En una era plena de desafiaments de governança, canvi climàtic, seguretat, transformació digital i crisis financeres, l'Àfrica es troba en una cruïlla que determinarà el seu destí. Tanmateix, el continent té la base demogràfica i de recursos naturals més gran del món que, si s'allibera, traçarà un futur de creixement i prosperitat per a tots els africans. No obstant això, cada mes veiem com milers de joves africans desesperats s'ofeguen a la Mediterrània o intentant saltar tanques, provant d'arribar a Europa. Davant d'aquesta situació, la pregunta que ens hem de plantejar és: Per què el creixement de l'ocupació a l'Àfrica és tan baix si les perspectives de creixement econòmic són tan bones?

El continent ha de madurar. Després de les batalles del colonialisme i l'era dels llibertadors, ara toca impulsar el creixement, concentrar-se en el desenvolupament i assumir la responsabilitat pel destí econòmic.

Amb una superfície de més de 30 milions de km², l'Àfrica és una gran potència a causa dels seus molts actius i de la seva riquesa mineral, així com pels seus 600 milions d'hectàrees de terra erma —el que representa un 60% de la seva superfície—. Per tant, estem parlant d'un continent molt ric, amb el 30% dels recursos naturals i 60% de la terra cultivable del món. En canvi, la seva població poc s'ha beneficiat d'aquesta riquesa. Avui en dia continuem parlant de 500 milions de persones que encara viuen per sota del llindar de pobresa i 200 milions habiten en estats fràgils o fallits. L'ingrés mitjà anual per càpita és només de 1.000 dòlars, però els patrons de creixement varien molt entre diferents països.

L'Àfrica ha de madurar. Després de les batalles del colonialisme i l'era dels llibertadors, ara toca impulsar el creixement

L'Àrea de Lliure Comerç Continental Africana (AfCFTA), que va entrar en vigor fa tres anys, és actualment l'àrea més important de lliure comerç del món. El mercat africà únic augmentarà el comerç interior al 25% el 2028, del 18% actual. El potencial és considerable i la integració és un factor clau en el desenvolupament. A Europa, el 64% de les exportacions es realitzen dins de la UE —a Àsia, la taxa és del 59%. Però l'Àfrica és un continent molt poc integrat i que necessita fer caure barreres per canviar les seves opcions. En aquest context, abordar els obstacles i fomentar la cooperació regional, juntament amb millores en la infraestructura física, és fonamental per construir xarxes comercials resilients i eficients.

Aquí és on entra en joc el sector privat, que aporta no només capital, sinó també dades, coneixements i comprensió de la logística, donant resposta als desafiaments que plantegen les exportacions i les barreres comercials regionals per fer realitat els ambiciosos objectius de l'AfCFTA.

En general, el pols econòmic s'ha accelerat, infonent dinamisme. El PIB combinat de les 50 diferents economies africanes va augmentar un 4,9%. La clau no és només l'augment de producció i el preu dels productes bàsics, sinó que també creixen les telecomunicacions, la banca i el comerç, la construcció o els fluxos de capital.

Però la regió és vulnerable. Té greus problemes, com la pobresa, la malaltia, la mortalitat infantil, el canvi climàtic, la corrupció, els cops d'estat militars, conflictes ètnics i religiosos, així com algunes dictadures corruptes. I, tanmateix, el desastre ja no és homogeni i està sent desafiat. La democratització, les reformes, la riquesa de recursos naturals, l'increment en els nivells d'educació i alfabetització i una urbanització en expansió han portat les taxes de creixement econòmic a nivells rècord en l'última dècada. Encara que això no s'ha traduït en la creació dels llocs de treball necessaris.

El pols econòmic s'ha accelerat, infonent dinamisme, però l'Àfrica encara és vulnerable, té greus problemes

La demografia, amb 1.495 milions d'habitants, la meitat menors de 18 anys, pot ser un dividend o un desafiament, depenent de l'encert dels seus governs i la col·laboració internacional. El 2050, al ritme actual, seran 2.100 milions, És a dir, una persona de cada cinc al món serà africana, també un de cada quatre treballadors.

L'Àfrica necessita crear 100 milions de llocs de treball en els propers 5 anys per satisfer el creixement de la població i, també, per evitar convertir-se en el gran exportador d'immigrants, escenari ideal de violència i de països fallits.

Durant l'última dècada aquest creixement va ser impulsat per l'exportació de matèries primeres que representa el 32% del PIB. Però la venda dels productes bàsics és intensiva en capital, amb poc impacte en l'ocupació local. Proporcionar les condicions per crear ocupació és urgent. Avui, 8 de cada 10 africans són treballadors autònoms i pobres atrapats al sector informal, i 20 milions de joves ingressen al món laboral cada any, però només una cinquena part aconsegueix una feina.

L'Àfrica ha de crear 100 milions de llocs de treball en 5 anys per satisfer el creixement de població i evitar esdevenir el gran exportador d'immigrants

L'Àfrica necessita integració, continua patint discriminació al seu propi continent. També necessita inversió en sectors com infraestructures, tecnologia i educació. Gran part dels seus recursos financers estan evadits. La fuga il·lícita de capital o la corrupció representa tres vegades l'ajuda internacional rebuda en alguns períodes i és més gran que la inversió estrangera.

Apostar per la industrialització és un requisit indispensable. La indústria representa el 10% del PIB mentre l'agricultura, el 12%, però dona feina al 60%. Això indica que la riquesa de l'Àfrica no és on és la gent. Aquesta és la principal paradoxa del continent, amb un mercat laboral feble. Abordar aquest tema complex és un imperatiu, ja que les veritables causes són estructurals.

Nelson Mandela deia sempre "sembla impossible fins que es fa" i l'Àfrica pot mostrar, com ho van fer altres regions, que en el desenvolupament res no és inevitable. Però ha de tenir una visió clara de com créixer, i com s'utilitza el creixement en benefici de la seva població, no d'una petita elit. En definitiva, es tracta de resoldre les contradiccions apostant per més justícia, llibertat i més dignitat per a l'home.

L'Àfrica pot ser el pròxim centre del món. Però, potser, el més important és que els africans s'ho creguin. Una nova Àfrica s'està dissenyant. En el camí de perseguir els seus desitjos, poden patir, però per estalviar-se dolor, el continent hauria de convèncer més enllà dels sentiments.