L'Agència Internacional d'Energia ha valorat positivament totes les mesures preses per la Unió Europea per rescabalar-se de la dependència energètica russa. L'organització presidida per Faith Birol ha enaltit els assoliments energètics de la comunitat europea, ressaltant la menor dependència del gas rus, i l'aposta més gran per les energies renovables. L'AIE entén que això, en unes circumstàncies com les actuals, és una gesta. Doncs Rússia era un dels principals agents del mercat energètic del Vell Continent.

"La Unió Europea ha mogut muntanyes; estem molt contents i donem suport als seus esforços", ha assenyalat el president de l'Agència. Al llarg de 2022, la UE ha treballat a implementar mesures per combatre la crisi energètica originada per la invasió de Rússia a Ucraïna. Malgrat que aquesta situació persevera, la realitat és que els Estats membre s'han anat aprovisionant per passar un hivern calent, en el qual puguin satisfer la demanda energètica.

"Hi ha un excés de confiança" a Europa

No ha estat senzill, ja que Rússia era el principal subministrador de diversos països europeus, sobretot els del nord del continent. De qualsevol manera, aquests estan podent combatre la temporada hivernal i, segons les estadístiques, compten amb les reserves de gas en nivells acceptables. El Vell Continent s'ha valgut del bon aprovisionament, de la inversió en nous projectes, i s'ha beneficiat d'unes temperatures millors de l'esperat.

Malgrat això, i havent enaltit el paper de la UE, l'Agència Internacional de l'Energia ha advertit d'un "excés de confiança" de cara al pròxim hivern. Malgrat que diversos oradors dels Governs, com Teresa Ribera a Espanya, han assegurat que el subministrament està garantit de cara al pròxim hivern, l'AIE insisteix que hi podria haver dificultats. Birol, president de l'Agència, ha llançat el mateix missatge que va donar en l'esdeveniment de Breaktrough Energy a Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea: "no hi ha temps per a l'autocomplaença en la preparació per al pròxim hivern".

L'aparició de la Xina pot minvar l'arribada de GNL

Birol ha destacat que el poc gas rus de què encara depèn la UE "pot desaparèixer". A més, el màxim mandatari ha assenyalat que la quota de gas natural liquat que arribi al mercat europeu el pròxim hivern serà "petita", ja que cal tenir en compte la reincorporació de la Xina al mercat energètic. Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, va explicar en una entrevista a LaSexta que "la Xina podria ser el factor que tensarà els preus energètics". En línia amb aquestes declaracions recollides per ON ECONOMIA, el país asiàtic és un dels agents més demandants d'energia.

Després de la seva sortida de les polítiques 'zero covid', que implica la reactivació econòmica, la maquinària xinesa es posarà de nou en marxa, sol·licitant grans volums d'energia, sigui petroli o sigui gas natural liquat. Això podria minvar l'arribada de l'hidrocarbur al Vell Continent. I és que Europa ha trobat en el GNL la solució més immediata per pal·liar la dependència de Rússia.

Sigui com fos, Birol ha advertit que "això pot significar que el pròxim hivern pot ser molt més difícil que est". A més, el president de l'AIE ha mostrat la seva preocupació per l'"excés de confiança" generalitzat a la UE, després d'"haver-se deslliurat d'alguns cops econòmics i socials" en l'actual crisi energètica.

L'Agència ha posat fi a l'instrument de suport als Estats membre

En la jornada d'avui, l'AIE ha posat fi a un projecte de l'Instrument de Suport Tècnic (IAT). Es tracta del programa de la Unió Europea que proporciona coneixements tècnics a mida per dissenyar i aplicar reformes, el qual ha donat suport a 17 Estats membre en els seus esforços per rebaixar la dependència energètica de Rússia.

Espanya figura entre els 17 països als quals s'ha prestat assistència per afrontar l'hivern i avançar cap a les zero emissions netes al costat de Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Estònia, Irlanda, Grècia, Croàcia, Itàlia, Xipre, Hongria, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia.

El projecte es va posar en marxa el març de 2022 a través d'una convocatòria específica com a part de la resposta de la Comissió a la crisi energètica desencadenada per la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna.

La comunitat europea, al costat de l'Agència Internacional d'Energia, va proporcionar als Estats participants assessorament i desenvolupament de capacitats per identificar i emprendre reformes i inversions específiques en diverses àrees, com la de les renovables, l'eficiència energètica, o la producció d'hidrogen verd, entre altres.