La Comissió Europea ha donat aquest dimarts el seu vistiplau al projecte pressupostari d'Espanya, però ha advertit que el país afrontarà una situació fiscal "molt difícil" el 2024, amb un dèficit per sobre del límit del 3% i un deute "bastant elevat". L'Executiu comunitari accepta els comptes presentats, basats en una pròrroga del pressupost anterior, perquè s'ajusten a les recomanacions del Consell Europeu de juliol de 2023, però ha instat el nou executiu espanyol a presentar un pla d'actualització d'aquestes, entre altres raons per l'assumpció de noves mesures com la pròrroga de la reducció de l'IVA per als aliments bàsics.
Fonts comunitàries, consultades per Europa Press, han advertit que la situació fiscal a Espanya per a l'any vinent serà "molt difícil", ja que les previsions econòmiques apunten a un dèficit per sobre del límit del 3% del PIB, tant el 2024 (3,9%) com el 2025, al costat d'un deute públic "bastant elevat", que es preveu que continuï superant el 100% del PIB el 2024, superant també el llindar del 60% que marquen els tractats.
Les mateixes fonts han subratllat la necessitat que Espanya estableixi una estratègia fiscal "creïble" a mitjà termini i han apuntat que Brussel·les demanarà de conèixer els "detalls" de la pròrroga de la rebaixa de l'IVA dels aliments anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, durant el seu discurs en la sessió d'investidura.
Davant d'unes tensions geopolítiques que "donen una ombra d'incertesa sobre les perspectives econòmiques" en un any en què es desactivarà la clàusula que mantenia congelades les regles fiscals per la pandèmia, el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, ha assenyalat que és important que els governs es mantinguin "àgils".
En la mateixa línia, el vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis, ha recomanat als Estats membre que apliquin polítiques fiscals "més prudents", la qual cosa "contribuirà a reduir la inflació, millorar la sostenibilitat del deute i reconstituir les reserves després de la despesa pública a gran escala durant la pandèmia i la crisi energètica".
La Comissió considera que això és "coherent" amb la necessitat de restablir amb el temps els matalassos fiscals i millorar així la sostenibilitat del deute públic en alguns Estats membre, mentre és "vital" mantenir les inversions i l'absorció dels fons dels plans de Recuperació i Resiliència.
Riscos potencials en la convergència social
En matèria social, Brussel·les afirma que el mercat laboral espanyol afronta "desafiaments substancials, malgrat la seva sòlida recuperació." En aquest sentit, assenyala que la taxa d'ocupació va créixer fins al 69,5% el 2022, per sobre del 68% anotat el 2019, però afegeix que encara se situa "molt per sota de la mitjana de la UE del 74,6%, el que constitueix una 'situació crítica'".
Sobre la taxa d'atur i el seu component de llarg termini, Brussel·les diu que com a resultat de la seva tendència descendent ja no considera que es trobin en una "situació crítica", sinó que han passat a una "situació feble, però en la qual milloren" el 2022. De tota manera, la CE assenyala que romanen "significativament" per sobre de la mitjana de la Unió Europea, segons recull Efe. També apunta que el percentatge de joves que no estudien, no rep formació i no treballa ha millorat fins al 12,7 % el 2022, però la CE opina que encara ha de romandre "en observació". Així mateix, indica que l'atur juvenil continua sent alt, i posa l'accent especialment a Melilla, Ceuta i les Canàries.
D'altra banda, la bretxa laboral de gènere se situa a Espanya "a la mitjana", mentre que referent a la bretxa laboral de les persones amb discapacitat, el país es troba entre els que aconsegueixen millors resultats en el club comunitari. Alhora, Brussel·les constata que el creixement en la renda bruta disponible de les llars 'per càpita' segueix en una situació "crítica" i encara per sota del nivell de referència de 2008.