La crisi energètica afecta el preu dels aliments, amb una inflació disparada d'aquests productes, però també el sector serveis. D'una banda, el darrer Pont de la Puríssima va ser el banc de proves del turisme de muntanya per preveure com anirà el sector aquesta temporada d'hivern. Així doncs, des de Catalunya, molts restauradors van lamentar que, especialment en les cases rurals, l'ocupació no havia estat plena i l'alt cost energètic d'escalfar les llars, derivat de la guerra d'Ucraïna, incrementava uns preus que per una banda o altra s'havien de reflectir. Ara, el gran repte és quin paper jugaran les pistes d'esquí. Aquestes estaran més o menys condicionades per la quantitat de neu artificial que hagin de produir.
L'IPC ho condiciona tot
A grans trets, els responsables de les pistes de l'Estat consultades per ON ECONOMIA, admeten que enguany hi haurà una pujada percentual del preu, però no lligada a la crisi energètica, sinó a l'IPC. Malgrat tot, acaba resultant que la crisi i l'IPC són dues cares d'una mateixa moneda i, per tant, els preus pujaran percentualment molt més del que prevèiem. La darrera taxa mensual de novembre de l'IPC ha estat del 6,8%, cinc dècimes inferior a la d'octubre, però encara disparada. I en aquest percentatge és amb el qual ballaran les propostes dels forfets.
Aturar telecadires o controlar la despesa d'aigua
Malgrat tot, argumenten que la repercussió es fa de forma anual, però el preu del consum lligat als costos no es repercuteix en el client final. Algunes de les mesures que les principals pistes d'esquí de casa nostra apliquen van lligades a una sostenibilitat ecològica, però també econòmica. I trobem exemples: s'ha augmentat l'ús d'energies renovables com les plaques solars, energia geotèrmica, una central hidroelèctrica o escalfar els edificis amb biomassa. També canviar l'enllumenat i apostar pel led o controlar les temperatures dels edificis i casetes. També en els canons de producció de neu, s'han canviat per uns de nova generació que gasten menys aigua i produeixen més neu, i es pot arribar a reduir el consum de fins a un 26% d'aigua. Això es pot fer a través d'un consum tancat, és a dir, amb aigua emmagatzemada en llacs on es recicla i s'utilitza quan arriba la temporada, mantenint un cicle renovable que també garanteix la qualitat de l'aigua. En paral·lel, també es canvia la manera d'entendre una estació d'esquí i aquestes actuen com a dinàmiques a través de la digitalització: controlen l'afluència i modifiquen horaris, tanquen pistes o s'adapten a la meteorologia i la quantitat de neu depèn del moment.
Aquest darrer concepte és important ja que el sector no nega que la despesa d'enguany és majoritària i cal fer números a curt termini, però també de forma estratègica a llarg termini. Més enllà de la producció de neu artificial, el consum es filtra en qualsevol aspecte. A tall d'exemple, ja trobem pistes que aturen el rodatge dels telecadires si, en aquell moment, ningú ho sol·licita. O també l'opció més dràstica de tancar pistes, deixant-ne entre tres i quatre, si l'afluència no és massiva.
Quina sortida té el client?
Una sortida per esquivar l'augment del preu del forfet és un sistema que ja es fomenta a França: el forfet conjunt. I ja trobem exemples: el departament d'Ariège, situat a la frontera amb Espanya, ofereix una gran varietat d´estacions de neu per gaudir de l´hivern. Una és Beille, als Pirineus. Aquí els adults poden accedir a les pistes d'esquí de fons per 4,40€, amb reduccions per a nens i més grans de 70 anys. A més, el forfet d'esquí alpí per adults és de 12,50 €. També trobem la de Mijanes Donezan, que per a esquí nòrdic surt partir de 6,50 € i el d'esquí alpí per 22,50 €. A més, hi ha un forfet per esquiar 4 hores consecutives per 5,50€. Una altra solució és establir la tarifa dels preus dinàmics, és a dir, no és el mateix esquiar un dimarts que un dissabte. I una altra derivada és oferir una reducció del preu si la compra es fa de forma anticipada via online. Tots aquests aspectes pretenen incentivar i assegurar tenir vives les pistes quan la demanda és més baixa, però el consum energètic continua sent el mateix i, enguany, molt elevat.
Preus diversos depenent de la pista
Més enllà d'aquests aspectes, la relació de preus actual constata les diferències entre un lloc o un altre. Agafem de referència el forfet per un adult per un dia sencer en temporada alta i ho situem per comunitats. A Catalunya trobem: Baqueira Beret per 59 euros; Masella per 49; La Molina per 47 euros; Port del Compte a 42 euros; Port Ainé a 38 euros; Boí Taüll a 42 euros. A l'Aragó: Formigal per 52 euros; Cerler per 48,50 euros; Jalambre per 34 euros; Llanos del Hospital per 8,50 euros. A Andalusia, concretament a la Sierra Nevada: per 44 euros amb una promoció anomenada 'Dia de l'esquiador' que no s'allargarà després de les festes de Nadal. També en trobem a La Rioja amb la pista de Valdezcaray que ofereix una tarifa de 29 euros; a Castella i Lleó a Leitariegos per 22 euros; i a la Comunitat de Madrid des de Valdesquí per 42,50 euros.
En paral·lel, també hi ha la pista de Grandvalira o el Tarter, a Andorra, que se situa sobre els 40 euros, depèn de condicions de dia i moment. Si bé tots els economistes i els mateixos governs asseguren que aquesta crisi no és la mateixa que la del 2008, cal tenir en compte que, en aquest sector pot afectar d'una forma més directa i per tant, constatar algunes repercussions a curt termini. Aleshores, els preus van pujar d'un 5-9% i ja va situar la pràctica de l'esquí com un esport massa exclusiu per a les grans butxaques.