips transversals que ens aporta una visió més global del que necessita l'empresari i les empreses", afirma des de la seva taula de treball, al bell mig d'una sala diàfana i sumada a la resta de llocs de treball. Talamàs assegura que "el coneixement que tenim del territori i dels empresaris, activitats econòmiques, els reptes que tenen per davant, cap a on ha d'anar el teixit empresarial..." son aspectes que "s'han valorat alhora d'atorgar-li confiança per continuar al capdavant de la Cambra de Terrassa". "Mantenim estreta relació amb totes les administracions", tot i que considera que, en general, "pot ser en tenim massa d'institucions, entitats, ens", però si es fomenta la "cooperació i tots remem en el mateix sentit, es poden fer moltes coses". En aquesta línia subralla l'acompanyament que fan a les empreses -micro, pimes i grans, "perquè aquestes també necessiten coses", puntualitza- a ser més pròsperes i sostenibles, i així promoure el desenvolupament econòmic i territorial. N'està especialment orgullós de l'Espai Plató, un ecosistema que s'ha anat configurant en els darrers vuit anys i que el formen empresaris i directius de diferents sectors productius, amb experiència en estratègia empresarial contrastada i de gran valor, compromesos amb l’èxit no només de les seves empreses i amb les persones que les integren, sinó amb el conjunt al qual pertanyen. Per això cada any es marquen un full de ruta amb els temes que més els preocupen i busquen els referents empresarials, experts o acadèmics que els poden assessorar "moltes vegades des de la pròpia experi'encia" per veure "com s'han d'afrontar els reptes de futur".
"Els projecte de la Cambra de Comerç han de tenir una continuitat", assegura i en això està posat. En buscar "idees d'avantguarda en els serveis i l'acompanyament als empresaris i les empreses, de tot tipus i condició". Per això també formen part del Digital Impulse Hub (DIH), una aposta estratègica per a fomentar la transformació digital, la digitalització de la indústria i el comerç, del sector públic, fomentar la formació i capacitació digital, el creixement de les start-ups digitals, la innovació i la competitivitat internacional de les pimes. "Hem de ser innovadors dins i fora de la Cambra i l'entitat especialment perquè el nostre finançament prové bàsicament dels serveis que donem", refermen des de la Cambra, una entitat que té un pressupost anual d'uns tres milions d'euros.