Els preus europeus del gas s'han esfondrat just al començament de la temporada d'hivern. Les dades així ho demostren: des del punt màxim de 338 €/MWh després de les notícies de sabotatge del Nord Stream 1 fins arribar als 63 €/MWh de fa dues setmanes. Un descens dels preus gràcies a la previsió dels estats davant l'esclat de la guerra d'Ucraïna que va accelerar augmentar les reserves. Malgrat tot, s'han de mirar els indicadors amb perspectiva. És evident que els preus han patit un descens si es comparen amb els primers mesos de la guerra d'Ucraïna declarada pel president rus Vladimir Putin. En paral·lel, a la Unió Europea s'han omplert els magatzems i les reserves de gas estan plenes, arribant a un 94% en el conjunt global dels seus estats membres a finals de novembre. A partir d'aquí, la pregunta és si ja podem estar tranquils per fer front a una baixada de temperatures dràstica que ens indica que el fred i, per tant, la necessitat del gas anirà en augment.
El tempo que marca el MIBGAS
Els experts alerten que, evidentment, en cap cas es pot baixar la guàrdia. Si tornem als indicadors, serveixen per analitzar la volatilitat d'aquests. D'una banda tenim, entre molts altres, el TTF, respon a la Title Transfer Facility, i és un punt de comerç virtual de gas natural als Països Baixos; o també el National Balance Point, conegut com NBP, és un lloc comercial virtual per a la compra, venda i intercanvi de gas natural del Regne Unit; i a Espanya trobem el MIBGAS o Mercat Ibèric del Gas. Tots ells, fins i tot el de casa nostra on la necessitat per una qüestió de climatologia no és tan elevada, indiquen que s'ha de ser molt prudents. El mes de desembre ha començat disparat, també al conjunt espanyol, i ja es registra un augment del preu del 18,8%, situant-se als 121,50 €/MWh. No ens ha de sorprendre tenint en compte que aquesta mena d'estiu perllongat s'ha acabat amb temperatures que ja arriben a graus negatius. Així doncs, la crisi energètica encara presenta perills i cal desgranar els més immediats. No podem oblidar, per citar un exemple, que el TTF era 13 €/MWh fa dos anys, justament abans de la pandèmia. Però aquest preu s'ha disparat en un 370% en pocs mesos.
Planificar el 2023 sense Rússia
Aquest darrer mes de desembre ja dibuixa el panorama que està per arribar en el conjunt europeu pel proper 2023, també al Regne Unit. D'una banda, l'emmagatzematge de gas d'Europa s'haurà de tornar a omplir el 2023, i aquesta vegada sense l'ajuda de cap tipus de gas rus canalitzat. En paral·lel, la guerra també està creant vulnerabilitats financeres. La inflació energètica s'està estenent a la resta de l'economia europea, creant un agut dilema per al Banc Central Europeu. Cal pujar els tipus d'interès per controlar els preus. Però si va massa lluny podria desestabilitzar els membres més febles de l'eurozona, sobretot la Itàlia endeutada. En segon lloc, massa empreses industrials europees, especialment les alemanyes, han confiat en abundants aportacions energètiques de Rússia.
La perspectiva d'una ruptura de relacions amb Rússia, s'ha vist amplificada per l'augment de la dependència dels Estats Units que amenaça amb atraure l'activitat a través de l'Atlàntic. Sense anar més lluny, la Llei de reducció de la inflació del president Joe Biden inclou 400.000 milions de dòlars en ajuts per a l'energia, fabricació i transport i inclou disposicions de fabricació a Amèrica com a oportunitat de negoci derivat de la guerra. I ja hi ha l'advertència que la combinació d'energia cara i subvencions nord-americanes deixa Europa en risc de desindustrialització massiva. Per tot plegat, aquests motius constitueixen la gran primera prova de foc per veure la capacitat de resistència i, sobretot resiliència, que tindrà Europa.
De la dependència russa a l'americana
Més enllà d'omplir les reserves, des de Brussel·les també s'ha treballat en altres solucions, tot i que resulten ser "cures menors". L'octubre de 2022, el Consell Europeu va arribar a un acord sobre noves mesures a adoptar a nivell de la UE per fer front a la crisi energètica. Els líders van demanar al Consell i a la Comissió que presentin urgentment decisions concretes que passen per la solidaritat entre ells. Tot i que aquesta queda molt qüestionada amb exemples darrers com els acords per establir un corredor nou d'energia que es van disputar Pedro Sánchez i Emmanuel Macron per ser la porta d'entrada a Europa. A més, els canvis radicals costen d'afrontar. L'any 2020, més de la meitat de l'energia total disponible a la UE provenia d'importacions, amb Rússia com el principal proveïdor de combustibles fòssils a la Unió Europea.
L'any 2021, la UE va importar el 83% del seu gas natural. Des de la invasió russa d'Ucraïna, les importacions de gas de Rússia s'han reduït significativament. Això s'ha vist compensat principalment per un fort augment de les importacions de gas natural liquat (GNL), especialment dels Estats Units. La conclusió final és que la dependència continua sent clara i no evitarà un repunt de l'augment del seu cost i, el que és pitjor, un major empobriment del conjunt del vell continent. En comparació amb la seva trajectòria del PIB anterior a la covid, Europa ha anat pitjor que qualsevol altre bloc econòmic. De les 100 empreses més valuoses del món, només 14 són europees. I en paral·lel, el suport financer i militar dels Estats Units a Ucraïna supera àmpliament el d'Europa.