Cada any, s'emeten al voltant de 18.000 milions de factures a la Unió Europea, això equival a més de 500 per segon. Més enllà de la quantitat, hi ha els retards en aquest sistema, que afavoreixen la morositat. Per tot plegat, el darrer ple d'Estrasburg ha servit per establir les bases definitives de la necessitat de tenir fluxos de pagament fiables, per fer que l'economia de la UE i, especialment, la de les petites i mitjanes empreses —però també la dels autònoms— sigui més competitiva. En aquest context, s'acaba d'aprovar el Reglament Europeu contra la Morositat.
30 dies serà la norma general
Des de l'Eurocambra, ON ECONOMIA ha pogut parlar amb Laura Ballarín, una de les eurodiputades més actives en l'impuls a favor d'aquest reglament, membre del grup The Progressives i secretària de Política Europea i Internacional del PSC, que subratlla la importància d'aquest canvi i les diferències que es marcaran a partir d'ara: "Amb la normativa actual, els pagaments són a 30 dies per a l'administració pública i a 60 per a les empreses, el B2B. I sobretot hi ha llibertat d'acord, i aquí rau la trampa quan els empresaris poden allargar el període de pagament i arribar a 120 o 150 dies, fora del marc legal i igual que a altres països europeus. El que fem és mantenir 30 dies per a les administracions públiques i 30 dies per a les transaccions entre empreses, i alguna excepció de 30+30; i fins a 120 dies per a béns estacionals o de rotació, ja que entenem que alguns —per la seva pròpia naturalesa— no tenen tanta rotació i els comerciants necessiten més marge".
Però els canvis no acaben aquí: "Endurim la normativa, que passa a ser reglament, i establim els terminis i els acords entre parts. Fins ara, a la pràctica, no es donava un acord entre parts iguals, ja que les grans empreses s'aprofiten d'aquest acord. Et poso un exemple: diuen a una pime que faran una compra de 100.000 euros, però ells mateixos marquen que ho paguen a 120 dies. Si la petita empresa depèn d'aquests ingressos, accepta l'acord. I les grans empreses no és que no paguin perquè no puguin, sinó que han creat un sistema d'ingressos basat a capitalitzar els seus ingressos amb els bancs i tenir beneficis extraordinaris a costa de les petites empreses", sosté l'eurodiputada Ballarín.
Si anem a les xifres absolutes, la mitjana de pagament a Espanya es dispara fins als 82 dies. I en el conjunt europeu, les PIMES són el 98% del teixit, més de 24 milions de pimes, però pel que fa a cotització, no és la mateixa. Si ho portem a l'àmbit de Catalunya —país de pimes i autònoms—, des de PIMEC i altres associacions, han vist que realment és una lluita entre dos poders que no tenen la mateixa força. Estem parlant d'afavorir la majoria del teixit empresarial català, davant una situació de la qual els grans es beneficien. Els estudis de la Comissió diuen que una de cada quatre pimes a Europa fa fallida per culpa de la morositat.
A qui afavoreix pagar tard?
Per tot plegat, socialistes, però també liberals, excepte l'extrema dreta, hi han votat a favor. El camí fins a arribar aquí no ha estat fàcil, sobretot en el cas de grans corporacions d'Alemanya i França, que van pressionar els seus respectius governs. En tots dos casos, aquests països ja tenen lleis molt estrictes per a les seves empreses i s'aprofiten d'altres normatives nacionals d'altres estats membres: "Carrefour, és francesa, i dins del seu país paga en els terminis marcats, però en altres països, com Espanya, allarga els seus períodes de pagament i d'aquesta manera ho compensen. Per això volem una normativa europea, per trencar amb aquestes diferències. També ho hem vist a Polònia o en altres estats de l'Est", assegura Laura Ballarín.
Per la seva banda, les autoritats públiques tindran alguns costos per assumir, com ara proporcionar accés a la gestió de crèdits. La formació en alfabetització financera/digital comporta alguns costos d'ajustament, depenent de com sigui el membre. Els estats estructuren el seu suport, per això no es pot donar una estimació definitiva de costos. En aquest cas, les comissions en transaccions de govern a empreses (G2B) pugen a 37,2 milions d'euros i 0,53 euros, és a dir, mil milions l'any, respectivament.
Aquests costos es poden evitar pagant a temps. A partir d'aquí, la Comissió ha de detallar molt bé quins són els béns estacionals de rotació i on pot haver-hi marge. Des del grup socialista, s'ha demanat a la Comissió que estableixi bé els criteris i de manera regular: "Nosaltres vam incloure una esmena perquè els 120 dies no s'apliquin a microempreses i autònoms, però no hem tingut el suport de la dreta. Malgrat tot, sí que evitarem abusos de transaccions comercials que no corresponen", conclou l'eurodiputada.