Entre el gener i el juny del 2023, es van notificar 476.220 acomiadaments a la Seguretat Social. En comparació del mateix període del 2022, suposen un 40% més. Amb motiu de la I Jornada Formativa del Club de Joves de l'Associació Nacional de Laboralistes (ASNALA), l'advocada Paula Puigmal Miranda va advertir que “les dades són una eina perillosa a l'hora de comparar situacions que, per factors legals, han deixat de ser iguals". En aquest sentit, va recordar que el 2022 hi va haver un període transitori per als contractes temporals vigents i, un cop acabat, "la majoria dels que s'anaven arrossegant des del 2021 van anar finalitzant".

Com a conseqüència, aquesta especialista en Dret del Treball i de la Seguretat Social va explicar que el fet que “l'ús dels contractes temporals estigui molt més limitat des de l'entrada en vigor de la reforma, implica que tot allò que abans podia constituir una finalització del contracte temporal, en l'actualitat pot quedar registrat al sistema de la Seguretat Social com un acomiadament".

Jornada ASNALA
Jornada ASNALA

Els motius dels acomiadaments

Per la seva banda, Alexandra Lozano Echle, també advocada laboralista, va coincidir amb aquesta opinió en valorar que 309.205 dels 476.220 acomiadaments registrats entre gener i juny van ser de naturalesa disciplinària. "Molts d'aquests acomiadaments disciplinaris computats han atès la necessitat d'extingir contractes que, bé eren per a la prestació de serveis durant un període determinat i ja no han pogut ser subscrits sota la modalitat de contractes temporals, o responien a necessitats dels ja desapareguts contractes per obra i servei”, va matisar l'advocada.

Davant d'aquesta situació, Alexandra Lozano Echle va afirmar que de cara al 2024 "s'esperen ajustaments de plantilla a l'activitat real de les empreses sobre la base de causes objectives econòmiques, productives i organitzatives”. Pel que fa a la forma en què es produiran aquests ajustaments, la laboralista va assenyalar que anirà des de l'aplicació de mesures temporals de suspensió de contractes i reduccions de jornada a través d'ERTE, fins a acomiadaments objectius individuals o col·lectius en el marc d'ERO.

Previsions pel 2024

Per a Paula Puigmal Miranda, 2024 “serà un any en què la Sala Social del Tribunal Suprem tindrà un paper absolutament protagonista i podrà donar llum sobre les nombroses controvèrsies laborals sorgides aquest any”. Entre elles, la possible obligació empresarial d'oferir una audiència prèvia abans de formalitzar un acomiadament disciplinari sobre la base del Conveni 158 de l'OIT, una qüestió que també es va debatre la tarda del 19 de desembre a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, ​​en el desenvolupament de la I Jornada Formativa del Club de Joves ASNALA.

Altres qüestions

En paral·lel, la necessitat de modificar el sistema de compensació per acomiadament improcedent s'ha obert després de la sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 23 d'abril del 2021, dictada a finals del mes de gener d'aquest any. Tal com exposa el laboralista Omar Molina García, la importància d'aquest pronunciament judicial rau en l'establiment d'una indemnització addicional a la màxima legal en aquells supòsits en què la indemnització corresponent per acomiadament improcedent sigui exigua i no tingui un efecte dissuasiu per a l'empresa, ni compensi prou la persona treballadora per la pèrdua d'ocupació".

L'advocat Omar Molina Garcia
L'advocat Omar Molina Garcia

D'acord amb l'article 24 de la Carta Social Europea, la indemnització ha de ser sempre “adequada” o “reparadora”. També hi entra en joc el Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT). Els magistrats que dicten sentències a favor d'aquesta indemnització addicional, parlant d'un acomiadament restauratiu o reparatiu, es basen en aquests dos preceptes internacionals per sostenir que la indemnització s'ha d'analitzar respecte a les circumstàncies personals i la situació de cada persona treballadora. Per Omar Molina García, “la modificació de les indemnitzacions per acomiadament que es planteja pot tenir un impacte socioeconòmic colossal tant per a treballadors com per a empreses”.