La indústria és un dels tractors motors de l'economia europea. Segons l'informe de la Comissió Europea (CE) Industry 5.0 – Towards sustainable, human centric and resilient European industry, entre el 2009 i el 2019 aquest sector va representar al voltant del 20% del PIB de la UE, creant milers de llocs de treball, oportunitats de negoci i riquesa al conjunt dels estats membre. No obstant això, l'economia actual s'enfronta a desafiaments constants amb què la indústria ha de treballar, com la globalització, el panorama geopolític o les interrupcions en les cadenes de valor.
Deixarà d'existir la indústria 4.0?
Si bé es parla del famós 5G en telefonia mòbil, en el sector de la indústria també es vol començar a parlar d'aquesta xifra i passar de la indústria 4.0 a la 5.0, admetent que la primera és la gran aposta, cal millorar-la, però ja es pot concebre com una transformació d'ella mateixa amb els darrers aconteixements. Això és el que posa de manifest aquests dies el saló de referència europeu, Advanced Factories des de Fira Barcelona.
Per tractar aquests reptes i millorar encara més l'eficiència, les manufactureres s'han hagut de vincular a una innovació continuada que, en gran part, ve de l'aplicació de tecnologies digitals cada cop més avançades. Tal com destaca la mateixa Comissió, l'enginyeria relacionada amb la indústria 4.0, com ara el Big Data o la Intel·ligència Artificial, està optimitzant una àmplia gamma de processos industrials i impulsant la seva competitivitat. Aquest és un impacte “altament transformador” que, segons el mateix organisme comunitari, es pot igualar a una “quarta revolució industrial”.
IA, guerra i covid
No obstant això, avui dia no tot se sosté a la indústria 4.0, ja que l'impacte de la covid ha posat de manifest la necessitat de replantejar els mètodes de treball existents i adaptar-se a les noves realitats. Aquest context ha provocat que sorgeixi el nou concepte d'indústria 5.0 , que revalora el creixement econòmic donant importància no només a la innovació, sinó també a les persones i el seu entorn. El terme va ser encunyat a principis de 2021 per la Comissió Europea amb l'objectiu de reenfocar el desenvolupament del sector cap a un model de producció que utilitzi la tecnologia per ser més competitiu, però també per generar un impacte positiu a la societat.
En aquest sentit, la indústria 5.0 no ve per substituir la indústria 4.0, sinó que apareix per complementar el progrés aportat per les diferents tecnologies i potenciar la relació positiva entre els homes i les màquines. Els tres eixos són els següents: Sostenibilitat , entesa com els esforços per reduir la petjada de carboni, fomentar la circularitat i la incorporació de sistemes de producció basats en energies renovables. Protagonisme de la persona, per tractar els drets humans i fonamentals com una prioritat, per exemple, amb el Reglament General de Protecció de Dades, i perquè els treballadors es beneficiïn de la transició digital i dels avantatges de la tecnologia. I resiliència , considerada com la capacitat d'adaptar-se a les situacions econòmiques i comunitàries difícils, i de prendre mesures per a una recuperació basada en les prioritats ecològiques, digitals i socials.
Així doncs, fins ara la indústria 4.0 era aquella que es dotava de capacitat d'intel·ligència. Amb la 5.0, també assumeix el compromís social i econòmic. Més enllà d'una declaració de bons principis, hi ha conseqüències de facto si s'aplica. Si aquesta acaba tenint caràcter normatiu o legislatiu pot canviar molts paradigmes i comportar grans esforços. Séan O'Reagain, direcció general de recerca i innovació de la Comissió Europea: "La digitalització de la indústria basada únicament en la millora de la productivitat no és suficient". I ha afegit recentment: "Estem parlant d'un canvi d'un enfocament basat en la tecnologia a un enfocament centrat en l'ésser humà, que veu el treballador com una inversió i no només un cost, i busca aplicar tecnologies que millorin la seva capacitat i creativitat com a actors actius en el procés".